Entrevista a Miquel Santandreu, director esportiu del Porto Cristo C.F.

0
Miquel Santandreu, director esportiu del Porto Cristo C.F.

“No hem de ser conformistes, tenir equips a les màximes categories ha de ser un repte, que no una obsessió i, per això, s’ha de reforçar l’optimització de la formació”

Redacció

Aquesta setmana entrevistam al director esportiu del Porto Cristo C.F. Es tracta de Miquel Santandreu Salas. Això és el que ens contà.

– Miquel. Com van ser el teus inicis en el món del futbol a les banquetes i/o despatxos?

– Com a entrenador vaig començar al Porto Cristo C.F l’any 2008, passant per vàries categories i compaginant-lo amb l’escoleta. I la darrera temporada amb els Juvenils, amb Toni Lluís Nebot, any que aconseguírem l’ascens a  Preferent, després, per incompatibilitat laboral i prioritzant la meva formació com entrenador i tècnic esportiu, vaig decidir deixar d’entrenar almenys durant una temporada. Posteriorment, vaig estar vinculat al C.D. Manacor com a formador a la base durant una temporada i de la qual en guard molts bons records. Més endavant, em vaig incorporar a la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB) com a segon entrenador de la selecció Sub18 masculina de la mà de Dani Vaquer, amb el qual he compartit quatre temporades, compaginant-lo durant la 2016/2017 com a seleccionador femení Sub12 per, posteriorment, seguir vinculat, també com a segon entrenador, amb Dani Vaquer al Santa Catalina Atco. de Tercera Divisió la temporada passada.

– Quina experiència i formació tens en el món del futbol?

– Experiència, l’esmentada abans. Vaig començar relativament tard a entrenar, ja que vaig deixar de jugar bastant jovenet per una lesió greu al genoll el darrer any de juvenil i, des de llavors, em vaig desvincular totalment del futbol fins que al meu fill li estirà “es cuquet” per jugar, als 11 anys. Arrel d’aquí, vaig reenganxar ja com a entrenador al Port. Sempre he estat una persona molt auto exigent i ambiciosa en tot el que faig, així m’educaren els meus pares, per això, no vaig concebre mai entrenar sense empapar-me contínuament de coneixements. A dia d’avui, som entrenador nivell 3 federatiu i estic recopilant informació per presentar el treball de final de grau que me suposarà el títol acadèmic de Tècnic Superior Esportiu especialitzat en futbol, cursat al centre de tecnificació de les Illes Balears (IES CTEIB).

– Ens pots contar alguna anècdota o record que tinguis en tots aquests anys i que sigui difícil oblidar per a tu?

– En tinc una que no se m’oblidarà mai. A unes pràctiques de tècnica, cursant el nivell 1, durant la tasca que jo exposava, el professor, Nico López, tot un personatge, autèntic, però molt toca collons (jeje), me va rebatre una consigna de forma airada i, en aquells moments, jo, que normalment no som així, el vaig rebatre i defensar la meva postura també de forma airada. Quan acabà la tasca, m’agafà davant tots els companys i amollà: “Veis a aquest!!, com a entrenador pot ser que sigui una merda, però creu amb el que fa cegament i això és lo que dóna credibilitat a l’entrenador davant els seus jugadors, bona feina Miquel”.

– Per què vas acceptar la proposta del Porto Cristo C.F. per assumir les regnes de la direcció esportiva del club?

– Després d’anar i venir durant cinc anys per Palma, on he passat la meva millor etapa als banquets fins a dia d’avui, un dia, xerrant amb en Pau Mas, me comentà sobre la possibilitat d’entrar a formar part de la directiva entrant. Jo sempre he tingut clar que el que m’agrada és entrenar, tenir relació amb el verd i, això, no és compatible amb ser directiu, però sí que em feia ganes escoltar el projecte esportiu. Arrel d’aquí, es començaren a moure i em proposaren dur la coordinació del F8 i ens vàrem reunir. En aquesta reunió, amb la directiva entrant, i col.laboradors que de tota la vida han estat vinculats al Club, tot va pegar un gir de 180º. Ells ja ho duien preparat, i me proposaren ser el Director Esportiu de dalt a baix, amb el seu recolzament al 100% i total autonomia. Aquí, pensa que estem xerrant de mitjan juny, me varen convèncer i jo ho vaig assumir com un nou repte, un repte de “locos” a un mes i mig d’iniciar pretemporada.

– No tenies encara experiència en un càrrec similar, i després d’un any, imagino que hi deu haver hagut molta feina. Explica’ns una mica com ha estat aquest primer any.

– No, però a dia d’avui, després de nou mesos, puc assegurar que el càrrec de Director Esportiu té bastantes similituds amb facetes de l’entrenador com, per exemple, la gestió de grup, que aquest ha de dominar, la diferència és que, envers de gestionar un grup, passes a gestionar una multitud i ho fas des d’un despatx. Com et deia abans, els primers tres mesos varen ser de “locos” i el telèfon feia fum. Reunió darrera reunió amb jugadors, entrenadors, amb la directiva molts de vespres fèiem les 4 de la matinada a can Pau per anar fermant fils… Va esser una feina extenuant, però que, a la llarga, et reconforta quan, a dia d’avui veus que s’ha aconseguit el més difícil que era l’arrencada, a tots els nivells, del Club. Aquesta primera temporada era important dedicar-li moltes hores a l’observació d’entrenaments, partits, entorn intern, entorn extern… per poder avaluar i identificar el context esportiu actual i poder ajustar les directrius a seguir la propera temporada per tal de millorar qualitativament en la línia de formació i la de rendiment. En aquest sentit, m’he sentit recolzat, a tots el nivells, pel club i el seu entorn.

– Pots fer-nos un balanç esportiu d’aquesta temporada en les diferents categories que ha tingut el club?

– En la línia de rendiment, aquesta temporada s’ha aconseguit mantenir i formar unes plantilles competitives, com són els amateurs, juvenils i cadets. Tot això, gràcies a la col.laboració i a la bona feina feta pels seus entrenadors al mes de juliol i a la predisposició i implicació dels jugadors per a formar part d’aquest nou projecte esportiu. Només fa falta pegar una ullada a les classificacions dels tres equips en el moment d’aturar-se la competició. El cadet, 5è, amb opcions de lluitar per estar dalt; el juvenil, 2n, empatat amb el líder, podent dir avui ja que ha pujat a Preferent; i l’amateur, un equip format per jugadors molt joves, 2n classificat, a tres punts del líder i amb el qual es jugarà el play-off d’ascens a 2a regional si al final amollen el futbol. La línia de formació aquesta temporada ha estat formada per sis equips, un pre-benjamí, un benjamí, dos alevins, un aleví de 1r any i un aleví de 2n any i dos infantils. Tal vegada aquí és on més ha costat, a nivell global del Club, pair les bases on es sustentarà el nou projecte, tots els equips han dut una trajectòria ascendent, per tant, el balanç es positiu. A la línia d’iniciació tenim l’escoleta, on comptem amb una vintena de menuts i menudes que ja els estira es cuquet del futbol.

– Quina és la teva idea per al projecte esportiu del Porto Cristo C.F.?

– La idea es ajustar-se al context en el que es troba el Club actualment i, passa a passa, anar avançant cap a un caire de Club més ambiciós. No hem de ser conformistes, tenir equips a les màximes categories ha de ser un repte, que no una obsessió i, per això, s’ha de reforçar l’optimització de la formació. La primera passa està donada i, per la propera temporada, incorporarem a la línia de formació una metodologia adaptada segons categoria/edat. Pel que fa a la línia de rendiment, hem de tenir clar que la feina ha d’anar encaminada a assentar unes bases sòlides amb els jugadors que conformen actualment les plantilles i és per això que es prioritza la gestió dels grups i, a partir d’aquí, aquets equips es nodriran, en gran part, de jugadors formats al Club. Pel que fa a l’apartat d’entrenadors, també s’ha implantat un model de base integrat per joves que han estat o estan vinculats al Club com a jugadors/jugadores i que els estira es cuquet de formar-se com a entrenadors. Enguany, cinc d’ells ja han realitzat i superat el curs d’entrenador nacional nivell C i un ja té el nivell 2; són una aposta ferma del Club. Aquí també s’intentarà incorporar algun entrenador amb experiència dintre del futbol base de la comarca, essent l’objectiu poder mantenir i consolidar a la majoria de l’actual planter d’entrenadors de Club a totes les categories de dalt a baix.

– Quines han estat o són les teves línies de treball principals?

– Tot envolta a tres línies ben diferenciades, iniciació, on incloem l’escoleta i pre-benjamí de 1r any; formació, des de pre-benjamí de 2n any fins a infantils; i rendiment on es troben els cadets, juvenils i amateurs. També a nivell general, de tot el club, posarem en marxa aquesta propera temporada un reglament de règim intern del club, adaptat a la seva realitat, la funció del qual és, essencialment, establir unes línies d’actuació que permetin optimitzar el treball del dia a dia dins del club i facilitar-ne la seva organització.

– Abans hem parlat de les diferents categories de què constava el club, i dins d’elles no hi havia futbol femení, que no fa molt temps va donar èxits a aquest club. Quina idea teniu respecte al futbol femení i a tenir jugadores dins els equips de base del club?

– Tenir jugadores dintre la base del Club ja és una realitat i recuperar l’equip femení es un repte del club des de que s’inicià la nova etapa. No obstant això, el club va esser un referent a nivell de Mallorca gràcies a l’equip femení i la passada temporada ja tantejàrem la possibilitat de formar l’equip però, per falta de temps i tenir que anar amb presses, ho deixàrem per aquesta propera temporada. Ja duem uns mesos contactant amb jugadores, els entrenadors ja els tenim, seran el tàndem Paul Galmes / Pedro Olmos, i fem feina, colze a colze, directiva, entrenadors i direcció esportiva. Ben de segur no serà gens fàcil, però com ja he dit abans, el club ha de ser ambiciós i no renunciar a res.

– Actualment estàs exercint la tasca de director esportiu en el club del teu poble, cosa que ben segur que fas de bon gust, però no enyores entrenar a algun equip i estar en les banquetes?

– No ho dubtis, entrenar és el que m’agrada de veres. No obstant això, aprofitaré aquesta experiència per créixer i per viure el futbol des d’una altra perspectiva.

– Finalment, i ja per acabar, quines expectatives o desitjos tens, a nivell personal, en el futbol, en un futur?

– Som ambiciós i el que no faré mai es tancar-me portes, el temps ho dirà però, òbviament, tinc ganes d’entrenar.

Deja una respuesta