Tenc el convenciment que les coses que passen a l’Ajuntament de Manacor només ens preocupen a “quatre frikis”. Hi ha un desencant generalitzat de la societat cap a la política i els polítics, i trob que no és d’estranyar veient com van les coses. El Ple d’aquest mateix dilluns tornà donar arguments per demostrar que hi ha persones amb una nul·la capacitat de gestió, i és que la paràlisi municipal hauria de fer vergonya. Exemples.
Un grapat de policies locals, farts de veure que la plantilla va disminuint en lloc d’augmentar com augmenta la població, que la galeria de tir del quarter no es pot utilitzar per no complir la normativa i necessita obres des de fa anys, que per manca d’efectius s’han de fer hores extres i es donen a fer a determinades persones per tenir un sucós sobresou, que en alguns torns hi ha només 5 policies per tot el terme municipal… Idò un nombrós grup de policies locals comencen una recollida de firmes per demanar la destitució del regidor d’Interior. I misteriosament “qualcú” fa desaparèixer el document on es recollien les firmes, però és filtrat a la premsa, i tots els sindicats per unanimitat registren l’entrada d’un document declarant que el regidor no ha estat a l’altura de les seves responsabilitats i desconeix la realitat del cos policial, i demanen un regidor que pugui assumir les responsabilitats… o sigui, que el canviïn per un altre. I el regidor al Ple diu que no hi ha hagut cap recollida de firmes ni cap instància demanant la seva destitució, i es queda tan ample.
Mentrestant, deu fer un any i mig que el Parc Municipal té l’entrada principal que cau, bloquejada amb tanques i que no es pot obrir. Ni la Brigada Municipal fa aquesta feina aparentment tan senzilla ni tampoc es contracta cap empresa per fer-la.
Al mateix temps, els veïnats de la plaça de ses Verdures s’han de mobilitzar durant més d’un any per exigir que els deixin dormir els vespres els caps de setmana, que no s’hagin de trobar pixats i vòmits als portals de les seves cases, que hi hagi presència policial… fins que aconsegueixen sortir a les televisions nacionals. I llavors tot es precipita i aconsegueixen que l’Ajuntament aprovi mesures per lluitar contra tot això, i no és fins ara al mes de març que veurà la llum una primera solució en forma de normativa.
Per no xerrar de la plaça Ramon Llull, que de cada dia es degrada encara més, amb rajoles rompudes i peces de marbre destrossades, amb caigudes que acaben a urgències i qualcuna denúncia contra l’Ajuntament. Poques persones denuncien de totes les que ho podrien fer, sobretot per desconeixement i per no ficar-se en paperassa.
I als Plens de l’Ajuntament l’oposició reivindica que falta personal a tots els departaments. I com si no anàs amb ells, els membres de l’equip de govern hi estan completament d’acord, dient que hi estan fent feina. Duen sis anys de govern en els que teòricament estan fent feina, i no es veuen els resultats, realment de cada dia va a pitjor. I simultàniament els sindicats de treballadors exigeixen al govern municipal els seus drets, amb propostes que són aprovades inicialment, però llavors no s’acaben duent al Ple per a la seva aprovació final. I així l’Ajuntament va col·leccionant contenciosos administratius als jutjats que un darrere l’altre són admesos a tràmit, ja en té mitja dotzena almanco, que un dia acabaran en sentències, segurament algunes d’elles condemnatòries per a l’Ajuntament.
Però una cosa és el que diran els jutges i una altra molt diferent la realitat en què viu l’equip de govern, basta veure el cas de la piscina municipal. Després de quatre sentències perdudes, el batle recorda que pot descarregar responsabilitats en tots els partits al Ple, i hi du l’aprovació d’una proposta d’acord a l’administrador concursal i l’empresa per uns ridículs 65.000 euros. Però com que la jugada no li surt bé i no s’aprova a Ple, al final envia la proposta d’acord unilateralment, proposta que evidentment és rebutjada… i seguim amb la piscina tancada, i la gent ha d’anar a altres pobles o a l’oferta privada.
I per afegit, al pur estil Trump, MES practica amb els mitjans de comunicació que no li són afins i submisos una política de desprestigi i atacs directes en públic. Com el Manacor Comarcal que vostè té a les mans, que és totalment independent i permet que s’hi expressin lliurement col·laboradors de diferents visions polítiques, al que el batle ha qualificat de premsa groga, de ser un “panfleto” i de mentiders, i al darrer Ple un altre membre de MES també qualificà de mentider. I no és l’únic exemple, també tenen en el seu punt de mira varis mitjans digitals locals. No és massa intel·ligent actuar així, però ells sabran.
Però la ciutadania veu una avinguda dels Pins de Porto Cristo reformada amb rajoles de diferents tipus mesclades; i pals d’electricitat sobre les voravies que no deixen ni passar; i voravies destrossades que si hi camines tens moltes possibilitats de caure; i brutor, mobles espenyats, matalassos vells i contenidors plens a vessar repartits per tot el municipi; i Porto Cristo sense punt verd; i la barrera del poliesportiu de s’Illot per enterra; i les festes sense concerts d’aquells tan bons que hi havia un temps d’artistes de primera fila nacional; i molts carrers aixecats per canviar canalitzacions sense les suficients explicacions municipals a la població; i talls d’aigua; i clots tan antics que ja fa ganes de posar-los nom…
Tornant al principi, a qualcú realment li estranya que la gent estigui desencantada dels polítics que ens governen?
