ActualidadManacorOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Qui s’han cregut esser?

Jordi Caldentey
Començ aquest escrit assegurant-vos que tot quant hi posaré són fets reals que he sabut sense voler, sense anar-los a cercar. No hi pos noms ni dic exacte on varen passar perquè tanmateix seria la meva paraula contra la seva.

  • A una escola d’un poble de Mallorca, un dia de començament de curs, hora de tancar, el Director demana a la recepcionista que hi ha a l’entrada:
    -Maria, m’ajudes a treure aquests dos poals plens de papers?
    -Me sap greu -li respon na Maria- jo, pes contracte que tenc signat, només estic obligada a atendre es telèfon i sa gent que ve a sa recepció a demanar coses.
    -Molt bé -va dir el Director-, ja els trauré jo tot sol.
    I la barruda que ni se va immutar. Era vera que ella no tenia l’obligació legal de treure cap poal. Però, si miram tan prim, el Director tampoc en tenia cap, d’obligació. Ell volia fer un bé puntual i va voler comptar amb la mica d’ajuda que havia de menester de la recepcionista per una feineta de cinc minuts.
  • També enguany na Joana, una ciutadana qualsevol, va anar a un ajuntament a dur-hi una sol.licitud d’un poalet per posar-hi les clovelles, peladures i sobres del menjar. Quan va haver feta una bona estona de coa, a la fi li toca. I la funcionària que l’atenia li diu:
    -Heu deixat un buit sense omplir, aquest d’aquí baix.
    -D’acord -diu aquella dona que sol.licitava el poal de residus orgànics- me podeu deixar un bolígraf i ho ompliré?
    -Noltros tenim es nostro protocol, no tenim per què deixar-vos-ne cap, de bolígraf -li respon la funcionària-.
    -Idò què he de fer ara? -li demana ofesa i indignada aquella dona-, anar-me’n a s’altre punta des poble per escriure dues paraules en aquest paper, i tornar venir cap aquí a fer coa?
    Una altra funcionària que no l’atenia ho va sentir, se va empegueïr, se va aixecar de la cadira amb un boligraf a la mà, se va acostar al taulell, hi posa el bolígraf damunt, i diu a na Joana:
    -Jau, aquí n’hi ha un, de bolígraf. No vos n’aneu a s’altre cap de poble. I si m’heu de menester per omplir sa sol.licitud, digau-m’ho ben tranquil.la.
  • Un altre cas real, que se va esdevenir a una oficina de Mallorca del SEPE: Hi va anar na Bel, una al.lota que havia de tramitar els papers per demanar una prestació per desocupació. Li digueren que ja li telefonarien. Na Bel va demanar si sabien gens quan seria que li telefonarien perquè el temps per a presentar la sol.licitud ja s’acabava. I la funcionària, va bufar i li enfloca:
    -Jo no som cap endevinadora. T’he dit que te telefonaran.- I na Bel li demana:
    -Però i si en telefonar-me ja ha passat es termini, què faig?- I aquella li mal contesta:
    -Ah, és es teu problema!
    I na Bel no va tenir més remei que anar a una gestoria i, pagant 35 € de la seva butxaca, li arreglaren aquella sol.licitud dins el termini que tocava.

Pertot hi ha gent aguda, condreta, implicada amb resoldre problemes, com hem vist amb aquests exemples, i gent malpresenta, toixerruda, que no va de feina i que no du gens d’idea ni una mica d’ajudar els qui ho han de menester… i paguen per allò. A una empresa privada, en general, aquests darrers no hi duren gaire. El mal és que a l’Administració, que pagam entre tots, aquests hi tenen el lloc tan assegurat (i vitalici!) com els primers. Trob que no hi haurien de tenir cabuda. No hi ha dret que els turmassots que no van de feina hagin d’embrutar el nom del digne ofici de funcionari, que en anglès li diuen ‘public servant’, que vol dir ‘servidor públic’. Això ja ho tocaria dir tot. I pertot hauria d’esser així.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba