Si pensàssim que no, si tiràssim la tovallola, quin poble estaríem deixant a les generacions futures? Tenim l’obligació d’intentar posar solució als problemes del nostre voltant, encara que amb total seguretat s’ha arribat a un nivell de degradació que sembla una tasca titànica. La quantitat de gestió que s’haurà de fer i la inversió necessària seran probablement les més importants en molts d’anys per l’Ajuntament de Manacor a les pròximes legislatures, si s’hi vol posar remei. Per això mateix serà imprescindible que hi hagi el millor equip, professional i motivat. En mans de la gent de Manacor estarà decidir qui es farà càrrec de la feina, a quins polítics contractaran per fer-la, en qui confiaran.
Ja vàrem veure que després de set anys de deixadesa, l’actual govern municipal anuncià a un any de les eleccions l’asfaltatge i renovació de les voreres de seixanta-nou carrers, dient que la feina començaria a finals de setembre, encara que de moment no hi ha màquines per enmig. Molt bé! Després d’haver travelat a les voreres i haver passat amb la bicicleta o el cotxe per dins els clots durant tots aquests anys, ens esperen 69 fotos de precampanya electoral d’inici d’obres, 69 fotos de finalització i 69 vídeos a les xarxes socials. Ara veurem qui sortirà a les fotos i els vídeos, si la regidora d’Urbanisme i candidata del PSOE o el regidor de Cultura i candidat de MES (o els dos pegant-se colzades).
Em recorda aquelles obres que el govern d’en Zapatero (sí, l’expresident socialista que tenia una caixa forta plena de joies de les quals no ha pogut explicar la procedència) va subvencionar arreu d’Espanya i que s’anomenà Plan E. Es donaren casos d’obres on el preu del cartell gegant i la seva col·locació era superior al de l’obra en si mateixa, però era igual, tothom havia de saber que era el govern que els feia aquella obra. Ara el valor econòmic d’aquest “pla municipal d’asfaltatge” serà utilitzat amb fins partidistes per aconseguir publicitat preelectoral gratuïta. Es podria dir malversat, però bé…
Aquesta no és l’única qüestió on la gestió municipal d’aquestes dues legislatures de govern ecosobiranista-socialista ha fet aigües. La recollida de fems i la neteja urbana han estat una pedra dins cada sabata per a ells. Però qui ho ha patit ha estat la ciutadania en el seu dia a dia, a més de la feresta imatge del municipi que hem ofert als externs. I tot això mentre l’actual contracte amb l’empresa concessionària aviat farà un any que va finalitzar i es troba en període de pròrroga forçosa des de dia 30 d’octubre de 2025. Des de llavors s’han dedicat a demanar informes i a fer estudis per mirar de municipalitzar el servei de recollida de fems i neteja urbana, és a dir, que siguin treballadors municipals els que executin aquestes tasques, molt probablement a través de la SAM.
Si el que ens espera és una gestió similar a la que ha fet directament l’Ajuntament (no una concessionària) a la platja de s’Illot, ens podem preparar. No vull dir amb això que una feina feta pel mateix Consistori o feta per una empresa concessionària sigui millor o pitjor una que l’altra, però sí que una nefasta gestió municipal com la que hem tengut aquests darrers anys pot conduir a un mal servei a la ciutadania. I no ho dic jo. Aquesta mateixa setmana anava amb el cotxe i escoltava IB3 Ràdio quan, per la meva sorpresa, una de les notícies va ser l’estat de la platja de s’Illot, donant veu a algunes turistes que eren allà, que coincidiren que la platja estava totalment bruta i no era gens agradable banyar-se. No crec que ens facin bona publicitat.
I llavors està el tema de fer obres i oblidar-se del seu manteniment. Notícia! Hi torna a haver aigua al safareig de la plaça del mercat! No vos entusiasmeu, és la que va ploure fa uns dies, només un bassiot i un poc de fullaca. Això sí, tot l’estiu, ben eixut, els llums interiors s’han encès devers les 19.30 h que encara feia un sol que cremava el cul a les llebres. I xerrant d’un altre espai d’aigua, el jardí secret del costat dels jutjats, a la plaça Font i Roig. Sí, aquell que a migdia es tanca amb clau. Quan s’inaugurà hi havia un brollador d’un pam d’aigua, però ai las! La calç s’hi ha depositat i ara ja no s’aixeca, només vessa. I la plaça de la Concòrdia, que acabada d’inaugurar la zona de jocs infantils ja està tot en males condicions.
El que deia abans, la paraula manteniment no està al diccionari del govern municipal actual. El motiu és que fer una obra té un procediment legal i hi ha d’haver uns doblers pressupostats, i comença i acaba. Però el manteniment no és així, no acaba mai, sempre hi has d’estar damunt i això és massa feina per a segons qui. Com a una casa, cada poc temps has de fer reparar alguna cosa que s’espenya, un llum que es fon, un grifó que goteja, una teula que s’ha mogut, una cadira que es corca… idò un municipi és igual. I com sempre, quan el ritme amb el que soluciones els problemes és inferior al ritme d’aparició de nous desperfectes, aquests s’acumulen i acaben fent que allò no sigui habitable. Idò això és Manacor ara mateix.
