Sin categoría

“Vaig firmar per un any amb el Serverense, i quan acabi aquesta temporada mos hem de seure amb el club i valorar la situació”

Matíes Duran, entrenador del primer equip del C.E. Serverense

“Vaig firmar per un any amb el Serverense, i quan acabi aquesta temporada mos hem de seure amb el club i valorar la situació”

Pep Lluís Veny / Fotos: M. Servera

Aquesta setmana, ens posem en contacte amb en Matíes Duran Alcina (Manacor, 1980), què és l’entrenador del C.E. Serverí de la Primera Regional Preferent, i que, quan s’aturà la competició ocupaven la 4a posició, i per tant, a la zona de Play-off d’Ascens a Tercera Divisió.

Parlem amb ell dels seus primers anys de vida a Manacor, de quan era jugador, després entrenador, de la possible disputa del Play-off etc.

– Matíes. Fins a quina edat vas viure a Manacor? Perque, si no vaig malament, l’EGB ho cursares al col.legi La Salle de Manacor…

– A La Salle vaig cursar fins 4rt d’EGB. Després amb la família ja varem anar a viure a Cala Bona.

– Per tema de feina dels teus pares o altre motiu?

– Els meus pares tenien un pis a Cala Bona, així com un souvenir, i per aquest motiu ens varem venir a viure a Cala Bona. Quan varem anar viure a Cala Bona vaig començar a anar a escola a Cala Millor.

– Així idò, a pesar que ets manacorí, has viscut més anys al municipi serverí. Et sents més serverí?

– Sí, som serverí, encara que tenc arrels manacorines i macianeres.

– Tenc entès que a la teva familia, sempre heu estat molt «futboleros». Em podries contar un poquet l’esència en què heu viscut el futbol a ca teva?

– Així ha estat. Record des de petit veure el meu pare jugar. Al meu germà gran també li agradava i jo jugava amb ell, fins que vaig arribar a l’edat en què vaig poder jugar. Tant el meu pare com els meus dos germans han practicat aquest esport, i de fet el meu germà petit encara hi juga. És un esport que el duim a la sang, ja que a mon pare sempre li ha agradat molt i ho hem viscut a casa sempre.

– A quins equips va jugar el teu pare, en Magí?

– Porto Cristo, Son Macià i Serverense, i després a la lliga de penyes.

– I tú a on has jugat com a futbolista, i fins a quina edat?

  Vaig començar als 7 anys al Badia de Cala Millor, on vaig jugar fins a Cadet. Els tres anys de Juvenil les vaig jugar a Manacor. Després, un any amateur a Manacor, un any a Felanitx i un any al Serverense. Vaig jugar fins als 22 anys.

– Si m’equivoc em rectifiques, però amb el primer que t’identifiques com a club, és el Serverí, però, després d’aquest, dels clubs de la Primera Divisió Nacional, sou una família bermellona, culé, madridista, colchonera,…

– Sí, primer amb el Serverense. I som una família mallorquinista i madridista.

– Content que torni haver-hi Lliga novament?, o trobes que no havia d’haver-se reiniciat.

– Sí, estic content. S’han assegurat que tot estigui bé, fent tot el protocol que és necessari i hem de pensar que el futbol és un espectacle que serveix d’entreteniment i distracció per a molta gent. Al final, és una manera de seguir amb la rutina, de seguir endavant en la vida quotidiana.

– Com a entrenador del Serverí de la Primera Regional Preferent, creus que també s’havien d’haver reiniciat novament aquestes deu jornades que quedaven a la categoria?

– Crec que no tenim els mitjans econòmics, com tenen els clubs professionals, per seguir els protocols que marca sanitat per poder entrenar i jugar.

– Parlem ara de la teva etapa fins ara com a entrenador. Quan començares a entrenar i si iniciares aquesta etapa ja al Serverí…

– Quan vaig deixar de jugar, em varen oferir ser entrenador de futbol base al Serverense i la idea em va agradar i, a partir d’aquí he seguit entrenant. He entrenat diferents equips del Serverense, Manacor i Cardassar.

– Pel carnet d’entrenador que tens, fins a quina categoria pots entrenar?

– Ara mateix fins a Primera Regional Preferent. Però me vull treure el títol d’entrenador nacional.

– O sigui, que no convé ascendir a Tercera, perque no podries dur al primer equip (ja, ja jaaa!)?

– Sempre hem de voler jugar el més amunt possible, i… hi ha solucions per tot.

– Podries esser segon entrenador, supòs, oficialment, però dur les «riendes» com a primer, o qualque cosa semblant…

– Ara mateix no pensam amb això, som equip de Preferent.

– Quants d’anys fa que comandes dins el primer equip serverí?

– Aquesta temporada i les deu darreres jornades de l’anterior.

– I qui forma part del Cos Tècnic, juntament amb tú?

– Com a segon entrenador, en Christian Alba; de delegat en Toni Vadell; el fisioterapeuta Sergio Carballo; i l’encarregat de material, Antonio Palma.

– Podràs contar amb tota la plantilla pel Play-Off d’Ascens a Tercera, o, com sol passar, tens jugadors que fan feina a hosteleria i no podran disputar-la?

– Tenim bastants de jugadors que fan feina a l’hosteleria, però ara mateix tot això està a l’aire, perquè encara n’hi ha que no saben si podran fer feina o no.

– Però quants d’ells estan pendents de si començen la feina o no?

– La meitat de la plantilla es dedica a l’hosteleria.

– I quants de jugadors tens a la plantilla?

– Tenc 22 jugadors.

– Com et definiries com a entrenador. Ets molt recte amb els teus jugadors, més amics a totes hores, motivació davant tot?

– Sempre hi ha d’haver un poc de tot. Els extrems mai són bons.

– Dones molta importància a saber-los motivar-encoratjar en cada partit?

– Sí, per jo és molt important. La temporada passada vàrem viure moments difícils i amb l’ajuda d’un company psicòleg esportiu vàrem poder millorar la part anímica dels jugadors, fet que es va veure reflectit a l’hora de jugar.

– Ets un entrenador dels que dóna molta importància en l’atac, o ets més de resguardar-te bé en defensa per, recuperada la pilota atacar…

– Ens adaptam a tot. Hi ha partits que, per circumstàncies, requereixen un sistema o un altre. Per tant, intentam tenir totes les opcions previstes.

– Ara pareix esser que s’ha posat de moda el què els clubs contin amb un director Esportiu. El Serverí, en té o no…

– El Serverense és un club molt modest, que s’adapta econòmicament on pot arribar. Ara mateix, aquesta figura no hi és.

– El C.D. Manacor, recentment ha agafat en Joan Mayordomo per a dur aquesta tasca, i en l’entrevista que li va fer aquesta casa, ens deia que volen que totes les categories del club tenguin un mateix model de joc. Què en trobes tu?

– La meva opinió sobre aquest tema es que per dur a terme aquesta idea de club, has de tenir entrenadors molt preparats. Trobo que els jugadors de base han d’experimentar les màximes idees de joc possibles durant tota la seva etapa de futbol base…

– O sia, que no hi estàs dacord amb un mateix model de joc…

– Som de pensar que quantes més coses coneixes millor.

– Ara repasava la classificació en la Regional Preferent fins la seva aturada, i el Serverí només havia perdut 6 partits (dos més que el Campió Cardassar), mentre que sou el segon equip amb més empats. A què creus que és degut principalment?

– A la igualtat que hi ha a la lliga de Preferent. Aquesta temporada qualsevol equip te podia guanyar, això feia que els resultats eren molt ajustats.

– Quan acabes contracte com a entrenador del primer equip?

– Vaig firmar per un any, i quan acabi aquesta temporada mos hem de seure amb el club i valorar la situació.

– De no continuar aquí, que em fa tota la pinta de que sí pel bon lloc que heu quedat, tens ofertes per entrenar a altres clubs?

– No, no he xerrat amb cap altre club.

– I, posem el cas de que el Serverí puja a la máxima divisió balear. Creus que tindreu la mateixa base de jugadors que a la Preferent, o hi hauria d’haver molts de canvis…

– Quan varem començar a planificar aquesta temporada, varem apostar per jugadors de la cantera del club, que creim que son molt vàlids, i jo pens que es la idea que ha de tenir un club com el Serverense.

– Per acabar, penúltima pregunta, ja que «de ilusión también se vive», la teva máxima com a entrenador seria… entrenar a un equip de la Primera Divisió? O no vols volar tan amunt…

– Com t’he dit abans…. com més amunt millor.

– I darrera. El president del club, Jordi Caldentey, és dels que «desfà» o dels que «deixa fer».

– No es fica gens amb el que l’entrenador fa. Es un president que fa la seva part de feina.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba