ActualidadOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Honorem la tomba de Mossèn Alcover!

Enguany, el 2021, fa cent anys que Mossèn Antoni Maria Alcover, acompanyat del seu gran col.laborador menorquí Francesc de Borja Moll, va fer la seva ‘gran eixida’ pels territoris germans de llengua per escoltar-hi la gent i arreplegar-hi paraules i expressions per fer el Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquella gran trescada lingüística la feren de dia 26 de juny al 23 de novembre del 1921. A Manacor, podem sentir-nos orgullosos d’esser el poble de Mossèn Alcover perquè aquest diccionari que vos dic és una obra gegantina, que abriga les paraules de tots els diferents dialectes de la mateixa llengua i de tots els temps, tant les paraules antigues, que la gent feia servir segles enrere, com les modernes d’ara fa un segle i tant les paraules de la gent senzilla, sense estudis, com les que feien servir els escriptors i la gent que sabia lletra.

Tomba de Mossèn Alcover al cementeri de Son Coletes


És per això que pens que enguany seria una bona ocasió per a dignificar una mica la tomba de Mossèn Alcover. En entrar al cementeri de Manacor, si mirau cap envant, hi veis el clot redó de la fossa comuna, amb un arrambador de ferro enrevoltant i una placa amb una inscripció que diu ‘ALS REPUBLICANS MORTS PER LA LLIBERTAT’. Idò just darrere hi ha la tomba de Mossèn Alcover, amb la creu del seu gran amic Antoni Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família, de Barcelona. Jo diria que aquesta creu pot esser que sigui l’obra artística més vistosa de tot el cementeri de Manacor. Idò resulta que, si la voleu veure ben vista i sencera, vos hi heu d’acostar a prop i vos heu de posar tirant a l’esquerra per mor d’un taronger que hi ha sembrat davant. La soca no parteix de ben davant el monument, però sí que en parteix d’arran d’un cornaló, de manera que les branques mig tapen la vista de la creu. I això que se veu que, per més fer, al pobre taronger, ja l’han esmotxat a voler, a fi de no deixar-lo créixer cap a la part que vos dic, fins al punt que només és mig arbre, gens plantós tanmateix, que fa lletjot i tot, per mirar que no tapi de tot l’obra d’art. Aquest taronger hi fa una nosa de no dir, davant la tomba de Mossèn Alcover. Farien molt bona feina, al meu parer, si el llevaven i el duien a un altre lloc. Si feien això, en entrar al cementeri, veuríem ben vista, tota destacada i resplendent, l’obra artística que és aquesta tomba amb la creu d’En Gaudí.
No pot esser que Manacor no faci el cas que pertoca d’aquest gran homenàs que va esser Mossèn Alcover, sé cert que el personatge més destacat de la Història de Manacor (per no dir de Mallorca) de tots els temps. Pensau que no tan sols va esser un lingüista de primera línia, dels més destacats d’Europa del seu temps (cosa a tenir molt en compte avui més que mai, avui que tants n’hi ha que frissen perquè la nostra llengua desaparesqui, cosa que tanmateix, gràcies a Déu no aconseguiran mai). No. Mossèn Alcover, a més, va esser un rondallista mai vist enlloc, que va fer l’Aplec de Rondalles Mallorquines, una col.lecció de vint-i-quatre toms, que arreplega les històries i contarelles tradicionals de Mallorca, que els nostres avantpassats se contaren de generació en generació i que reflecteixen d’una manera esplèndida la riquesa expressiva del llenguatge familiar dels nostres padrins i repadrins.
També va esser un perdiodista de combat de pinyol vermell en defensa de les seves conviccions a favor de la nostra tradició i de les arrels cristianes de Mallorca. Va esser capellà, vicari de Manacor, catedràtic d’Història Eclesiàstica del Seminari, llicenciat en Teologia i en Dret Canònic. Va ocupar la càtedra de Llocs Teològics, la d’Història de Mallorca, la de Llengua i Literatura i la d’Oratòria Sagrada. Va esser Vicari General, Canonge Magistral i Degà de la Seu.
Maldament no paresqui possible que una sola persona destaqui en tantes de coses, idò també va esser pintor i l’arquitecte de l’església de Son Carrió, de la de Calonge, de la de Son Negre, i de la de Portocristo. També va esser l’arquitecte de la capelleta de la Mare de Déu Trobada de Sant Salvador de Felanitx, de la capelleta de la possessió de Mendia i de la Capella de la Pedra Sagrada, de Santa Ponça, que dóna aixopluc a la pedra que va fer d’altar on feren la primera missa cristiana els croats que desembarcaren a Mallorca amb el rei En Jaume I, l’any 1229.
Un homenàs tan destacat en tants de sabers com Mossèn Alcover ha d’omplir d’orgull el seu poble, Manacor. És per això que la tomba on reposa tocaria esser lloc dignificat, destacat i, fins i tot, de pelegrinatge dels amics de la nostra llengua i de la nostra terra. Feis-ne cas, autoritats competents!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba