Els pobles han de tenir les seves festes, compleixen una funció social al mateix temps que permeten deixar una estona els maldecaps del dia a dia. Fan la vida més agradable a qui en pot o vol gaudir, no hi ha cap dubte. Però tots hem passat per moments en què no hem estat per festes, per exemple quan hem perdut un ésser estimat, o quan ens trobam anímicament baixos per altres motius. Aquests dies molta gent comenta pels carrers que Manacor no està per festes, perquè està fet un desastre, i més valdria dedicar-se a adesar una mica les coses.
Certament, quan la majoria dels mortals planegen fer una festa a ca seva, adesen una mica la casa, no deixen la roba tirada damunt les cadires i procuren llevar-li la pols a la llibreria. A Manacor, l’Ajuntament va enrere en aquestes qüestions, perquè just de clots i voreres dels carrers espenyades, ja hi ha un bon inventari de feines pendents. I si comptam els femers urbans als cap de cantons i al voltant dels contenidors, no és d’estranyar que molta gent estigui tan mal a ple que no tengui ganes de festes.
I ens trobam a les portes de les Fires i Festes de Primavera, una altra explosió d’alegria i color que amb tanta il·lusió ha preparat l’Ajuntament… bé, molta alegria ni il·lusió no hi ha, quan el mateix batle amollà a una reunió que “d’això ja s’encarregaran els que entrin”. Té claríssim que no seran ells, com a mínim no intenta fer creure que tenen opcions, s’ha d’agrair la sinceritat fugaç, encara que sigui un lapsus del subconscient i se li escapàs de manera involuntària.
La que un temps era la celebració més important del programa de festes, la desfilada de carrosses i comparses, després d’esforçats intents de l’esquerra per destruir-la i intentar convèncer la gent que està passada de moda, ja no atreu la gentada que hi havia abans. I potser no és ver que el model estigui esgotat i que ja no pugui reviscolar, sinó que els falta capacitat de gestió per fer-ho, i una mica d’imaginació. Com s’explica si no que algunes de les carrosses que preparen a Muro per les Beneïdes de Sant Antoni siguin tan similars a les carrosses manacorines de les Fires i Festes, i que tenguin tant d’èxit que hagin estat bé d’interès cultural immaterial? Ah, espera, és que allà s’ajuda a les entitats que les fan, i a més hi ha guanyadors i premis de fins a 1.500 €, i sobretot il·lusió i ganes. Però clar, és més fàcil inventar-se una festa nova que arreglar la vella.
El que la història ens demostra és que fa segles que s’utilitza el recurs de planificar festes quan la situació del país no és gaire boiant. El poeta romà Juvenal ja encunyà l’expressió “panem et circenses” al segle I, fent referència al fet que mentre l’Estat mantengui entretengut el poble amb espectacles i festes, i tengui aliments per subsistir, potser no es preocuparà tant d’altres qüestions com la corrupció, la inexistència de pressuposts i la nefasta gestió pública.
En l’àmbit nacional li està caient al PSOE una bona barrumbada, amb els casos de presumpta corrupció de Zapatero, Ábalos, Santos Cerdán, Koldo… Mentre que a escala autonòmica el nom de l’expresidenta Armengol ha aparegut en la causa judicial de la trama de les mascaretes. Sembla que tothom hauria d’estar oiat de la política, però crec que ben al contrari, el seguiment dels casos judicials s’ha convertit en l’esport nacional i tant després de dinar com de sopar hi ha dos programes televisius que estan explotant el format, amb rècords d’audiència. Si no com s’explica que la participació en les eleccions andaluses hagi augmentat d’un 56 a un 64%? I també augmentà un poc a Castella i Lleó, mentre disminuí a Aragó i sobretot a Extremadura. O sigui, que això és una loteria, no hi ha una tendència clara i homogènia.
I precisament aquí hi ha una de les grans equivocacions dels que governen ara Manacor, pensar que la gent deixa de veure els problemes perquè hi hagi una festa o un concert. La ciutadania no viu dins una realitat paral·lela durant deu dies. Pot gaudir d’un concert, anar a una fira o seure a una terrassa amb els amics, i l’endemà tornar a veure el mateix clot davant ca seva, la mateixa brutor acumulada o no trobar on aparcar el cotxe. Les festes no són el problema. Al contrari, una societat sense espais de trobada, sense tradicions i sense motius per celebrar, seria una societat més trista. El problema arriba quan es vol convertir la festa en substitut de la gestió. Una cosa és oferir moments per compartir i una altra és pretendre que amb això ja està feta la feina. Les actuacions damunt els escenaris duren unes hores, les atraccions de fira es desmunten en pocs dies, però els problemes quotidians, en canvi, continuen esperant.
Per això, potser la qüestió no és si Manacor està o no està per festes. Potser la pregunta és una altra: està Manacor per continuar posposant les feines que toquen? Perquè una casa pot estar desordenada i, així i tot, fer una celebració. Però si passen els mesos, els anys i ningú no adesa res, arriba un moment que els convidats també comencen a mirar més les taques de les parets que prestar atenció a la música.
Tic, tac, tic, tac… només falten 360 dies!
