Plaça de sa Mora, un dia qualsevol. Arriba un autobús i s’obre una porta lateral. Comença a desplegar-se automàticament una rampa per a poder baixar una persona amb cadira de rodes. L’autobús no s’ha pogut acostar més a la vorera per no xocar amb el senyal de trànsit ni amb la marquesina. Una persona que ha de desplaçar-se en cadira de rodes intenta baixar de la rampa i les rodes davanteres queden encaixades entre la vorera i la rampa de l’autobús, no hi ha manera de poder-ne sortir de manera autònoma. Conseqüència: és impossible sortir-ne sense ajuda de qualcú, un acompanyant, una ànima caritativa o el mateix conductor de l’autobús. Fer-li això a alguna persona que no té més remei que desplaçar-se en cadira de rodes és convertir-la una altra vegada en dependent, impedir que es pugui valer per ella mateixa.
De veres que en dues legislatures, i en duim set anys, no han sabut llevar l’escaló de la vorera, que és 100% municipal? Segurament aquesta vegada també donaran la culpa al Govern per l’autobús o al Consell que és el propietari de l’asfalt, però no de les voreres. A qualcú trobaran per donar-li la culpa, segur. Un escaló que és tota una barrera per una persona que utilitza cadira de rodes. Aquesta mateixa escena es repeteix unes quantes vegades cada dia, tots els dies de la setmana, totes les setmanes de l’any, tots els anys d’aquestes dues legislatures que han governat MÉS i el PSOE. Solució: Llevar l’escaló, dues hores de feina dos operaris de la brigada, 50 € de material si arriba.
El que vull dir és que el govern municipal actual d’esquerres es va vendre durant la campanya electoral com el govern de les persones, que posaria al capdavant de tot la gent i les seves necessitats. Idò sort que era un govern d’esquerres, perquè si s’hagués preocupat tant de les persones un govern de dretes, ells mateixos haurien posat el crit al cel i possiblement haurien fet manifestacions i tot. Per fer festes ideològiques sí que s’han preocupat, li han posat ganes i realment les han fet. No han estat igual de cuitors per arreglar les voreres espenyades de cada carrer amb les què la gent travela, tapar els clots que espenyen els cotxes i fan caure ciclistes i usuaris de patinet, o simplement llevar els escalons que impedeixen que circulin lliurement les persones que van en cadira de rodes. Per unes coses tant i per altres tan poc. No, no han estat un govern de les persones, només un govern dels seus.
No volies tassa? Idò tassa i mitja!
La notícia de la setmana és l’anunci de la formació Embat de les seves intencions de presentar-se a les eleccions locals de 2027. Una molt mala notícia per a MÉS, que ara veu com la seva militància i els seus votants es divideixen en tres parts. La fracció més centrada i regionalista que segurament passarà a la nova Coalició per Mallorca, mentre per l’esquerra més radical hi apareix Embat, una porció que aglutinaria les ideologies de Sumar, Podem, Esquerra Unida, la CUP, etc. Sembla que si per un costat li fan una liposucció a MÉS, i per l’altre li amputen una cama i un braç, pot quedar poca cosa d’aquesta formació. Havent-hi a més un canvi de candidat i afegint la tasca de donar a conèixer una nova persona, la catàstrofe pot ser monumental. Ja veurem com acaba!
Però totes les coses es poden veure des de diferents perspectives, sempre. En aquest cas és molt possible que no arribem a saber mai si primer va ser l’ou o la gallina. Si primer va ser el desencant dels votants amb MÉS que propicià l’aparició de noves forces polítiques per quedar-se aquests votants, o si, veient el desencant de la seva militància i “votància”, són les mateixes ments pensants d’esquerra les que han propiciat l’aparició d’aquestes forces polítiques per intentar tornar a il·lusionar els votants i que no vagin a l’abstenció, que el seu vot no es perdi.
Si es corria el risc que molts votants de MÉS, desencantats amb les polítiques d’aquest govern durant vuit anys, no acudissin a votar el 2027, una operació per retornar la il·lusió a aquest segment de la població podria ser l’únic que funcionàs i aquest vot es rendibilitzàs una altra vegada. Hauran pensat que val més que una part del vot sigui per una extrema-extrema-esquerra que, tanmateix, pactaria amb MÉS imposant part del seu programa, que no que anàs directament a l’abstenció. No han inventat la pólvora. Què és Sumar? Idò ni més ni menys que Podemos 2.0 quan aquesta formació va començar a fer aigües. I ara que Sumar perd força, ja hi ha iniciatives per refundar-la i reunificar l’esquerra radical de nou amb una nova imatge, sempre com una crossa del PSOE en l’àmbit nacional. A escala manacorina, es tractaria de crear una crossa de MÉS.
La idea principal de l’operació pot ser tornar la il·lusió, quan les polítiques que s’han fet han estat nefastes a vistes de la majoria de la població, canviant la imatge pública de la proposta política. Però no el fons, al contrari, si l’operació dona resultat el pes polític d’Embat amb representació a la Sala podria fer que es duguessin a la pràctica polítiques més a l’esquerra que les que s’han vist aquestes dues legislatures. Si una tassa ja ha estat suficient per deixar tothom embafat, imaginau-vos amb una i mitja més. Estaríem ben arreglats! Però no ho veig, la veritat, sembla més que el conjunt de les esquerres disminuirà la seva representació a la Sala, perquè no és el que crida més el que té més raó.
Tic, tac, tic, tac… només falten 339 dies.
