Marita va ser una de les professores, entrenadores i dirigents més destacades dels inicis de la gimnàstica rítmica espanyola i catalana dels anys 70 i 80, i que va morir a Porto Cristo el 30 d’octubre de 2023.
Marita va formar part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Gimnàstica i va ser presidenta de la secció de gimnàstica rítmica des dels anys 70 fins els 80. Llicenciada en Educació Física i entrenadora nacional de rítmica, també va ser jutge internacional, professora i organitzadora de l’Escola Catalana d’Entrenadores de gimnàstica rítmica, i va formar part del Comitè Tècnic Nacional de gimnàstica rítmica. Va deixar una gran empremta en el cor de la majoria dels seus gimnastes, ja que el seu temperament, il·lusió, treball i dedicació no es quedava en el gimnàs sinó que sempre anava més enllà dels seus límits.
Marita va venir a Mallorca com a jutge i va entaular una gran amistat amb Margalida Ferrer, aleshores presidenta de la Federació Balear de Gimnàstica. Marita col·laborava, o més aviat, com a ella li agradava dir, «donava una mà» a les seves amigues del Club Gimnàstica Manacor.
Margalida Ferrer va ser la primera dona a Balears en aconseguir ser entrenadora nacional de gimnàstica rítmica i bàsquet, i fou entrenadora provincial de volei, atletisme i natació, a més d’un gran exemple d’esportista. Com a colofó a una vida dedicada a l’esport, el Govern Balear li concedí el Cornelius Atticus l’any 2007.
Arran de la seva jubilació la seva amistat amb na Marita va continuar. Marita passava llargues estades amb na Margalida Ferrer a Porto Cristo, on era molt estimada, i on va morir el 30 d’octubre de 2023.
Escrit de Cati Veny llegit per Isabel Aguilar i dedicat a Marita en el seu funeral, celebrat dia 17 de novembre de 2023 a l’Església de la Verge del Carme de Porto Cristo.
«Han passat uns dies des que vares marxar, estimada Marita, i ha quedat un gran buit obscur en el nostre voltant. El teu somriure i la teva alegria que sempre duies damunt era una empenta de vitalitat, has estat suport de llàgrimes, has sabut sempre escoltar. Per tot et trobem a faltar, ens trobam tristes però a la vegada estam agraïdes a la vida per haver-ne format part. Es difícil trobar les paraules adequades, és difícil acceptar que ja no hi ets però el teu record viurà en cada història, en cada anècdota que comentem. No hi seràs físicament però el teu esperit viurà eternament amb nosaltres». (Cati Veny).
Isabel Aguilar: «I per tancar aquestes paraules, a nivell personal només em queda dir que na Marita era una gran persona, una gran professional i una gran amiga. Et vull donar les gràcies, Margalida Ferrer, per donar-me a conèixer a na Marita, 35 anys donen per molt. Amor i amistat és el millor que hi ha en aquesta vida i això, Marita, i crec que parlo en nom de tots els que et vàrem conèixer, és el que tu ens vas saber transmetre. Descansa en pau, estimada amiga«.
Escrit de Toni Font per a na Marita, 17 de novembre de 2023
«Vull dirigir unes paraules i compartir-les amb vosaltres a la nostra estimada amiga Marita. Durant tots aquests anys hem compartit moments molt bons. Ara faré una breu ressenya del que semblava ser la seva vida interior i espiritual. No feia gaires dies que m’havia acostat a donar-li la comunió a casa seva. En aquell instant em vaig adonar de diverses coses: esperava amb tant d’amor aquella trobada amb Déu… En arribar el moment de resar el Pare Nostre, amb gran recolliment, vam obrir les nostres mans. Va ser llavors quan li vaig dir: «ara a les teves mans també posem el teu fill que és al cel». Unes llàgrimes van brollar dels seus ulls. En acabar, va voler recollir el seu esperit, i en silenci va quedar a la seva habitació. Va ser llavors quan, d’alguna manera, vaig tenir el presentiment que es preparava per partir a la casa del Pare. Pocs dies després va morir.
Sembla com si ara la veiés entrar a l’església, sempre s’asseia en els bancs a prop de la capella de la Verge del Carme. Marita, gràcies per haver-me fet còmplice del teu últim moment i donar tant amor a Déu.
Gràcie,s Rafael, per convidar-me i acollir-me al tanatori. Allà ens vam poder acomiadar i compartir el dolor amb na Margarida, alguns de nosaltres vam compartir unes paraules del que en vida ens va donar: espiritualitat, alegria, amor, exemple de constància.
En un retir que vaig tenir l’oportunitat de fer, un monjo em va dir: «naixem i morim i al camí de la mort al final sempre ens espera Déu. Hem d’estar preparats per rebre l’esperit i el perdó».
La nostra amiga, la teva amiga i companya de vida Margarida ho va fer.
Descansa en Pau, Marita Rita López Fernández«. (Toni Font)
