ActualidadOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Turistes els que venen i turistes nosaltres

Després d’aquests dos estius de pandèmia, a la fi enguany estam gaudint d’un estiu relativament normal. Els treballadors del sector turístic han pogut tornar a tenir ingressos, els empresaris també, les restriccions sanitàries gairebé han desaparegut i ja s’ha perdut del tot la por a viatjar. Moltes han estat les famílies que des de 2019 no havien fet una escapada a part o banda i aquestes setmanes han aprofitat per sortir una mica de la Roqueta a veure món.
Potser visitar altres indrets ens fa apreciar millor el paradís que tenim aquí. També ben segur que ens ajuda a veure com es poden fer les coses d’una altra manera, potser millor. No es pot evitar sentir certa enveja en veure museus, places, monuments i edificis que són més valorats pels habitants i els responsables polítics de les seves respectives ciutats que el que estimam els mallorquins al nostre patrimoni. No hi ha dubte que prendre perspectiva ens ajuda a veure millor el que tenim més a prop, a ca nostra, aprofitant experiències que a altres ciutats han funcionat.
La setmana passada en Jordi ens explicava en aquestes mateixes pàgines l’experiència d’una turista nord-americana amb la camiona que du a l’aeroport, de la que han canviat les parades d’amagat i en plena temporada turística, amb nocturnitat i traïdoria podríem dir. És molt trist que aquesta sigui la imatge que donem als turistes que ens visiten, i són coses com perdre un vol les que arruïnen un viatge i et fan recordar-lo en sentit negatiu.
Segurament tots estarem d’acord en que hem de fer passes cap al turisme de qualitat i no de quantitat. Però perquè el turisme sigui de qualitat se l’ha de cuidar, no menysprear i maltractar permanentment. És imprescindible posar-nos en la pell del visitant i veure les coses des del seu punt de vista, per fer que la seva experiència sigui la millor possible. I en això ens ajuda haver estat també turistes nosaltres mateixos.
És totalment sorprenent com la realitat desmenteix dia rere dia les afirmacions que habitualment sentim dels responsables del transport públic a Mallorca, que ens ho pinten tot de color de rosa. Basta que intenteu agafar un tren de Manacor a Palma a les hores punta, per comprovar que són necessàries més freqüències o més vagons. Però el que és realment escandalós és el tema dels taxis. Mentre que a l’hivern es mengen les ungles, a l’estiu no donen abastament i és absolutament impossible trobar-ne un de lliure. A partir d’aquí, aquesta és una història totalment verídica i d’aquests mateixos dies.
Una família manacorina de classe mitjana davalla a Palma d’un creuer on més del 90% també són treballadors de classe mitjana. Ha passat una setmana de vacances fabuloses i el seu pla és acabar-les fent ús del transport públic per arribar fins a ca seva, per no molestar a la família. Durant unes hores seran turistes dins ca seva. A la sortida de l’estació marítima pretenen agafar un taxi que els dugui a la plaça d’Espanya per agafar el tren cap a Manacor. Però per la seva sorpresa, la coa de turistes que volen agafar un taxi és llarguíssima i no n’arriba cap. A l’instant observen que tota la zona del Port és un gran embús de vehicles, on conflueixen els cotxes i camions que volen embarcar als ferris i els que arriben, i el personal del Port confirma que això es repeteix cada dia, sense que hi aparegui mai cap policia. Després de tres quarts d’hora de rellotge es comença a veure cert moviment, arriba primer un taxi, entre aplaudiments dels desesperats turistes, i finalment al cap d’uns seixanta minuts d’haver desembarcat la nostra família aconsegueix agafar un taxi. Pel camí, la taxista els explica que no tots els taxis de Palma poden carregar passatgers al Moll, que va per números, i que els taxistes que hi ha no basten per res en temporada turística.
Arribats a la plaça d’Espanya, agafen un tren, aquesta vegada sense sorpreses, i sense haver-se de posar una jaqueta. Però en sortir de l’estació a Manacor, carregats amb quatre maletes, tres motxilles i una bossa amb regals, han d’agafar un altre taxi, perquè viuen fora de Manacor ciutat i no hi ha bus cap allà. Van tot confiats (Manacor no és Ciutat), però descobreixen que tampoc hi ha cap taxi a la parada. Bé, cap problema pensen, hi ha una marquesina d’informació sobre taxis posada per l’Ajuntament just a la mateixa sortida de l’estació, encara que els preus segurament estan desfasats. Però un moment, no hi ha cap telèfon de contacte escrit a la marquesina. Vaja, sort de les noves tecnologies, cerquen a internet però surten dues pàgines diferents que semblen ser oficials les dues. Telefonen a la primera i surt un contestador. Telefonen a la segona i una senyora els diu que no hi ha cap taxi en tot Manacor que els pugui enviar, que tots estan fent carreres llargues a l’aeroport o a les zones de costa. Després de passar més de mitja hora defora de l’estació amb les maletes, un amic els passa a cercar quan ha acabat la feina i els du fins a ca seva. Han passat 3 hores i mitja des que varen desembarcar a Palma.
Ara alguns podran dir que la culpa és de tal o qual, tirar-se les culpes els uns als altres, que la solució seria tal o tal altra, o el que vulguin, però el cert és que ara mateix això és tercermundista. És aquesta la imatge que volem donar als nostres turistes? O no volem que utilitzin el transport públic sinó substituir-lo per VTC destinats a turistes d’alt poder adquisitiu?

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba