Fa temps que no escric res. Pens que no val la pena gastar energies escrivint, pel que hi ha d’interès el que duim d’any, al nostre redol, el nostre poble. Políticament parlant, no hi ha notícia que mereixi ser publicada, discutida ni valorada. Tenim el que tenim i el que hem volgut tenir. Uns van fent passes a les fosques i pegant per les voreres. Altres van cercant l’oportunitat de formar part d’una família on són mal vistos. I els demés es graten la panxa i esperen anhelants el transcórrer del temps que queda de legislatura per recollir la collita -mal sembrada- pels altres. C’est la vie! Per altra banda, pràcticament ha arribat l’estiu, encara que aquest ens ha portat les millors aigües de l’any. Esperem que els nostres estimats turistes puguin rentar-se i dutxar-se moltes vegades al dia i no els falti l’aigua, bé tan preuat darrerament.
Però sí hi ha coses que funcionen i milloren dia a dia. La cultura, a nivell particular i no tant institucional, està d’enhorabona al nostre municipi. Dones i homes gaudim de la nova generació de persones que amb el seu art i coneixements ens reconforten socialment, interiorment i anímicament, oferint-nos concerts, teatre, friomfs a nivell escolar i noves i prolífiques publicacions dignes de ser llegides i aplaudides.
Parlant de concerts, dilluns dia 6 es va viure una de les pàgines més màgiques de la Llar de Manacor (IMAS), arran de les trobades que es duen a terme amb els col·legis que han subscrit l’acord del programa Intercanvi generacional, on al·lotes i al·lots en edat escolar i gent gran es reuneixen adesiara per posar en comú idees, pensaments i projectes, que tenen per objecte interrelacionar-se entre ells.
D’una d’aquestes reunions va sorgir el coneixement i la creació d’una estreta relació d’amistat, simpatia i gustos comuns per la música, entre un jove estudiant i una persona major. Aquesta relació ha culminat en un acte, un concert de piano, de les mans d’aquest jove alumne del col·legi Sant Vicenç de Paül, Hugo Pérez Rigo, que és com s’anomena, i que ha trasbalsat tota previsió de la Llar.
El saló de la Llar de l’IMAS, amb l’assistència de la Directora i Presidència, i els progenitors del jove Hugo, estava ple de gent golafra d’aprenentatge i ansiosa de bona música, que quedàrem bocabadats davant les fresques i vaporoses notes que sorgien de les petites i fines mans de n’Hugo, qui somrient, segur d’ell mateix i tranquil assaboria els càlids aplaudiments, merescuts i sincers d’un públic entregat al jove concertista. Ell interpretà, per als assistents al concert, obres de Chopin, Khachaturian, Scarlatti, Bach, i una sèrie d’improvisacions.
La més sincera enhorabona, Hugo, per a tu i la teva família, que ha sabut canalitzar i donar suport a un artista que segur enriquirà d’èxits la nostra ciutat.
