Fa pocs dies, l’Assemblea General de la Colla Castellera Al.lots de Llevant votava el tàndem format per Catalina Pou i Sebastiana Bonet com a presidenta i cap de colla pels pròxims dos anys. Rellevaven el president i cap de colla sortints, Antoni Puig i Neus Barceló, que han hagut d’estar al capdavant de l’associació en uns moments difícils. Havien de gestionar el vint-i-cinquè aniversari d’una entitat consolidada dins el teixit festiu del municipi i en canvi la gestió s’ha hagut de fer d’una pandèmia que ha tallat d’arrel activitats de grup i molt de contacte físic com són els castells humans. Ara el repte és gegantí, és com tornar a començar de zero. Han estat pràcticament dos anys sense aixecar castells i una aturada així pot ser letal. La cosa no és com anar en bicicleta, que no s’oblida. El tema és que en dos anys els infants creixen i per tant ara no poden ocupar les posicions que sabien fer dos anys enrere, a més del rovell superable que pot dur tothom.
Protocols per mirar endavant
El centenar llarg de persones que el març de l’any 2020 eren castellers han vist amb enveja com molts de col.lectius tant professionals com de l’oci feien protocols per adaptar-se a la pandèmia. En el cas que ens ocupa, amb tanta gent apinyada dins un espai petit fos a assajos com a actuacions, amb el contacte físic inevitable tant present, tot feia pensar que la represa seria complexa. Així i tot, el setembre d’enguany, amb la vacunació avançada, les xifres baixes i la desescalada a bon ritme, es va elaborar d’acord amb les autoritats sanitàries i l’assessorament col.legiat de tot el món casteller un protocol estricte que permetia reprendre assajos i actuacions. De manera modesta però constant s’ha anat fent feina per poder fer una actuació a mitjan octubre en què, a mode de Diada de la Colla, es pogueren alçar castells a Sa Bassa. En aquest cas de sis pisos i no de set com ja feia més de vint anys de manera ininterrompuda. Ara el repte és viatjar a Valls, el bressol d’aquest art, a finals del mes de gener de 2022, per participar a l’exhibició de les Festes Decennals de la Candela, en què es retrobaran totes les colles del món casteller.
Vint-i-cinc anys d’història
L’any 1996, això dels castells humans a Manacor i comarca es veia com un projecte il.lusionant per part dels joves arrauxats que l’havien posat en marxa. Per la resta de mortals que coneixen la curolla, la cosa no devia passar d’una excentricitat més condemnada a no durar un any que cap altra cosa. El temps ha demostrat que el model d’activitat d’oci plantejada ha estat exitós. Avui poca gent no sent com a un element propi del poble la Colla Castellera. Ja són majoria els manacorins que, sigui per edat o per fer menys de vint-i-cinc anys que hi viuen, no coneixen un Manacor sense castells per Fires i Festes o per ocasions festives que valguin la pena. Els practicants passen gust de la seva activitat i el públic la reconeix. És un win-win festiu de manual.
Més que un club
Per fer castells ningú paga ni cobra. Aquesta màxima s’ha mantengut amb més o menys fidelitat al llarg dels anys, però això no lleva que facin falta recursos econòmics per sostenir un col.lectiu que paga una important assegurança per una activitat que ben feta té pocs accidents, però que sens dubte comporta un risc; paga també el lloguer d’un local (deu ser l’únic cas de l’única entitat sense ànim de lucre del món a qui durant la pandèmia se’ls ha apujat el lloguer); autobusos per anar a les actuacions a fora poble, material com ara cascos, camises o faixes, acollida d’altres colles castelleres a Manacor… Això implica una gran dedicació desinteressada i una organització modèlica per optimitzar al màxim els recursos que arriben via aportacions de socis, contractacions a festes i ajuts institucionals. La labor d’una colla castellera, i els Al.lots de Llevant no en són en absolut una excepció, més enllà de la mera activitat física d’alçar torres humanes, té una dimensió social molt important. Més de mil persones han comprovat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys perquè hi han passat, encara que just sigui mig any, que tothom hi té cabuda, que tothom hi és ben rebut i que ningú demana si ets ric o pobre, jove o vell, home o dona, quan amb pocs metres quadrats comparteixes suor, olor i esforços per conformar una gran família que vol que tots els seus membres estiguin bé, dins i fora de la pinya. Aquesta festa torna a estar en marxa, aquesta festa demana gent a la festa, aquesta festa demana anar a poc a poc i amb bona lletra per superar una crisi immensa i recuperar l’esplendor de fa pocs anys en plenitud. Na Catalina, na Sebastiana i tots els qui tenen a prop ho donaran tot per aconseguir-ho. Força, equilibri, valor i seny!
