Miquel Martí i Pol, aquell estimat poeta del poble, va morir fa més de vint anys però el llegat del compromís amb el seu temps i la seva gent ha superat la desaparició biològica de la persona. Va escriure un breu poema titulat «Aquesta remor que se sent». Parla d’un silenci imposat per una societat que té por del canvi. La pluja, el vent, les paraules i els pensaments han estat prohibits perquè podrien remoure l’ordre establert. El poeta ens mostra un món on tot està sec, quiet i controlat: ja no plou, no fa vent, no es pot parlar ni pensar lliurement. Però, malgrat tot, hi ha una remor que continua. Aquesta remor simbolitza la resistència: allò que no es pot eliminar de tot. Potser és la memòria, el desig de llibertat, o la força de les idees que encara bateguen sota la superfície. El poema denuncia la repressió però alhora dona un missatge d’esperança: encara que ho intentin, no poden fer callar del tot la veu del poble. El darrer vers és el més contundent i recordat: «I, tanmateix, la remor persisteix.»
L’incivisme
Al Manacor d’avui podem veure moltes mostres d’incivisme. Abandonament de trastos, electrodomèstics i mobles devora els contenidors, quan hi ha un servei gratuït de recollida a domicili prèvia telefonada. Crits i renou, bregues i gateres, al voltant de bars nocturns. Moixos abandonats que nodreixen a les totes per diversos solars de la ciutat. O fins i tot reservar les cases rurals municipals per fer-hi ritus de sacrifici d’animals amb l’obligada porqueria que generen les restes de tot això a un espai públic que quedà inutilitzat per dies. Davant aquest panorama desencoratjador la Policia Local de Manacor va fer la setmana passada un exhaustiu control de trànsit en què en poques hores va detectar i denunciar dotze conductors drogats o beguts a més d’algun denunciat a nivell penal, un grapat d’ITV sense passar, cotxes sense assegurança o xofers sense carnet. Prop de quinze mil euros en sancions just en un grapat d’hores a un control. És l’incivisme elevat al màxim exponent. Tal vegada es podrà dir que no és la funció primera de la Policia Local fer aquestes coses. La cosa és que algú espera que ho faci algú altre? En fi, vistos els alarmants resultats, desitgem i demanem que sigui el primer de molts i que es percebi que els incívics i perillosos no són estimats a Manacor. Una mica de remor…
La mar
Fa uns dies vàrem saber que el Govern d’Espanya permetrà que les barques puguin ser comercialitzades com a lloguer turístic. No vols brou? Idò tassa i mitja! No podem pus de pressió turística ni amb les conseqüències que comporta i ara, des d’un lloc que només tenen les barquetes del Parque del Retiro, ens diuen que les barques i els iots es podran oferir com a places turístiques. Ja es parla de l’Airbnb marítim. Una barbaritat, vaja. Tanta sort que des d’aquestes contrades hi ha hagut un poc de reacció. El Govern Balear s’hi ha oposat de ple anunciant que als seus ports aquesta pràctica estarà prohibida i que qui la faci perdrà el dret d’amarrament. A Manacor l’Ajuntament ha abalisat les platges del municipi per tal d’evitar que siguin envaïdes per l’exèrcit de barquetes i barcotes que cada estiu les saturen. Poques veus s’han erigit en contra d’aquestes mesures. Només una fantasmagòrica i grandiloqüent Asociación de Navegantes del Mediterráneo ha alçat la veu contra les restriccions al fondeig de les barques a dos metres de l’arena de les platges. Una mica més de remor…
La tria
L’any 2014 l’ínclit president Bauzà va demanar a totes les famílies de les Illes Balears que tenien un infant que havia de començar a escola en quina llengua volien que fos escolaritzat. Òbviament ho feien amb la voluntat d’arraconar la llengua pròpia d’aquesta terra. Pensaven que amb un poc de propaganda només triarien el català quatre pagesos de la Part Forana amb els vuit llinatges mallorquins. I la galtada va ser de dimensions oceàniques. Un 77% de les famílies, tot i els desitjos d’un totpoderós president amb majoria absolutíssima, va optar perquè els seus fills rebessin l’ensenyament en llengua catalana. Tot un triomf de la societat civil. La galtada va ser tan forta que el president Bauzà, que tenia aleshores 35 diputats, a les eleccions del maig següent va passar a tenir-ne 20. La baixada més grossa de la història parlamentària de les Balears. I tots els analistes l’atribueixen a aquest fet. Idò ara, esperonada per VOX, la presidenta Prohens ha fet votar onze anys després el mateix a les famílies. Aquesta vegada devien pensar que entre el desprestigi i desgast evident de Pedro Sánchez, l’increment brutal de població vinguda de terres de parla no catalana i la supèrbia pròpia de qui es creu infal·lible el resultat seria sensiblement diferent. Idò ho ha estat, sensiblement diferent: tot un 82% de les famílies de Mallorca han optat per la llengua catalana com a llengua vehicular dels seus fills. Una victòria de l’equip dels bons per demostrar que, tanmateix, la remor persisteix.
