Fa vent, el teu camp de visió és reduït i es complica encara més. Veus davant i un poc als costats, poca cosa. Diuen que quan et falla un dels sentits els altres s’aguditzen, i deu ser cert, perquè la sensibilitat del que notes davall els peus augmenta, i mai havies estat tant conscient de la quantitat de clots i irregularitats de l’asfaltat dels carrers per on passes sovint. En veure com es remenen de costat a costat les imatges damunt els passos comprens que no és només una sensació teva.
En alguns indrets s’agrupa nombrós públic, alternant-se amb carrers on només hi ha quatre ànimes. De la mateixa manera que els que miren drets o asseguts a la vorera hi ha anat a veure passar, els que passen també veuen de reüll als espectadors i, llevat del Divendres Sant, els altres dies obsequien amb confits als coneguts. Hi ha gent de tot tipus i pelatge. La majoria contemplen amb serietat i respecte, molts participant amb sentiment en el que se celebra. Altres de tertúlia amb el seu grup, només els falta el gintònic a la mà per acabar de semblar que estan de “tardeo”.
Una dona seu a la vorera del carrer, en una cadira al costat de la porta de ca seva, tota sola, mentre per la retxillera de la persiana oberta menys d’una quarta part, guaita una jove amb nombroses arracades a les orelles i el nas que està absorta en el seu mòbil. En alguns carrers abunden les cadires, els llums damunt les portes i les cases obertes de pinte en ample. Altres carrers sembla que no hi visqui ningú. Una família fins i tot ha omplert el balcó de cadires per veure passar la comitiva.
A la plaça de les verdures, un musulmà amb gel·laba, acabat el menjar en família propi del ramadà després de pondre’s el sol, veu passar la processó, seriós i amb respecte. Ens demostra una actitud molt més digna que la de molts cristians que se’n riuen de la seva religió. Possiblement en el seu fur intern intenta comprendre les nostres creences, o ja fa temps que ho ha fet i valora les similituds. Contrasta fortament amb el jovenet marroquí d’uns dotze anys que cridant i corrent havia travessat la processó per enmig uns dies abans devers el molí d’en Fraret, fent befa dels presents. O amb el grup de nins que a la finestra d’un pis reia i xerrava fort durant la processó, provocant que els mateixos confrares els xitessin. I, finalment, a llegües de distància del jove de més de vint anys que a l’inici de Baix des Cós xerrava fort en àrab fent una videoconferència mentre passava per davant ell la processó el Dijous Sant.
A la plaça des Cós hi ha l’estesa de cadires per a persones amb mobilitat reduïda, que no poden veure passar la processó dretes. Però també en aquest indret s’hi ajunten moltes altres persones que dretes volen veure passar la processó als seus inicis. Un personatge sense massa respecte per l’art utilitza el recentment inaugurat conjunt escultòric de l’home contra el cavall per recolzar-s’hi amb el telèfon mòbil i aconseguir un vídeo lliure de tremolors. Sorprenentment cap dels policies locals presents li diu res. Em du a la memòria aquell venedor del mercat dels dilluns que fa uns mesos a la plaça Ramon Llull fermà una corda al coll de l’escultura de Mn. Alcover per poder subjectar més fermament la lona que cobria la seva paradeta.
Alguns balcons amb domassos i al carrer d’en Mas banderes pròpies de la barriada, contrasten amb un pis on han penjat al balcó els llençols de la bugada del dia. Fins i tot a una casa per on no passa cap processó, també han penjat un domàs al balcó. Senten un ca lladrant a un terrat, rompent el silenci de la nit. El soterrani del cantó del carrer Major amb sa Bassa demostra ostentosament el Divendres Sant que la seva insonorització no és suficient, en passar pel seu davant el Sepulcre amb el Sant Crist de Manacor.
Onze dels dotze regidors de l’oposició participen a la Processó del Sant Enterrament, acompanyant la presidenta de l’Associació de Confraries, ningú de l’equip de govern. El batle i una regidora decideixen de manera molt respectable no representar el poble en aquesta ocasió, i miren passar des de la vorera. Ja ens hi han acostumat, per exemple hi ha anys que han entrat a les Completes de Sant Antoni i altres que no, segons d’on bufa el vent. Però el bisbe Sebastià Taltavull amb la seva presència confirma una vegada més el que tots sabem, que les dues processons més importants de Mallorca són la de la Sang el Dijous Sant a Palma i la del Sant Enterrament el Divendres Sant a Manacor, essent aquestes dues imatges les que tenen més devoció i història de l’illa en aquestes celebracions.
