OPINIÓ: Reflexions en temps de pandèmia

0

Jordi Caldentey Mas, Toni Capó Galmés, Pedro Bonnin Riera

Un estol d’amics que cercam a Jesús, ens reunírem fa uns dies per un intercanvi d’impressions sobre el moment actual que viu el món. De la conversa que férem, en traguerem unes quantes reflexions, que transcrivim a continuació, amb l’esperança que seran de l’interés dels lectors.

1- No s’havia vist mai una pandèmia de fa 150 anys. És per això que, arreu del món, amb el Coronavirus, tothom va a les fosques: la gent, els metges, els científics, i les autoritats.

2- No sabem si hi ha interessos creats. No sabem com en sortirem, ni quan, ni que passarà el temps que esperam sortir-ne. Així i tot, no sabem si hi té relació el fet que, per una part, la Xina i Corea volen estendre el Comunisme arreu del món. I, per una altra part, els Estats Units no volen perdre el domini dels països capitalistes de tot el món. I Rússia no vol romandre darrere.

3- Per això que hem dit, sospitam que el virus podria ser causat per una maniobra política, pel domini mundial, però no saben gens quina.

4- La Bíblia va dirigida a cada persona. Dins un temps tan incert com aquest, la Bíblia és una ajuda molt important per cada individu. Jesús no vol que passem ànsia. En temps de fosca, qui té fe, té un tresor. Jesús no va ser cap Líder polític. Va desebre als qui esperaven que ho seria. Ell va venir a alliberar l’interior, l’esperit de cada persona.

5- Abans de Jesús, de la mateixa manera que un animal no pot ser fill d’una persona, un home no podia ser fill de Déu. Jesús ens va obrir les portes al cel. Si la gent volgués conèixer a Jesús, sentiria aquest gran alliberament i aquest gran conhort. Ara la gent no pot fer un exercici tan interessat per combatre l’angoixa com és resar. Com podem resar si no coneixen Déu?

6- La fe és un dó. Sense conèixer a Déu no podem avançar cap al bé. La fe en Déu és una teràpia de molts de mals. I és una teràpia sense efectes secundaris contraindicatoris. La fe sana l’ànima i, de rebot, el cos de la gent que la sent amb fermesa i convicció.

7- Un gratacels, l’aguanten els fonaments. Un arbre, l’aguanten les arrels. Tant els fonaments d’un edifici com les arrels d’un arbre, hi són, maldament no es vegin. Ben igual passa amb l’església. El que l’aguanta és l’oració.

8- La Puríssima, quan s’acomiadà dels Apostols, els va dir: “Hem de fer un esforç per repetir el que sabem”. “Estigau sempre en oració”, va dir Jesús. L’oració serveix per a renovar i reforçar la nostra fe.

9- Qui no cregui en la força de la fe, s’hauria d’informar del miracle de Metjugori, a l’antiga Iugoslàvia. Encare avui hi va una gentada a resar. S’ho produeixen curacions inexplicables.

10- Hi ha moltes de maneres d’oració: visitar a un malalt, donar una almoina a un pobre, fer la feina ben feta. Resar i sentir el Pare Nostre és una manera de fer-nos sants. En el Pare Nostre, quan deim “se faci la vostra voluntat, així en la terra, com se fa en el cel”, expresam una acceptació de les coses així com són, i no ens desesperam perque no siguin així com voldríem que fossin.

11- Les religions, l’espiritualitat i l’evangeli, s’asemblen, però no són ben bé el mateix: Les religions, fermen la persona. L’espiritualitat, és una experiència personal que hi ha persones que senten, tot dir que no fan part de cap religió ni s’impliquen amb les altres persones. L’evangeli allibera la persona interiorment i la convida a implicar-se amb el benestar de les altres persones.

12- GHANDI va dir que les coses estan fetes per usar-se i les persones per estimar-se. I què, el gran mal actual, és que anam a l’inrevés: estimam les coses i usam a les persones. No podem servir a Déu i els doblers al mateix temps.

13- Jesús va dir que “el cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”. Pensam que l’esvort i l’eutanàsia fan part del cinquè manament de la llei de Déu, que diu “no mataràs”. Jesús serà amb nosaltres fins a la fi del món. La confiança amb Déu no falla mai.

14- Ja al temps de Jesús hi havia pobres i malalts. Jesús va dir demanau i vos donaran, cercau i trobareu. No ens cansem mai de cercar el bé. Construir el Regne de Déu és sentir il.lusió per un món just sense caure en el desànim perque encare no sigui una realitat per tot arreu.

15- El virus és un advertiment de la nostra senzillesa humana. És un moment ideal per a la nostra conversió.

16- Som tan pobres, que només tenim bens materials. Una societat en què un infant fa nosa perque la mare no pot anar a fer feina i en que fan nosa els vells perque els seus fills no sen poden cuidar perque han d’anar a fer feina, és una societat malalta.

17- Déu ens corregeix perque ens estima. Jesús ens convida a ajudar-nos, enlloc de competir entre nosaltres: “Un tassó d’aigua que donàreu a l’infant més petit, vos durà una recompensa per sempre”.

Deja una respuesta