«La meva lluita com a ciutadà del municipi de Manacor: reflexions sobre oportunitats perdudes», per Marc Juaneda

En llegir la notícia, m’ha bullit la sang. M’ha fet mal. M’ha fet ràbia. Perquè jo, al meu municipi l’he conegut diferent. L’he conegut més digne, més correcte, més atractiu, més acollidor. L’he conegut amb orgull.
Sí, és vera: moltes vegades es llegeix que és brut, mal tallat, que té mala cara. Ho sabem. No ho hem d’amagar. Però és el meu poble. I l’estim. I precisament perquè l’estim, no puc callar quan el veig maltractat per aquells que el governen.
No puc acceptar que els seus governants vagin a la contra del seu propi poble. A la contra del benestar dels seus veïns. A la contra del seu bon nom. A la contra del seu creixement polític, social, econòmic, turístic i cultural. Això no és governar. Això és ofegar.
Deixar passar oportunitats no és neutralitat. És negligència. És covardia. És remar en contra. I això és exactament el que ha passat.
Llegia a l’Última Hora que el projecte de l’escull submarí de Porto Cristo -presentat fa quatre anys de la mà de la formació política a la qual pertany, el PSOE- havia estat acceptat i dotat amb dos milions d’euros de la Comunitat Europea, del fons Next Generation. Dos milions d’euros, 332.720.000 milions de pessetes! I què s’ha fet? Res. Absolutament res.
Quatre anys tancat dins un calaix. Quatre anys acumulant pols. Quatre anys de teranyines. Quatre anys d’inacció vergonyosa.
Un projecte que havia d’enriquir les arques municipals amb l’arribada de visitants. Que havia de donar projecció internacional al nom de Porto Cristo. Que havia de protegir el nostre fons marí. Que havia de crear il·lusió. I en lloc d’això, s’ha convertit en paper mort.
I encara més greu: després de no executar el projecte, fer malabarismes per reconduir els diners i, amb una fredor insultant, anunciar que els doblers adjudicats es destinaran a altres projectes. Com si fos intercanviable. Com si la il·lusió d’un poble fos una partida pressupostària qualsevol.
No sé quina postura adoptaren exactament els membres del meu partit dins el pacte amb Més per Mallorca, Esquerra Unida de les Illes Balears i AIPC de Porto Cristo. No ho sé. Però si aquesta renúncia ha estat el preu per mantenir un equilibri de govern, el preu és desorbitat. I el rèdit polític pot acabar essent ruïnós.
Perquè quan dius no a un projecte il·lusionant per als veïns, atractiu per als aficionats del món submarí, necessari per protegir un litoral que massa vegades ha estat espoliat, no només rebutges una iniciativa. Rebutges futur. Rebutges esperança. Rebutges oportunitat. I això fa mal.
Fa mal veure com, una vegada més, el Port, el nostre Port, de tots, queda amb la mel als llavis. Fa mal comprovar que la incapacitat o la mala fe poden més que l’ambició col·lectiva. Fa mal sentir que el teu poble retrocedeix mentre podria avançar.
Com a votant del PSOE, ho dic clar i sense embulls: me pronunci en contra d’aquesta decisió. No callaré. En propera assemblea exigiré explicacions. Exigiré coherència.
Perquè estimar el teu poble no és aplaudir-ho tot. És alçar la veu quan el veus trair-se a si mateix. I en el seu moment, la meva veu no serà baixa. Serà forta. Clara i indignada.