“Ens agradi o no, cal acceptar que els hotelers són el ‘Lobby’ més fort i els qui imposen el seu criteri arreu de les Illes”

0

Entrevista a l’ex Regidor de l’Ajuntament de Manacor i futur conseller de Mallorca, Joan Llodrà (1a part):

“Ens agradi o no, cal acceptar que els hotelers són el ‘Lobby’ més fort i els qui imposen el seu criteri arreu de les Illes”

Antoni Sureda P.

En Joan Llodrà Gaià és el qui fou durant 12 anys Regidor de l’Ajuntament de Manacor, sempre a l’oposició, exceptuant els 144 dies del govern municipal presidit per Miquel Oliver a la passada legislatura. Durant aquells poc més de cinc mesos, en Joan exercí la responsabilitat com a tinent de Batle delegat d’Urbanisme. Ara, a finals d’aquest mes de juliol o a principis de setembre, en Joan prendrà possessió com a membre del Consell de Mallorca. Entrarà a formar part de l’esmentada Institució en substitució de Catalina Mas, que dimití al ser imputada per corrupció i tràfic d’influències conforme exigeix el codi ètic de Mes-Esquerra. Joan, sempre conseqüent amb el seu ideari polític que assumí des de 1993, fou un Regidor coherent i opositor incansable, sempre amb lleialtat a Manacor.

– Joan, no deies que deixaves la presidència d’Esquerra a les Illes a finals d’abril d’aquest any?

– En principi així estava previst. Concretament dia 25 d’abril. Però la pandèmia provocada per la Covid-19, trastocà tots els plans de celebració de la corresponent assemblea per a la renovació de càrrecs en el partit. De totes maneres, en el nostre cas, el qui duu el pes és el president de cada illa. El president Interinsular no deixa de ser un coordinador.

– I a més a més, envers de passar a segona fila com tenies previst, ara prendràs possessori com a conseller de Mallorca, en substitució de la dimitida consellera de Més Catalina Mas.

– És la conseqüència d’un codi ètic que a Més-Esquerra assumírem i respecta’m. El fet d’anar de vuitè a la llista de la nostra coalició, ha propiciat que ara me pertoqui prendre possessori com a conseller de Mallorca.

– En confiaves en prendre possessori prest o tard com a conseller?

– No en confiava. Pressuposava un bon resultat per a la nostra candidatura, el de fins a sis consellers, i no esperava les circumstàncies que s’han donades. Aquesta vegada era conscient de què anava com a suport als qui encapçalaven la llista, com un compromís més amb el partit i amb la coalició. Així mateix ho vaig dir al meu comiat com a Regidor, en què vos vaig fer l’obsequi d’una botella de vi per a celebrar el seguiment de la meva activitat durant els 12 anys en que vaig ser Regidor de l’Ajuntament de Manacor.

– Ja saps quines seran les teves competències?

– Ho desconec, i no necessàriament em pertoca haver d’assumir competències de govern, com altres companys de la majoria en el Consell de Mallorca que no són consellers executius.

– De veritat no saps encara quin dia prendràs possessori com a conseller?

– Tant podria ser dia 30 d’aquest mes de juliol com a principis de setembre. Tot dependrà si les credencials que remet la Junta Electoral Central arriben o no d’hora.

– Segueix essent el Consell de Mallorca, avui per avui, un Ajuntament d’Ajuntaments?

– Personalment tinc aquesta sensació i crec que funciona com les antigues Diputacions. Però una vegada dintre igual me tocarà canviar de parèixer. És veritat que Maria Antònia Munar creà moltes de Direccions Generals i consellers executius, però el Consell és el que és.

– Molts creuen o creiem, que el Consell de Mallorca no té el mateix pes específic en l’àmbit de l’Illa, com els altres Consells Insulars a les seves pròpies … Creus que realment és així?

– En qüestió de competències, crec que tots els Consells Insulars tenen les mateixes. Però sí que és veritat que aquesta no és la mateixa percepció dels habitants d’una o altra illa. A Mallorca pensa’m més aviat amb el Govern o amb Francina Armengol, mentre que a cada una de les altres illes, la primera referència és la del seu propi president o presidenta del Consell Insular. Això no sé si és bo o dolent, però és el que hi ha.

– Idò ja veus com van les cosses Joan. A hores d’ara segueixes com a president d’Esquerra a les Illes i prest t’estrenaràs  com a conseller…

– És una nova etapa que ara que s’ha donat el cas, m’il.lusiona, i intentaré fer el que pugui ajudant als meus companys i pensant sempre en el millor per a la nostra illa.

– Durant uns anys, bastants d’anys, vares esser “l’enfant terrible” dintre l’Ajuntament de Manacor, perquè sorties al pas de totes les propostes dels governs de la dreta. Ja també darrerament, algunes persones opinaven que tenies massa influència sobre l’actual Batle Miquel Oliver… Hi tens res a dir?

– En primer lloc, gràcies als qui me suposen tant de pes a la política local. Respecte a Miquel Oliver, he compartit moltes de coses amb ell. Quan es comparteix amb una altra persona, la manera de veure un tema determinat, la influència és mútua i això és el que va passar.

– Quan xerram de la teva presentació a les llistes de MÉS-Esquerra en coalició, no sempre va ser així, si mal no record…

– Efectivament. A l’any 2007 me vaig presentar per primera vegada com a membre d’Esquerra, per la Coalició PSM-Esquerra-Verds en la que vaig entrar com a Regidor. Després al 2011, Esquerra es va presentar en solitari i també vaig ser elegit Regidor. Ja al 2015 me vaig presentar per la candidatura MES-Esquerra, encapçalada per Miquel Oliver. Varen ser la candidatura més votada i per aquest motiu Oliver, va resultar proclamat Batle de Manacor i formà govern amb el PSOE y Unidas Podemos, tot malgrat que el nostre Govern només va durar 144 dies.

– T’en recordes de que hi va haver algú que te va assegurar que 9 Regidors eren manco Regidors que 12?

– Naturalment que sí. Però a les hores de llavors no veiem coherent convidar a altres grups a formar part del nostre Grup de Govern a l’Ajuntament. Després, a l’any 2019 amb jo ja fora de la candidatura, la coalició repetí victòria electoral i es va formar una majoria de 12 Regidors amb els mateixos grups que anteriorment només sumaven 9.

– En aquells 144 dies del primer Govern presidit pe Miquel Oliver, tú assumires la responsabilitat de Tinent de Batle delegat d’Urbanisme… Què va quedar de la teva feina en aquell document de Planejament avui encara pendent de la seva aprovació definitiva?

– Més que quedar, parlaria més be del que va desaparèixer d’aquell projecte de Pla General del temps d’Antoni Pastor-Antoni Planas. Fruit de la nostra feina, les exagerades taques de nou creixement, s’esborraren dels plans i es donà peu a una racionalitat molt semblant a l’actual. Naturalment també es va fer recerca dels informes necessaris  per a la seva aprovació.

– Has tingut ocasió de veure i examinar l’actual contingut del Pla General, ja només pendent de l’Aprovació definitiva?

– Conec el contingut actual i me sembla més encertat tenir aquest Pla General que no tenir Pla General. Fa uns anys pensava que si no érem capaços de circular per una carretera  en mal estat, tampoc necessitavem circular per una autopista. Creia que redactar no era tan necessari. Ara crec que sí.

– Què passarà urbanísticament parlant, amb aquesta mena de “cera del Corpus” que Francina Armengol ha donat als hotelers, mitjançant uns decrets lleis que gràcies a Déu i als partits de l’oposició, finalment s’hauran de tramitar com a Projecte de Llei?… Segueixen els hotelers ‘tallant el bacallà’ a les nostres illes?

– Ens agradi o no, cal acceptar que els hotelers son el ‘Lobby’ més fort i els qui més imposen el seu criteri arreu de les Illes. Estic d’acord amb l’inquietut  que manifestes al fer la pregunta. Aquesta gent sempre ha fet el que ha volgut.

– No seré jo el qui te discuteixi aquesta veritat, mare de tots els vicis urbanístics de Mallorca. Però, que fos també aquesta manera de fer les coses quan governen les esquerres, ens aboca a creure que la situació no té remei… O sí?

– Per desgràcia, sovint les coses succeeixen d’una manera més o manco descarada fins al punt de que quasi sempre ha estat així. Ara es tracta d’intentar, sense demonitzar a ningú, d’aconseguir que els interessos de la ciutadania passin per damunt als dels grups de pressió i als interessos dels hotelers.

– Tú creus que els ciutadans en general som capaços d’entendre aquest embolic de mesures urbanístiques a que estam sotmesos?

– No ja els ciutadans. Sovint els qui no som capaços d’entendre’l són els propis Arquitectes. No només hem de posar esment en no incomplir la Llei del sol a Nivell de l’Estat, sinó també a nivell de les Illes Balears, els Plans Territorials de cada Illa, el Planejament o Normativa de cada Municipi i les diferents interpretacions que fan els tribunals en referència a la mateixa normativa, com també les lleis específiques aprovades pels Parlaments Autonòmics.

– Què te semblen aquestes darreres propostes procedents del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor, de donar viabilitat a poder fer un ús real i recuperar l’estètica de tants d’edificis que semblen mig abandonats, amb “bucs” sense acabar i amb llicència caducada, com també dels grans edificis dels centre històric de la nostra ciutat.

– Me consta que s’estan cercant solucions per donar viabilitat a la utilització i a recobrar funcions per a els edificis que actualment donen una estampa de mig abandonament de barriades amb poca atenció per part de l’Ajuntament i dels particulars. Crec que val la pena intentar aconseguir aquest objectiu, no només per qüestions d’estètica urbana, sinó també per l’ús i gaudiment dels ciutadans. Un centre de Manacor posat al dia y cara neta, podria ser el millor recurs possible per a millorar el teixit comercial, de restauració i de convivència ciutadana de la nostra ciutat.

(…continuarà).

Deja una respuesta