ActualidadOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Fer les coses a l’atropellada

Aquesta setmana ha començat el curs escolar i la incertesa és més gran que mai. La Conselleria aprovà el dia 1 d’agost els nous currículums de les assignatures adaptats a la LOMLOE, o Llei Celaá. Molt apropiat, tenint tots els docents de vacances. Per tant, quan el professorat arribà als centres el dia 1 de setembre en tengué coneixement, només 7 dies laborables abans de rebre els alumnes a les aules. Quan començà el setembre només deu comunitats autònomes tenien aprovats aquests currículums.
A dia d’avui el professorat de Balears està a l’espera de rebre qualque tipus de formació per aplicar la nova llei, no han rebut ni tan sols la més mínima instrucció. Perquè si qualcú no ho sap, el principal que aporta aquesta nova llei és una multiplicació de la burocràcia amb què han de complir tots els docents. El temps que s’haurà de dedicar a la documentació administrativa augmenta en excés, per complir amb el que s’anomenen “situacions d’aprenentatge” i quantificar com afecta a l’avaluació cada un dels ítems. Evidentment aquest temps serà en detriment de l’atenció a l’alumnat, perquè la jornada laboral és la que és.


Una de les principals desgràcies de viure en aquest país és tenir partits polítics incapaços d’arribar a acords. Aquella maduresa que demostraren els pares de la Constitució per poder passar la pàgina i crear un Estat democràtic, va ser només un miratge i morí amb ells. Des de llavors no s’han demostrat capaços d’afluixar les seves posicions, renunciar a part de les seves línies vermelles i acordar temes d’Estat. Durant els 70 anys de regnat de la difunta Isabel II del Regne Unit, aquesta va veure 2 lleis d’educació, mentre que a l’actual període democràtic espanyol se n’han aprovat totes aquestes i sense consens: LOECE (1980, UCD), LODE (1985, PSOE), LOGSE (1990, PSOE), LOPEG (1995, PSOE), LOCE (2002, PP), LOE (2006, PSOE), LOMQE (2013, PP) i LOMLOE (2020, PSOE-Podemos)… i les que ens esperen. No podrien treure defora les mans de l’educació, deixar de fer-hi política manipuladora per intentar crear els ciutadans del demà segons el seu motlle de fer senyorets, i deixar que els professionals de l’educació fossin els que determinassin quina és la millor manera d’educar?
Amb quina il·lusió poden iniciar aquest nou curs els professionals, que a més saben que al novembre de 2023 hi pot haver canvi de govern i derogar-se immediatament aquesta llei? Per què és necessari fer les coses tan a l’atropellada? No hauria estat millor disposar de temps per formar el professorat i fer una implantació més pausada? No puc deixar de pensar que amb un altre govern ja hi hauria manifestacions.
Però les que tampoc estan preparades per aquesta reforma educativa són les famílies, que enguany veuran com als cursos imparells les notes de les diferents avaluacions durant el curs deixaran de ser numèriques i tornarem a valoracions qualitatives de trist record que a hores d’ara es desconeixen exactament (per exemple “ha de millorar”, “més o manco bé”… “progresa adecuadamente”). El professorat no pot assegurar a hores d’ara com seran les notes de final de curs, si numèriques o qualitatives. Amb aquest exemple es pot veure el grau d’improvisació de la seva aplicació precipitada.
En un ordre de coses més quotidià per a les famílies, però no per això menys important, comença el curs i la despesa en llibres i material escolar escarrufa. A primària en la majoria dels casos supera els 100 € per alumne, a ESO els 200 i a batxillerat pot passar dels 300. Això sense comptar el cost dels uniformes als centres que n’utilitzen i de les activitats extraescolars. Ja en diuen la costa de setembre. Per moltes famílies serà difícil assumir aquesta despesa, sobretot en aquests moments que encara s’estan patint els efectes de la crisi de la pandèmia i els preus estan disparats amb una inflació interanual propera al 10%. La FAPA ja ha dit que aquest curs serà el més car de la història per a les famílies.
Poc a poc entren les noves tecnologies a les aules i molts alumnes ja tenen un Chromebook, sempre per damunt dels 350 €, el que facilita l’entrada dels llibres digitals, aquests sí més econòmics que els tradicionals de paper. Aquesta és una discussió que enfronta opinions contraposades i que ara mateix val més no tocar. La despesa en material informàtic és elevada, però s’amortitza amb els cursos i pot acabar sortint més econòmic, el que fa pensar que no existeixen ajudes de l’administració autonòmica per poder pagar a mensualitats aquest tipus de material durant tot el que durarà la vida del mateix, que poden ser sis cursos.
I amb el cost del material escolar hi està relacionada la qüestió de les motxilles carregades amb varis quilograms, i això que a la majoria dels centres es prohibeixen les motxilles amb rodetes. L’Organització Mèdica Colegial i la Fundació Kovacs recorden que el pes de la motxilla no hauria de superar el 10% del pes corporal de l’infant, o sigui, per una nina de 30 kg no hauria de passar de 3 kg. Els seus estudis demostren que al voltant de la meitat de l’alumnat diu haver tengut mal d’esquena per la motxilla i que, si no s’evita, aquest mal pot convertir-se en crònic en ser adults.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba