Opinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Combregar amb rodes de molí

Jaume Rigo Matheu

Hi ha divisió entre la ciutadania respecte a si tenim els polítics que ens mereixem o no. Per una part els hem votat, hem triat allò que volíem, però per l’altra, alguns d’ells quan han resultat elegits s’han tret la careta i han fet el que els ha donat la gana, duent a la pràctica iniciatives que en el fons o en la forma no tenen res a veure amb el seu programa electoral, que hauria de ser sagrat i considerat un contracte entre la ciutadania i els seus representants públics. I aquí entren en joc les habilitats de la dialèctica i la retòrica, una bona argumentació deixarà satisfets als propis i emblanquinats a alguns altres. Però seria bo que no ens deixem enganyar, segurament la veritat no va per allà.
Aquesta setmana passada ha estat notícia el “xec cultural” de 400 € amb el què es pretén obsequiar als joves que durant el 2022 compleixin els 18 anys. És curiós que justament aquest grup d’edat podrà votar per primera vegada a les eleccions generals del 2023, si s’esgota la legislatura, qualsevol malpensat diria que és un intent de comprar el vot. Aquest mal anomenat “xec cultural” inclourà productes que no són pròpiament cultura i deixarà fora altres que legalment estan considerats cultura (encara que jo personalment no estigui d’acord que es consideri cultura a la tauromàquia, sinó més bé tortura). O sigui que una vegada més ens topam amb la necessitat que té aquest govern central de fer equilibris entre les diferents ideologies que el conformen.


Què és cultura? Hem de tenir la ment oberta i entendre que la cultura avança amb la societat, és canviant, evolutiva, no ens podem limitar a les arts gregues que vam aprendre a l’escola: 1. arquitectura, 2. escultura, 3. pintura, 4. música, 5. dansa i 6. poesia i literatura, a la què s’afegí més tard el cinema com a setè art. Si pel contrari acudim al diccionari, aquest ens donarà una visió més exacta, amb les següents accepcions del terme cultura: 1- Acció de cultivar; l’efecte. 2- Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc. 3- Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble. 4- Cultura de massa. Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l’acceptació de la major part de la societat.
Ara ho entenc!!! És a aquest darrer significat al què apel.la aquesta subvenció, cultura de masses. És a dir, el govern dóna una subvenció als nous votants, incloent comprar-se videojocs sense especificar si han de tenir continguts educatius o poden ser totalment violents, amb l’objectiu d’aconseguir la seva acceptació. Molt il.lustratiu d’una forma de pensar, la finalitat justifica els mitjans. Si l’any 2004 varen néixer a Espanya 454.591 infants segons l’INE, el cost total de la mesura és aproximadament de 180 milions d’euros. Un bon regal d’aniversari! Segurament si repetissin legislatura regalarien un Rolex a tots els que es jubilessin. Un acudit que ha circulat aquesta setmana per les xarxes és una foto d’en Pedro Sánchez xerrant amb uns nins, demanant-los en què es gastaran els seus 400 €, i aquests li contesten que els hauran de donar als seus pares per pagar la factura de la llum.
Una altra de les subvencions anunciades és la de 250 € mensuals durant dos anys al lloguer d’habitatge pels joves de 18 a 35 anys que tenguin feina i amb una renda anual inferior a 23.750 € bruts. Un total de 6.000 € per persona. Aquesta no vull dir que no pugui ser necessària, però una nòmina de 1.700€ mensuals en 14 pagues em sembla claríssimament exagerat, sobretot sense vincular-ho al preu mitjà dels habitatges de lloguer a la ciutat de residència i la possibilitat de pagar aquests lloguers per part dels joves. 1.700 € mensuals a Badajoz no són iguals a 1.700 € mensuals a Madrid. A Espanya hi ha prop de 4 milions i mig de joves menors de 35 anys que estan fent feina, però l’Estat ja ha calculat que amb les condicions que exigirà aquesta subvenció només arribarà a un màxim de 50.000 persones, però és igual, l’impacte mediàtic ja s’ha causat.
Està clar que la publicitat ja està feta i se seguirà fent de manera recurrent, tenint ben clar els governants actuals que una bona publicitat de la mesura és més important que els efectes reals sobre la població d’aquestes iniciatives. Per posar només un exemple, fa uns anys s’anuncià per part de l’Estat un augment significatiu de la quantitat destinada a beques, es va fer una gran publicitat, una mesura social de primer ordre, universalitzar l’accés als estudis, etc. Però s’oblidaren de canviar les condicions per a obtenir-la, que foren les mateixes que els anys anteriors, i en conseqüència, es donaren més o manco les mateixes beques que els anys anteriors i dins el calaix sobraren més doblers que altres anys, que després es varen refondre en romanents per ser gastats al pressupost del següent any. Però això no va ser l’important. El més important va ser la foto, l’anunci, la PUBLICITAT. Vivim a l’era de la publicitat, no ens enganyem a nosaltres mateixos ni ens deixem enganyar.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba