Tomeu Morey “Busco” no enten l’excusa que li ha donat la directiva del C.D. Manacor per no continuar com a entrenador

0

“Més que dir-me que prescindien de jo com a entrenador per no tenir el carnet Nivell 1, em va saber greu que no se m’oferís cap equip fins a Cadet, que sí tenc el carnet”

Pep Lluís Veny

Parlam amb en Tomeu Morey “Busco”, jugador i capità del primer equip del C.D. Manacor, i que fins ara era l’entrenador d’un dels equips juvenils del club, i que ja no ho serà a partir de la propera temporada.

– Tomeu, quantes temporades fa que ets jugador del C.D. Manacor?

– Aquesta temporada es la vuitena al primer equip, i si miram el fútbol base, des dels 7 anys fins ara que compliré els 27 he jugat al CD Manacor, excepte un any de juvenil al Poblense.

– I com a entrenador?

– Com a entrenador aquesta temporada, que pareix es dóna per acabada, i al futbol base és la novena, i ja des de fa 4 anys ficat dins el món dels juvenils.

– Quin Juvenil entrenaves aquesta temporada?

– El Juvenil B. Fa dues temporades, amb el mateix cos tècnic i gràcies a què el Juvenil A estava a Divisió d’honor i el Juvenil B a Nacional, varem aconseguir per primer cop des de que existeix el Juvenil C, ascendir a Preferent, consolidant el C a Preferent la temporada passada amb el mateix gruix de jugadors; i la passada temporada, amb el descens del Divisió d’Honor i reestructuració d’equips, hem entrenat el Juvenil B dins Preferent mateix.

– Entens els motius pels que el club ha decidit prescindir de tú com a entrenador de cara a la propera temporada?

– No. No ho entenc. Me comunicaren que pel fet de no disposar del Nivell 1 (que permet entrenar dins categoria Juvenil, i jo encara no tenc) no hem donàven equip. Però de ser així, que ho entendria, el que m’ha sabut més greu és que no se m’hagi oferit cap equip fins a la categoria cadet, que sí que en aquest cas tenc el carnet. Per altra banda, el meu segon sí té el Nivell 1, com hem utilitzat aquests anys.

– Què creus idò, que hi ha hagut qualcú de l’actual directiva que no veia amb bons ulls el què continuessis entrenant a qualque equip del C.D. Manacor? Qualque cosa hi ha d’haver, així com ho contes…

– En futbol base, és trist dir-ho, però avui en dia per tot el que miren són els resultats, i en aquest cas no pot ser mai pels resultats esportius, perquè els punts i les posicions estàn allà per qui  vulgui pegar-lis una ullada. En aquest cas, diria que al club no li interessava que continués com a entrenador per motius que realment encara desconec, i sí com a jugador.

– Com a jugador i capità del primer equip del C.D. Manacor, està ja clar que continues… o t’ho estàs repensant…

– Als primers dies en què m’ho comunicaren, me veia més fora del club totalment que de seguir jugant aquí… però el meu entorn i companys me varen fer veure que el meu somni de petit era jugar amb el Manacor, i he tingut la sort que amb 21 anys ja era capità, i crec que he d’acabar aquí fins que tengui il.lusió de seguir competint i me respectin les lesions.

– Aquesta temporada, has tingut qualque “rossada” amb qualque directiu del club?

– No, en cap moment, ni aquesta ni en passades. Per aquest motiu, més descol.locat vaig quedar de la decisió del club, i tampoc no me va agradar que no m’ho comuniquessin les persones les quals me renovaren per aquesta temporada.

– I qui et va renovar i qui et va comunicar que no series com a entrenador…

– En la renovació, el president Pere Mateu i en Llorenç Mesquida; en quan a informar-me de què no continuaria com entrenador, en Joan Mayordomo, així que ja me diràs, només entrar de director esportiu quin “berenar” no li donaren, i vull que quedi clar: que no hagi continuat com a entrenador, per jo, no ha estat decisió d’en Joan.

– Mem si és que trobaven que cobraves massa entre sou d’entrenador i sou de jugador (ja ja jaaa!)… perquè, què cobra un entrenador de Juvenils i què cobra un jugador del primer equip?

– Jo no sé que cobren altres entrenadors, però al meu cas, era bastant més alt el sou d’entrenador que el de jugador.

– I ara, què faràs? Deixaràs d’entrenar… o tens algunes ofertes per entrenar a equips d’altres clubs…

  Vaig dur molta sort. En pocs dies en Pep Riera, el president del Petra, me va donar l’oportunitat de començar un projecte il.lusionant amb el Juvenil del Petra, al qual sempre li estaré molt agraït. Entrenar al.lots i més ja en aquesta edat és molt gratificant, tant a nivell esportiu com a nivell personal. No me sabia imaginar ni una sola setmana fora preparar un partit pel cap de setmana. En Pep ha fet que no perdi aquesta il.lusió, i per davant un repte personal, sortir de “casa” per intentar  crèixer i sobretot seguir aprenent a un altre club, on tenen la idea de crèixer a nivell de futbol base.

– En quant al que dius de “la idea de créixer a nivell de futbol base”, pareix esser que el C.D. Manacor es vol professionalitzar encara més. Ja té un director esportiu en la persona de Joan Mayordomo, i amb la idea de unificar un sistema de joc i metodologia per a tots els equips del club. Què en trobes de tot això?

– Me pareix bé i crec que en Joan pot dur idees i té ganes de fer feina amb aquest tema. Crec que és una bona idea l’incorporació de Joan en aquesta responsabilitat.

– Hi ha jugadors que ja has entrenat i que voldrien venir amb tú a Petra?

– Sí.

– Ja n’has parlat amb ells idò…

– Clar. El tema es que a jo m’agrada que en un equip hi hagi un petit grup de jugadors que ja dus des d’uns anys enrera, així és més fàcil tant la teva acceptació dins el grup, que és el més important per jo. Si a en Pep Guardiola o en Simeone, els seu jugadors no creuen en ells, és impossible treure res. I per altra banda, idees bàsiques de com ha de competir l’equip, són més bones i ràpides d’assolir.

– Per acabar Joan, com dus el tema del confinament. Has hagut de quedar a ca teva durant tots aquests dies o vas a fer feina…

– Al matí baix a la tenda, a la ferreteria familiar, per quan ens demanen qualque comanda ja sigui per desinfectar o qualque tipus de muntatge pel tema de prevenció del covid-19. I els capvespres, tenc la sort de viure a foravila, i allà puc fer un mínim esport fora sortir de casa. Esperem això acabi quan abans millor i poguem agafar la nostra rutina diària. Després d’això, crec que valorarem moltes coses que abans inclús feien vessa ferles…!

Deja una respuesta