El comunisme, com a idea, no era dolent-dolent: esser «tothom igual» no crec que n’hi hagi gaire que ho trobin mala idea. Idò per què va fracassar? Sé cert que va esser perquè hi havia massa poc biaix, massa poca diferència de resultats entre un posar interès en la feina i esforçar-s’hi, o no fer-ne ni brot.
El capitalisme, en canvi, almanco fins no fa gaire, feia fer el cap viu a la gent: si badàvem, ens esperava la rusca, la magror i la misèria. Si fèiem el cap viu, però, fèiem guanyar doblers a l’empresa que ens donava feina i aquesta ens pagava un sou. I amb aquest sou, si no érem uns mans foradades, podíem viure i, a més a més, estalviar i comprar coses. I així donàvem feina a altres empreses. D’aquesta manera, l’economia anava llatina: els doblerets circulaven. Anaven i venien.
Però resulta que l’animal humà (i sobretot el capitalista) com més té més vol. Les empreses, de fa una vintena d’anys ençà, se buiden el cap per fer invents que facin la feina tan bé o més que els obrers humans, a fi de llevar personal, estalviar sous, pagar-ne els mínims possibles, i guanyar així més doblers de cada any. Per mor d’això, per molt que ara un jove se buidi el cap una partida d’anys estudiant una carrera, com més va més oficis hi ha que els fa ben igual de bé, o millor, i molt més aviat, un robot o això que en diuen la «intel·ligència artificial».
I què passa amb el capitalisme el dia que les empreses poden produir com més va més i, al mateix temps, com més va amb més pocs obrers a jornal? És ben bo de veure: Si miram cada empresa d’una en una, llevar gent i posar maquinària moderna és lo més gran: Un robot no va cop-piu els dilluns. No té depressions ni mal d’esquena, ni malets d’aquests que no se poden mostrar. No fa morros ni mala cara si un dia fa calor o hi ha xaloc, ni arrossega els peus. Ni li sap greu si un dia hi ha molt ple i ha de fer més de vuit horetes. Ni té vacances. Ni el donen mai de baixa per maternitat ni per paternitat. Tot és net per a l’empresari!
Així és que no me ve de nou que, per posar un exemple dels mils que podria posar, com més va més benzineres hi ha sense personal, que cadascú s’aboca ell mateix la benzina dins el depòsit del cotxe. El mal és quan aquest sistema, de produir productes i serveis sense personal, s’escampa com una taca d’oli i se fa general. Si el capitalisme pega coça pel cul a milions de persones que anaven a jornal i les baraten per màquines i invents que van amb intel·ligència artificial, una gentada perd els doblers que guanyava fent feina. I si com més va més gent hi ha sense guanyar doblers, també com més va més poca gent hi ha que pugui comprar productes a les empreses productores.
I tanmateix el capitalisme ha de menester compradors. Tant com ha de menester productors. Jo me deman: Per què servirà que les empreses puguin fabricar més productes, més aviat i més bé de preu, si tanmateix com més anirà més poca gent hi haurà que pugui mantenir el ritme de compra que se podia permetre quan li donaven feina? M’ho voleu dir?
No tenc cap dubte que els banquers i els capitalistes grossos, com els seus accionistes, com més anirà més carretades de milions de beneficis se repartiran cada any. Però seran una minoria com més anirà més petita. I la gentada que se veurà negra per arribar a final del mes no s’aturarà d’augmentar. La classe mitja desapareix a manades desfetes. I què faran els capitalistes quan hauran aconseguit de tot llevar d’enmig la classe mitja i fer-la tornar pobra? Deixar-la morir-se de fam? Acabussar-li la guàrdia civil si la gent està mal a pler i prova de sortir al carrer a remugar? O, al contrari, li posaran una paga mínim just-just que pugui menjar perquè no els causi problemes?
Acabarem així amb una majoria mantenguda, mans plegades, que mirarà fer feina les màquines, les computadores, els robots i l’«intel·ligència» artificial? Faran d’aquesta manera un nou comunisme, de gent mantenguda tothom igual, avorrida, desmotivada, entabanada, sense necessitat de fer servir les mans ni el cervell per res mai?
Senyors golafres capitalistes! De cap a on ens menau? Quin món voleu? No vos convindria més començar a estimar una mica més les persones humanes que no els doblers? Si jo comandava, vos assegur que vos entaferraria un impost ferest damunt cada màquina que tira una persona al carrer, de manera que vos sortís més a compte deu persones humanes que no una pussetera màquina! No és ben hora que pegueu coça a tanta de tecnologia i a tants de «coneixements» i cobreu una mica de coneixement?
