Queda algú encara a dia d’avui que negui l’evidència científica de l’evolució de les espècies? Bé, evidentment a part dels negacionistes de la teoria de l’evolució que tenen a Estats Units el seu principal reducte. Ens ha quedat constància d’aquesta observació científica des del segle VI abans de Crist a través dels escrits de varis filòsofs grecs, passant per Aristòtil (384-322 aC), així com d’alguns filòsofs xinesos de les mateixes èpoques. Més endavant, Sant Agustí al segle V la incorporà a la seva “Filosofia de la història”, i també els científics musulmans des del segle IX al XIII. Però perseguida per la Inquisició, no va ser fins a la desaparició d’aquesta i el ressorgir de la ciència al segle XVIII que es retrobà el camí. Tot canvià radicalment amb Charles Darwin i “L’origen de les espècies” el 1859.
Idò si deia tot això és perquè els humans seguim evolucionant, clar. A la segona meitat del segle XX es demostrà que el coeficient intel·lectual de la humanitat seguia augmentant, en el que es va anomenar Efecte Flynn, en memòria del principal investigador contemporani sobre la intel·ligència humana, James Flynn. Però les recents investigacions realitzades al segle XXI demostren que el coeficient intel·lectual ha començat a disminuir als països desenvolupats, al que anomenam primer món. Les causes sembla que estan lligades a la interferència de l’avanç tecnològic en el desenvolupament del pensament dels joves, la disminució del temps de lectura i l’augment del temps dedicat als videojocs. És a dir, factors ambientals, no genètics.
Les dades indiquen que des de 1975 la intel·ligència humana es troba en retrocés, situant-se ara aproximadament als nivells de 1905. Cada generació des de llavors sembla que pot haver reduït el seu CI al voltant de 7 punts. A la Universitat d’Otago (Nova Zelanda) han demostrat que les proves matemàtiques i de ciències que el 1994 podia resoldre el 25% de la població, ara només les aconsegueix resoldre un 5% dels habitants.
I tot això en què ens afecta a nosaltres? Ara ve una anècdota totalment real. Una professora de tecnologia d’un institut de Mallorca sorprengué a classe a un alumne intentant tallar un tros de fusta amb una serra de mà, fins aquí tot normal, però l’extraordinari és que ho estava fent per la part de la fulla oposada a les dents. Ja feia fum i olor a cremat. Sense cap dubte, aquest podria haver estat company d’aquell altre “individu” del mateix institut que volia foradar una altra fusta amb un trepant, sense connectar-lo a l’electricitat, sinó girant compulsivament amb la mà tot l’aparell per fer que la broca tengués algun efecte. Segurament devia pensar que l’endoll de la màquina era per carregar-la, no per fer-la funcionar. Com un mòbil.
És possible que davant aquests casos, la Conselleria d’Educació prengui dues determinacions: enviar als instituts serres amb dents pels dos fulls i substituir els trepants que s’han de connectar pels de bateria. No crec que es plantegin la possibilitat d’ensenyar a l’alumnat el funcionament correcte d’aquests instruments, no fos cosa que els creessin un trauma, l’alumnat ha de ser lliure per experimentar i trobar autònomament la solució als problemes. En llenguatge LOMLOE, es crearà una comissió d’especialistes per a dissenyar noves situacions d’aprenentatge (aquí algun/a docent farà dues rialles, si no es posa a plorar).
Aquesta disminució del coeficient intel·lectual pot ser una explicació a l’aparició exagerada de moviments negacionistes. No es corresponen amb estudis científics basats en evidències contrastades i sorgits de les fonts del saber, les universitats, sinó que sorgeixen de personatges mediàtics que difonen el seu missatge principalment a través de les xarxes socials. Perquè també s’ha demostrat que la informació ja es transmet als humans més eficaçment a través d’imatges que de paraules, i depenem de les imatges per a poder fer qualsevol explicació que, amb la capacitat d’abstracció humana de meitat del segle XX, abans era totalment comprensible només amb paraules.
A més, vivim a l’era de les aparences, no de les veritats. A les xarxes socials abunden les persones que es volen mostrar com “els més guais”, sempre feliços i perfectes. Es graven i difonen tik-toks de gent perfecta fent coreografies assajades centenars de vegades. Els filtres que s’apliquen a les fotografies difonen una imatge manipulada que no es correspon a la realitat. La imatge que es dona és molt més important que la persona de veritat. I no fa falta parlar del desprestigi de l’intel·lecte, que no fa gens de bo. Treure bones notes en molts de casos significa exclusió social i pot conduir a l’anorèxia intel·lectual. I l’exemple que es dona a les noves generacions a través d’alguns mitjans de comunicació és que el que més importa són els programes de xafarderies, programats en horaris de màxima audiència, perquè responen a l’interès real dels consumidors, que les consumeixen. I després, aquestes mateixes persones cerquen i difonen les xafarderies de poble, disposades a creure qualsevol cosa i a ficar-se en la vida privada de qualsevol.
Conclusió, si això segueix al ritme actual, l’evolució es convertirà en una involució, i havent passat de l’homo habilis, a l’homo erectus, al de neandertal, a l’homo sapiens i a l’homo sapiens sapiens, la següent passa de l’evolució humana serà tornar a l’homo sapiens.
Ja veig venir que si aquesta publicació subsisteix alguns lustres, guanyarà espai l’apartat de premsa rosa i el text es pot haver substituït majoritàriament per esquemes, emoticones i il·lustracions digitals. Déu ens assisteixi, no ho vull arribar a veure!
