“Sempre ho dic: l’any que vaig passar més gust de jugar a futbol va ser a Segona Divisió B amb el C.D. Manacor”

0

Xisco Barbón es retira enguany, havent jugat (entre d’altres) al C.D. Manacor 14 temporades

“Sempre ho dic: l’any que vaig passar més gust de jugar a futbol va ser a Segona Divisió B amb el C.D. Manacor”

Pep Lluís Veny

Aquesta setmana -ja tocava- hem cregut oportú cedir-li gran protagonisme en aquest inici de secció esportiva, a un dels jugadors -si no el que més- que més temporades ha jugat al C.D. Manacor.

Es tracta de Xisco Barbón, on aquesta temporada ja ha donat avís que no el cerquin al mig del terreny de joc; en tot cas, a la graderia de “na Capellera”, perque “penja les botes”.

Però sabeu què és el millor de tot d’aquesta persona? que tots aquells que el coneixen i amb qui hem parlat, diuen d’ell que es tracta d’un gran jugador de futbol, però encare és millor persona, i no és fàcil, perque ha sigut un gran jugador.

– Mem, primer de tot, Xisco, si no vaig malament, ets artanenc. És així?

– Sí, i vaig néixer dia 1 d’abril de l’any 1979.

– Es que jo, i sé cert que molta gent, pensavem eres manacorí. Però… vius a Manacor, a Artà…

– (ja, ja jaaa!). Supòs que sí, pels anys que he jugat al C.D. Manacor i pels anys que visc a Manacor.

– Però, la teva joventut l’has passada a Artà, no? Conta un poquet als lectors els teus inicis dins el futbol…

– Vaig jugar a l’Artà fins a Juvenils de primer any. Me quedaven dos anys de Juvenil i vaig fitxar pel Poblense, debutant amb el primer equip a Tercera. Després vaig fitxar pel Cardassar, jugant tres temporades i conseguint el primer any l’ascens a Tercera.  Després del “Carde”, amb 21 anys em fa fitxar el C.D. Manacor, de la mà d’en Jaume Mut, jugant 8 temporades seguides. Passats aquests 8 anys, vaig fitxar pel Santanyí, on hi vaig ser dos anys. Vaig tornar al C.D. Manacor 5 temporades més, fent Campions de Preferent, de Tercera, i ascendírem a Segona B. Vaig tornar a fitxar pel Cardassar, on hi vaig ser un any, per llavors estar un any sense jugar, per l’any següent tornar a fitxar pel C.D. Manacor, on hi vaig ser tres temporades.

– Així idò, amb quants anys et retires del món del futbol en actiu?

– Amb 41 anys.

– I el motiu de la teva retirada, tema lesions, falta de forces, de motivació,…

– No res de tot això! Simplement perque crec que ha arribat el meu moment. Crec que ja ho he donat tot per aquest esport i m’estimo més retirar-me ara, sentint-me útil… que no que me retirin, que no contin amb jo o que no me vegi capacitat per jugar.

– Quina ha estat la teva demarcació principal durant tots aquests anys?

– Migcampista o pivot.

– Deus ser dels jugadors en tota la llarga història del C.D. Manacor que més anys ha jugat al primer equip. T’ho han comentat?

– No he arribat mai a aclarir-ho. No tenc dades, però el que sé és que he jugat 14 temporades amb el C.D. Manacor i, si no som el qui més hi ha jugat, dec estar aprop de ser-ho.

– Així, has decidit enguany retirar-te. Ho vas comentar abans amb la família… o no va fer falta, ho tenies clar.

– A principi d’aquesta temporada li vaig dir a sa meva dona, i no s’ho creia per les vegades que ho he dit, però enguany tenia molt clar que era la meva darrera temporada en actiu.

– I què era el que anys enrera et feia repensar-t’ho i continuar jugant…

– Les altres vegades ho deia més  “amb sa boqueta… que amb es cor”. Però aquesta vegada, es meu coret m’ha dit que era l’hora de deixar-ho; que havia arribada l’hora.

– El dia de major alegria per tú dins el món del futbol, per tot allà on has passat, i pel que va suposar pel teu equip i amics (jugadors i tècnics)?

– Sense dubte, l’ascens a Segona Divisió B amb el C.D. Manacor, on apart de fer el gol de penal que ens va donar la victòria, va ser molt emotiu veure “na Capellera” plena de gent, el xiulet de final de partit de l’àrbitre i la invasió de camp dels seguidors. Va ser la millor experiència que he viscut dins un camp de futbol. A més, cal recordar que aquest equip de l’ascens a 2aB estava format només per jugadors de Manacor, i a jo me deien que com què estava empadronat a Manacor no contava com a estranger (ja ja jaaa!). En tres anys arrasàrem. Vam fer Campions de Preferent, el següent Campions de Tercera i pujàrem a Segona B. L’ascens a 2aB va ser a la temporada 2010/2011.

– Ja ha plogut. Ara, passats ja uns anys, no creus que va ser una equivocació participar-hi a 2a B? Perque crec que, per un club com el C.D. Manacor, és dificil pels doblers que costa.

– No. A l’inrevés. Va ser un premi pels jugadors, i més sabent que s’havia pugat amb jugadors tots de Manacor. Ens ho mereixiem. En quant al tema de doblers, pensa que en aquell temps havia subvencions del Govern, on ajudaven econòmicament al club.

– Hi estàreu un any a 2a B, no?

– Així és. I sempre ho dic: va ser l’any que he passat més gust de jugar a futbol.

– Però, i l’afició… es veia més ciment a les grades que gent, no?

– Es veia el mateix ciment que si estavem a Preferent o a Tercera.

– A quin membre del club donares la notícia de la teva retirada?

– Era un “secreto a voces” com se sol dir, però ningú me creia per les vegades que ho havia dit. Fins i tot fa poc es “presi” (Pere Mateu) me va telefonar i me va dir “Xisco, te retires de veres o no?”, i jo li vaig dir “presi, aquesta vegada és de veres”.

– Per tú, quin ha estat el millor entrenador que has tengut?

– No te puc dir un en concret, ja què de tots he après moltes coses, però el que sí te puc dir és que, els entrenadors que més “m’han marcat” han estat en Jaume Mut, en Pep Sansó i en Pere Vicenç. Ah!, i en Juan Alba als meus inicis.

– De seguir una temporada més al C.D. Manacor, possiblement haguessis tornat a tenir a en Jaume Mut d’entrenador…

– Sí, i crec que és un bon fitxatge. L’any que vé hi haurà un bon equip i disfrutarem de veure el C.D. Manacor.

– Creus que hi ha qualque fórmula perque la gent torni acostar-se un poquet més a “na Capellera” per veure al primer equip? Perque la imatge, a cada partit que es juga, fa pena…

– Veig molt difícil tornar a veure molta gent a “na Capellera”, però espero que aquesta propera temporada la gent s’animi a acostar-s’hi, perque hi haurà un equip que farà passar gust a la gent que vengui a veurer-los.

– Seguiràs fent esport? O faràs el que no has fet fins ara, estar “a la bartola” amb els teus i no en faràs ni brot…

– Síííí!!! (riu). M’agrada molt menjar!!!, però aniré a córrer i un poc de crossfit. Intentarem guardar sa línia!!

– En quan als que han jugat amb tú, amb quins has fet més amistat i complicitat?

– He fet moltes i bones amistats, com David García, Gaspar, Toni Font, Tomeu Sancho, Jauminya,… la llista és infinita.

– En uns anys, et veus dins l’organigrama del C.D. Manacor, dins la directiva, o com a entrenador? O no hi vols estar aficat…

– M’han oferit un càrrec a dins la Directiva i l’he acceptat. Sempre intentaré ajudar al C.D. Manacor.

– Però… quin càrrec és aquest?

– Un de molt senzill. M’han oferit ser l’unió entre directiva i jugadors, per si tenen una queixa, problema, ajuda…

– A lo millor no tan fàcil. Mem si algun t’esperarà amb un bastó… (ja ja jaaa!).

– Pot ser bé!!… No; conec els jugadors, entrenadors, delegats, directiva,… i no crec que tengui problemes.

– En l’entrevista que li vaig fer al nou Director Esportiu del C.D. Manacor, en Joan Mayordomo, em va dir que a tots els jugadors sels ensenyaria un mateix model de joc, estassin a l’equip que estassin. Ho veus factible?

– Jo penso que els sistemes de joc també depenen molt dels jugadors que disposes, però tot és provar-ho.

– Si m’he deixat qualque pregunta que creus interessant i que haurien de saber els nostres lectors/es de “Manacor Comarcal”, m’agradaria m’ho diguessis. Pots afegir el que tú vulguis.

– Voldria donar les gràcies a tots els aficionats i seguidors del C.D. Manacor pel seu suport durant tots aquests anys. Molt agraït… i ens veim per “na Capellera”!!

– Una pregunta que m’agrada demanar als entrevistats del món del futbol. M’agrada saber “de quin peu cossetjen”. Ets culer, merengue, mallorquinista,…

– Som culé, i m’agrada molt la cervessa i la platja.

– Idò com ja saps, el teu equip culé (i el meu) s’ha quedat sense Lliga. Què creus que hauria de fer el Barça per tornar ser aquell equip que ens ha enamorat a molts aquests anys… i quin tant per cent li dónes de que guanyi la Champions? o és impossible…

– El que li falta a aquest equip es guanyera, lluita i confiança. Penso que sempre esperen que en Messi els ho solucioni tot, i no sempre pot. Fa falta que altres jugadors donin una pasa endavant. Champions? Impossible!!, així com juguen i de la manera que defensen és impossible. No crec que “soni la flauta”, jugant d’aquesta manera.

Deja una respuesta