ActualidadOpinió

«La germanor a la Sala entre Més-Esquerra i el PSOE no va ser possible», per Antoni Sureda

Fa uns quinze dies vaig escriure, i ara torn a insistir-hi, sobre la conveniència i tranquil·litat que hagués representat l’entesa tant per al govern municipal, com per a nosaltres els soferts governats, en el cas d’aconseguir una majoria estable a l’Ajuntament. Però també vaig alertar que les dificultats eren moltes. No faltà ni la referència a la competència entre dos pescadors en plena prova classificatòria, encaparrotats tant l’un com l’altre en tirar la canya des d’un determinat punt de la mateixa roca.
Repassant una i altra vegada la transmissió del Plenari Ordinari de l’Ajuntament de Manacor corresponent al passat mes d’abril, queda clar que Núria Hinojosa, portaveu del grup PSOE, en principi es manifestà favorable a iniciar el procediment per aconseguir el reconeixement d’amistat i germanor amb la ciutat de Girona.
Però vet aquí que al final de la seva intervenció optà per l’abstenció, provocant el rebuig de la proposta de l’inici del procediment, degut a que la proposta de l’Ajuntament de Girona i de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor no aconseguí la majoria absoluta d’11 regidors del Consistori.
Deixant a part el comentari del Rebumbori de fa quinze dies, cal afegir que el Secretari de l’Ajuntament, qui no té vot però sí veu al Plenari, no va fer cap advertència a la votació referent a que eren necessaris els 11 esmentats vots favorables. Ho va dir quan ja s’havia votat. Amb bona assistència als membres del Consistori ho hagués pogut dir abans de votar, ja que aquest és un dels motius del perquè té veu.
De veritat n’estaven assabentats, tots els membres del Consistori, que eren necessaris onze vots favorables per a prosperar la moció?… De veritat s’han llegit la Llei de Règim Local i el Reglament de Funcionament Municipal?… Seria possible, d’acord amb la no advertència del Secretari General de la Corporació, que s’acceptés la nul·litat de dita votació i la proposta tornés a la consideració del Ple de l’Ajuntament de Manacor?

Antecedents de decisions de la Monarquia Espanyola en el tema de la llegua

Fa uns dies la Casa del Rei va acceptar el reconeixement de la dita Llengua Balèá, com una varietat del Català que es parla a les Illes Balears. Arran d’aquest reconeixement la pràctica totalitat dels centres culturals reconeguts a les illes, han mostrat la seva discrepància entorn de la intervenció de la corona espanyola en qüestions de la cultura i la llengua.
La propera setmana entrarem en aquest polèmic tema, perquè val la pena fer un comentari sobre els suposats motius que han induït a Felip VI a pronunciar-se sobre aquesta delicada qüestió que pràcticament sempre ha generat polèmica. Però avui per avui cal treure a rotlo una anterior decisió de la Casa Reial quant a la nostra llengua. A principis del segle XX, el Rei Alfonso XIII va concedir una subvenció al nostre recordat mossèn Antoni Maria Alcover, per a ajudar-li en els estudis d’investigació i posterior publicació del diccionari Català-Valencià-Balear, avui conegut com “Diccionari Alcover- Moll”.

La Presidenta Marga Prohens i el color verd dels tarongers del claustre de Sant Vicens Ferrer de Manacor

No és probable que almanco enguany puguem veure a la Molt Honorable Presidenta del Govern Balear Marga Prohens, assistint o presidint un acte oficial al pati dels tarongers del claustre del convent de Manacor. També cal suposar que el batle Miquel Oliver no faci comptes convidar-la a venir, a no ser que la presidenta en qüestió ens dugui per a Manacor una tan substanciosa com improbable subvenció, per arreglar les tan malmenades voreres de molts de carrers del nostre poble.
Així les coses i amb aquestes condicions no cal esperar que el nostre batle la convidi a venir per a cap acte protocol·lari. Però fins i tot encara que s’adrecés aquesta ametlla de l’esmentada subvenció i el batle convidés a la Molt Honorable Presidenta, seria molt difícil que Marga Prohens vingués. Com segurament ja haureu endevinat, el motiu de la negativa és molt evident: arribada la primavera, els tarongers del pati de la cisterna del claustre de Sant Vicens Ferrer, llueixen molta verdor.
No fa encara gaire dies la dita Molt Honorable Presidenta, ja en va quedar ben farta del color verd per devers la plaça Major de Ciutat. Els mestres d’escola i altres mallorquins i mallorquines de la mateixa corda l’ompliren de verd. Va quedar ben clar que els mestres les tenien a mà i ben guardades, les camisetes de quan el polèmic trilingüisme de fa uns anys.
Recordau aquell president apotecari anomenat José Ramón Bauzá, que havent guanyat primer les eleccions autonòmiques amb una majoria absoluta d’escons, després de la passada per la catifa verda de la plaça Major, no va tenir més remei que acabar per partir de pressa i corrents, i a més a més cop-piu, cap a Madrid, per demanar auxili i un lloc a una llista als seus confrares?
Ja sé que alguns o algunes direu que molt sovint veig coses rares. Pot esser que sigui veritat. No vos ho puc negar. Però estic convençut que avui per avui a la Presidenta Marga Prohens, tanta verdor l’espanta.

La germanor a la Sala entre Més-Esquerra i el PSOE no va ser possible

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba