ActualidadManacorOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Llibertat d’expressió o banderes

Fa uns dies, la propietària d’una botiga em confessava, mig empegueïda, que li agradava llegir les reflexions que publicam diferents col·laboradors al Manacor Comarcal, però que després no les podia comentar gens amb la seva clientela, perquè no sabia de quina tendència política seria cada una. Evidentment, li sabia greu haver d’admetre que tenia por que si deixava entreveure les seves idees podria perdre alguns clients. I les coses no estan com per perdre clients, no la puc culpar.
Basta veure que quan qualsevol persona publica algun comentari a les xarxes socials, que es pugui emmarcar en una ideologia política concreta o una crítica al govern municipal, insular, autonòmic o estatal, aquesta té molta menys acceptació que si publica la fotografia d’una flor, un ocell o d’una posta de sol. Repetesc l’experiment habitualment i el resultat és sempre el mateix. Molta gent té por a donar a conèixer quina és la seva línia de pensament, per evitar represàlies, però després alguns t’envien missatges personals, excusant-se i dient que els ha agradat. No els puc culpar.
Algunes persones tenen el mal vici de revisar quines són les amistats d’altres a les xarxes socials, jutjant d’aquesta manera a la primera, i condicionant-hi la seva confiança o amistat. Com si només es poguessin tenir d’amics a persones que pensen exactament com tu. Tenc la sort d’haver pogut fer amics entre totes les ideologies i tendències polítiques, i de dur-m’hi molt bé. Potser la clau és no entrar seriosament en temes en els que sabem que podem no coincidir, com a màxim xerrar-ne fent bromes. Això es diu tolerància.
Hi ha llibertat d’expressió al nostre voltant? No ho crec. El motiu és que realment la gent encara no ha entès el significat de la democràcia. En democràcia totes les persones són dignes de respecte, són les idees les que no ho són totes. No es pot menysprear a qualcú per la seva forma de pensar, ni faltar-li al respecte, ni assetjar-la, ni deixar de comprar a la seva botiga si ven el que necessitam, ni desitjar-li cap mal, ni xerrar malament d’aquesta persona a les seves espatlles. Qui ho fa no és demòcrata, sinó un llop amb pell d’ovella, un dictador camuflat.
Aquests dies, el tema de moda és la suspensió de dues classes a una escola concertada per tenir-hi penjada els alumnes una bandera d’Espanya donant suport a la selecció de futbol masculina al mundial de Qatar. Ja tenim una altra vegada a l’extrema dreta i als independentistes enfrontats, havent-hi fins i tot amenaces de mort a ella i la seva família. Déu meu, on arribarem! Justament la professora era de català, però podria haver estat perfectament de biologia, i no sabem si hauria passat el mateix o no hauria transcendit. Tenen dret els alumnes a donar a entendre que són seguidors de la selecció espanyola masculina de futbol? Sí, sense cap dubte, és llibertat d’expressió. Però necessàriament ho han de fer dins una aula amb una bandera?
Potser hauríem de començar pensant quin és l’objectiu de l’educació als instituts i com s’ha de dur a terme. Després hi ha d’haver unes normes de convivència aprovades pel Consell Escolar, que s’han de recollir al Reglament d’Organització i Funcionament (ROF). I finalment aquestes dues coses s’haurien d’explicar bé a tota la comunitat educativa (alumnat, famílies i professorat), que les han d’acatar. De moment aquesta darrera part no sembla que s’hagi fet correctament, perquè a la web del centre no s’hi pot trobar un document tan important com és el ROF, i si qualcú desconeix les normes, com les pot complir?


Aquest tema s’ha duit malament des del primer moment, ja que els alumnes diuen que la tutora els donà permís per tenir-la exhibida dins l’aula, mentre que la professora aplicà un altre criteri, i qui havia de trobar una solució satisfactòria per a tothom, aplicà mà de ferro, en lloc de mà esquerra. Llavors el centre diu que els alumnes perderen el respecte a la professora, el que tampoc es pot consentir baix cap concepte ni per cap motiu. Una vegada més, segurament parlant s’hauria evitat arribar fins aquests extrems. Em neg a pensar que el diàleg no és la solució, o sigui que tots són culpables. El que passa dins les aules és un reflex de la societat que hem creat entre tots, on les idees són irreconciliables, on les postures han de ser radicals o no són bones, i on falta el diàleg obert i franc d’una manera molt preocupant. També es pot encetar el meló dels precedents, que si en altres ocasions s’han posat als centres educatius altres banderes o símbols, que quines idees es poden manifestar dins les aules i quines no, que si hi ha hagut politització a favor d’uns o uns altres, i palestinitzar el problema en un conflicte impossible de solucionar.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba