ActualidadMado BlederaManacor

MADÒ BLEDERA I SES CAMPANES DE PLÀSTIC

Madò Bledera torna a guaitar el cap. Però ha hagut de canviar un poc el seu caràcter. Sí, no passeu pena, segueix essent malpensada, però la inventora de les fake news va escalivada i s’ha fet de dretes, perquè aquest Cap d’Any no vol molestar ningú. Bé, ella ho veu així. madobledera@gmail.com
 
—Repusses, Ganxa, amb aquest vent per tot hi ha fullam; pareix que hagi passat sa bufadora de s’Ajuntament.
—Oh, Madò Bledera! Què feia de temps que no vos veia. Havien arribat a dir que no estaveu vacunada i vos havíeu mort.
—Escolta Ganxa: vaig anar a veure Sant Pere i em feien molt de cas i tot lo dia menjava puces de capellà, però no me deixaven flastomar, així que vaig decidir tornar per  donar es molts d’anys i emprenyar un poc es que comanden.
—Idò haureu trobat un Manacor diferent, no poden circular per enlloc i ara es cotxes ocupen ses afores i ses botigues se queixen.
—Jo, Ganxa, mentre a can Garanya venguin, lo des altres m’és igual. I, per cert, m’han dit que a Can Lliro els ha tocat cosa.
—Duro per pesseta, Madò, duen una sort que no se pot dir, des que allà  hi berenen es d’Urbanisme.
—Meam si deu ser que per un cafè cobren un duro en lloc d’una pesseta. Duro per pesseta. S’única manera d’acabar es celràs.
—Ai, Madò Bledera, veig que veniu esmolada, com sempre. Que no hem de parlar un poc d’en Nadalet, tan agut com és?
—M’ho han prohibit. Ara és molt perillós, aquest tema. Pensa que l’investiguen per si per sa moreria va voler matar el rei amb so covid. No, no, a aquest nin l’hem de protegir tant com a n’el rei moro amb set pams de morros.
—Madò, avui deis unes coses com a de rondaia, pareixeu l’amo en Biel Barceló. Contau-me històries senzilles, que jo pugui entendre.
—Estic indignada, Ganxa. Quan me duien a Manacor vaig veure sa gravera que fa empegueir es poble, se veu d’enfora. Es Conseller la vol tapar amb una tela, però tanmateix la veim i escarrufa, perquè pareix una partera que li han esqueixat es cotorró.
—Es que va donar permís, més valdria s’hagués esclafat un senyal. Però ses festes van por todo lo alto, no me digueu que no vos agrada sa lluminària de Nadal.
—Saps? Jo he canviat. Es pessimisme és una pèrdua de temps. M’agraden es llums de can Nadal, però a na Camel.la he vist que ses campanes que han penjat són cossiols de plàstic.
—Estira! I això que ara comanden ets ecologistes. Tocarien haver posat campanes de veres i que sonassin tot lo dia.
—I tota sa nit. Per cert, m’han dit que ja ha nascut qualque municipaló; que na Maria Duran vol ser presidenta; que don Joan Sitges ja no és a sa Substitució Montse Alcover; i que es Batle ha dit que val més tornar enrere que no perdre es camí.
—Sííí, Madò, tot canvia. Don Joan Sitges no va poder aguantar ses serpetones i se’n va anar; ara hi ha posat una nina de ca sa llaunera i vorem…, vorem.
—I això de tornar enrere des Batle, Ganxa?
—Ah! és que han aprovat es Pla General. Una passa enrere, però na Núria ho vol així. Si s’han entès amb sos especuladors, mala cosa!
—Al cap i a la fi és més bo de fer governar un poble que no governar una família. Es poble s’ho beu tot.
—Madò, avui pareix que vos heu fet del pepé!
—Som més mala d’entendre que en Casado. I més reputa. Sa justícia sense justícia és tirania, per això faig com si fos un poc de dretes. De vegades val més escoltar que parlar.
—Idò deu ser vera que tot aquest temps heu estat a sa presó.
—Val més que no digui on he estat. He duit més trot que un cavall de carreres. I volia veure el Rei Herodes, que també és emèrit, si és viu.
—Però, i es perruquer? i es que van a tota amb patinet? i na Raülla?
—Qui molt xerra, algunes n’erra.
—Ganxa, i si enviam en es “Manacor” una felicitació per sa gent de Manacor i sa Comarca?.
—Au, fet!, i què deim….
—”Bon Any Nou manacorins, felanitxers, vilafranquers, llorencins, serverins… Bé, a tots, polítics i tot”.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba