EntrevistasActualidad

Joan Gaià: “El meu retir és definitiu, he cremat totes les etapes que podria cremar”

Deixa la política municipal, pero mai del tot, perquè és incapaç. Encara que anunciï el seu retir definitiu, Joan Gaià sempre estarà interessat per la política. La nostra llarga conversa així ho demostra, una xerrada d’una hora que va passar en un sospir.

  • Primer de tot, si te pareix, xerrem de les eleccions generals. Quina és la teva conclusió sobre aquests comicis?
  • En tenc unes quantes. En primer lloc, crec que el sistema mediàtic madrileny ha perdut, ja que aquests mitjans donaven la idea de que PP i Vox sumaven amb garanties, i això no ha estat així. Per tant, tot i que jo sigui independentista i no cregui gaire en el Govern espanyol, el fet que l’extrema dreta i aquest PP tan a la dreta no estiguin en el Govern sempre és una bona notícia. En segon lloc, crec que aquests pactes amb Vox no han ajudat gens al PP, i encara així, els seus simpatitzants cridaven «Ayuso, Ayuso», és a dir, cridaven que el PP anés a un discurs més radical. Això és molt preocupant, ja que Espanya no té una dreta de tall europeu, i cada vegada està més escorada a la dreta. En tercer lloc, pel que fa a la formació de Govern, només l’esquerra ho pot fer, però no ho té gens fàcil, així que l’escenari d’una repetició electoral és més que factible. També volia destacar l’alegria de que, per primera vegada, les Illes Balears enviïn un diputat independentista a Madrid.
  • I pel que fa a Manacor, com veus aquest inici de legislatura?
  • Si l’equip de Govern és capaç de pactar amb el PP, pot governar amb una certa facilitat. A tots ens hagués agradat un pacte de progrés, més que res perquè la darrera legislatura va funcionar bastant bé. Pel que fa a aquesta falta d’acord entre Més i el PSOE, crec que no ha ajudat molt l’actitud de Núria Hinojosa en segons quins casos. Crec que en el cas de les obres de Porto Cristo, li va faltar humilitat a l’hora de reconèixer alguns errors. Dit això, a mi m’agradaria que el PSOE estigués a l’equip de Govern, però el PSOE ha de saber en quines condicions ha d’entrar, i ser conscient que ara l’esquerra “gran” a Manacor és Més, i no ells.
  • Creus que és imprescindible que Núria doni una passa enrere?
  • No, no crec que sigui necessari, simplement dic que Núria Hinojosa ha de reflexionar i pensar si val la pena seguir amb aquests discursos als Plens. Jo crec que aquests discursos només li fan mal a ella. A vegades, ella és la seva pitjor enemiga, i t’ho dic amb tota l’estima del món. Jo tenc molt bona relació amb tots, i na Núria no és una excepció. Crec que aquesta situació és injusta amb tota l’esquerra manacorina, per això m’agradaria que Núria reflexionés sobre tot això. Com ja s’ha vist en el darrer mandat, els socialistes, en línies generals, són gent molt fanera, i crec que poden aportar moltes coses.
  • Fa unes setmanes que vas deixar la política municipal, no obstant, fa anys que formes part de l’organització manacorina de Més-Esquerra. Quan i com vas entrar en política?
  • Encara que només he estat regidor quatre anys, abans de tenir els devuit anys jo ja estava en les juntes d’Esquerra. La meva primera incursió més o menys seriosa a la política va ser poc després, a les eleccions municipals del 2007, quan vaig entrar a la llista del PSM-Esquerra-Verds. En aquests anys vaig conèixer en Joan Llodrà i altres membres de Més, jo era un estudiant de Ciències Polítiques i anava a tots els mítins que podia, ja que m’agradava molt aquest món.
  • Com bé has assenyalat, en aquests anys vas conèixer en Joan Llodrà. Quina opinió tens d’ell?
  • En Joan Llodrà és, sense cap dubte, un dels personatges clau de la política manacorina en aquests darrers vint anys. En gran part és el culpable del creixement i la victòria de l’esquerra a Manacor. Ell va denunciar els privilegis de segons quina gent, ell va donar una forta empenta al Pla General… Xerram d’un polític amb ideals, amb valors, però que també sabia ser pragmàtic, com quan va votar a favor dels Pressupostos del PP a canvi de canviar el nom d’alguns carrers franquistes de Manacor.
  • Botam uns anys, i ens apropam a les eleccions municipals de 2011. On eres en aquest moment?
  • Jo era el candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions estatals, encara que uns mesos enrere, a les eleccions municipals i autonòmiques, jo ja estava ben endins de la política manacorina. El 2011 hi va haver certes pressions des de Palma perquè PSM-Esquerra-Verds no anéssim plegats, i finalment va ser així, no hi van anar junts. Per sort, al llarg d’aquesta legislatura la relació va anar millorant. Les dues parts tenien clar que s’havia de solucionar el conflicte, i així va ser. Per la meva part, encara que jo vaig ser una altra vegada reserva en la llista, vaig estar molt present en el creixement del partit.
    -I amb aquesta reconciliació de l’esquerra manacorina, arriben les eleccions de 2015.
  • Exacte, en aquestes eleccions tornàrem anar junts. Record que jo era l’única persona del partit que pensava que Miquel Oliver guanyaria les eleccions, ningú més ho creia. Ni tan sols en el partit es creia clarament en una victòria. Varen ser uns mesos caòtics. Primer la campanya electoral, després les eleccions, i després les negociacions, que van ser, amb diferència, les setmanes més caòtiques que jo record.
  • L’altre dia, xerrant amb na Bel Febrer sobre aquests mesos, em va dir que l’esquerra no va tenir suficientment en compte a AIPC-SyS a l’hora de les negociacions. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?
  • Potser tengui una mica de raó, però hem de tenir en compte que l’AIPC d’ara no és l’AIPC de 2015. En aquell temps, AIPC i El Pi anaven sempre junts, i clar, com el PSOE no volia pactar amb el PI, era molt difícil que l’esquerra comptés amb ells. Van ser uns mesos molt complexos, dels que per damunt de tot vàrem treure una lliçó que per desgràcia es repeteix massa sovint a la política, i és que la dreta és molt més eficient que l’esquerra a l’hora de reorganitzar-se. Només varen necessitar uns pocs mesos per fer-ho, encara que el PP i El Pi venien d’un xoc molt gran, a causa de la llei de trilingüisme de Bauzà.
  • Després d’una legislatura tan complicada com aquesta, passam a una altra encara més complexa. L’esquerra torna el 2019 a l’Ajuntament de Manacor, i poc després de fer-se amb el poder municipal, arriba una pandèmia mundial. Com resumiries aquests darrers anys, i la teva tasca a l’ajuntament?
  • En aquesta ocasió, tots teníem molt clar que guanyaríem. Jo crec que ha estat un mandat mogut per la il·lusió. De fet, gràcies a aquesta il·lusió, vàrem desencallar coses que fa molts anys que estaven pendents de tirar-les endavant. Amb això no vull dir que fóssim més bons que els que hi havia abans, no, simplement que hi havia molta més il·lusió a l’hora de gestionar. Moltes coses que s’han fet s’han tret a força d’empènyer i de posar ganes. El Pla General, l’aigua potable, la relació de llocs de treball de la Policia Local, els avanços en matèria de medi ambient, el treball de Serveis Socials… Totes les àrees han fet feina amb il·lusió, i això és molt important que sempre estigui present en política. És molt important que l’administració es renovi de tant en tant, perquè si no els polítics s’acomoden i les ganes de fer feina ja no són les mateixes.
  • Em pots posar algun exemple de com el fet d’entrar per primera vegada a l’administració municipal pot ser bo per a l’ajuntament?
  • Un exemple molt bo té a veure amb els vals de consum. Quan vàrem comentar aquesta idea als tècnics, ells flipaven, i amb raó. Flipaven perquè no ho veien com una mesura d’esquerres, encara que després vàrem demostrar que sí ho era, però sobretot flipaven perquè no estaven gens segurs de que una mesura com aquesta fos eficaç. Per sort, els resultats van xerrar per si sols. Quan els funcionaris varen veure les nostres intencions, tot d’una van comprendre que només ens movia la il·lusió i les ganes d’ajudar als manacorins, de manera que ells també varen empènyer, i això va ser clau. Quan es va veure que aquests vals es canviaven en gran part per menjar, es va demostrar que era una mesura totalment progressista, perquè responia a una necessitat de primer ordre per als manacorins i manacorines.
  • Com va ser fer feina en la delegació de Policia Local i Recursos Humans?
  • Abans d’arribar ja tenia clar l’ambient que em trobaria, després de tants anys de no fer reformes profundes a la delegació. La negociació col·lectiva estava en temps del segle XX, teníem uns sindicats malacostumats a fer el que no havien de fer. Això en gran part també es deu als polítics d’anteriors mandats, per no fer feina de la manera adequada. No podem exigir al peó de la Brigada que estigui al màxim, si ni el seu superior ni el regidor fan la feina que haurien de fer. Per tant, han estat uns anys de barallar molt amb els de dalt, i en el fons, els sindicats s’han adonat que noltros no volíem fer-lis cap mal, tot el contrari. De fet, hem actualitzat les retribucions de la policia, i hem fet una RPT (Relació Llocs de Treball) per primera vegada a l’Ajuntament de Manacor. Encara que no ha estat fàcil, esper que els altres partits segueixin aquest model en els propers anys.
  • Hem xerrat molt dels èxits d’aquest mandat, però quins han estat els errors?
  • En primer lloc, crec que la inexperiència ens ha passat factura en alguns assumptes, especialment a l’hora de crear un clima de millor enteniment amb l’oposició. En aquests anys m’he adonat que la política municipal no és un parlament. Aquí anam per mandats, no per legislatures, per tant, aquí no es legisla. Això vol dir que els eslògans serveixen de molt poc, i que en aquest àmbit sempre serà millor que n’Esteve Sureda voti a favor de l’equip de Govern. A part d’això, crec que s’ha de fer un esforç més gran per explicar bé segons quines iniciatives, i ser més pedagògic. De fet, et posaré un exemple clar d’això que t’estic contant. Com no anam sobrats de personal, a mitjans de l’anterior mandat vaig proposar una plaça de vicesecretari i una altra de viceinterventor. Estava tan segur que la resta de partits m’aprovarien la proposta, perquè era molt necessària, que ni tan sols vaig explicar la iniciativa amb detall. Ni tan sols als meus socis. Què ha passat? Que per la meva incapacitat d’explicar les bondats d’aquesta iniciativa, la proposta ha quedat oblidada en un calaix. En un Ple, de fet, va sorgir el tema, i na Cati Riera va dir amb tota la raó que no havia votat a favor perquè jo no ho havia explicat. En definitva, esper que aquesta iniciativa pugui sortir endavant els propers mesos, perquè crec que és molt important per a una millor organització de l’ajuntament.
  • El teu retir de la política és momentani o definitiu?
  • És definitiu, ho tenc molt clar. Crec que he cremat totes les etapes que podria cremar. A més, la política té aquest punt d’enganxar-te, és perillós en el tema de l’ego, i jo no vull que els meus veïns em vegin més guapo i més intel.ligent, per això ja tenc a ma mare. Estic molt satisfet de la meva etapa en política, i de ser un ciutadà exemplar en el meu dia a dia, amb això estic més que content.
  • De quins polítics de l’àmbit municipal, siguin de l’esquerra o la dreta, has après més aquests anys?
  • Com t’he dit, tenc molt bona relació amb tots. Te podria xerrar de na Cati Riera, d’en Toni Sureda o d’en Mateu Marcé, amb tots ells tenc una gran relació, i he après de tots. Això sí, si he de ser més específic, no em puc oblidar d’en Joan Llodrà, per la seva honestedat i el seu compromís, ni de na Bel Febrer. Per a una persona tan desorganitzada com jo, m’agrada molt la manera d’entendre la política de na Bel, tan metòdica. I és clar, tampoc em puc oblidar d’en Miquel Oliver, encara que en Miquel no val, perquè la meva relació amb ell ja no és només d’aprenentatge, és molt més. És una gran persona, que té molt clar que l’ajuntament és de tots.
  • Quins diries que són els grans reptes del municipi de Manacor de cara als propers anys?
  • En primer lloc, el canvi climàtic. Aquí hi ha molt a fer. No pot ser que l’aigua depurada vagi a la mar, aquí el Govern i l’Ajuntament de Manacor s’han de posar les piles. I te dic això, però te podria dir moltes més coses vinculades a la conservació del medi ambient. Tot el que s’ha de fer en matèria de mobilitat és un gran exemple, i en aquest assumpte serà molt important comunicar bé les noves iniciatives, i donar a entendre que és el millor per a les persones i pel medi ambient. Crec que l’ajuntament ha de seguir en la seva feina de ser més accessible, i aprofitar més i millor les plataformes web, de la mateixa manera que consider que s’ha de seguir amb la gran feina que s’ha fet a Serveis Socials.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba