Ja fa una partida d’anys que, en venir la primavera, l’Ajuntament fa instal·lar a segons quines places i carrers més concorreguts uns conjunts escultòrics de temàtica fantàstica. Aquesta idea suposadament sorgí per mirar d’atreure gent de fora poble a veure-les i que al mateix temps es gastassin els seus doblers als comerços, bars i restaurants manacorins. Supòs que llavors es pensà que, com a element diferenciador del nostre poble i de la nostra cultura, s’utilitzaria la temàtica de les rondalles mallorquines i els seus personatges.
Sembla que enguany les ments pensants que pariren aquesta idea han decidit que la temàtica rondallística ja està massa vista, està gastada, i s’han obert a altres cultures del món. Té alguna lògica la necessitat de canviar, si les escultures són les mateixes cada any, i la gent ja les ha vist, no hi ha cap necessitat de tornar a venir a Manacor a veure-les. La novetat és el que pot mantenir viu el projecte, i per tant s’haurien de fer noves totes les escultures cada any.
Però s’ha de dir que aquesta és una idea cara, molt cara, perquè cada una de les escultures li costa un ronyó a l’Ajuntament. No s’ha donat a conèixer cap estudi mínimament científic respecte del retorn econòmic que suposa aquesta idea pel municipi de Manacor i concretament per l’Ajuntament. Per invertir, tant els doblers públics com els de qualsevol empresa, en qualsevol projecte, sempre s’ha de saber quin serà el cost, quin és el benefici esperat i, després de la primera edició, quin ha estat el benefici real per valorar si convé fer una segona edició. De tot això no se n’ha dit ni mitja paraula per part de l’Ajuntament, i és totalment desconegut per la gent de Manacor, mentre que els doblers amb els quals es juga són els seus. Volen dir que per mor d’aquestes escultures ve tanta gent a Manacor a fer gasto? M’agradaria molt que es fes públic un informe econòmic independent i creïble, no elaborat ad hoc.
Però el projecte falla en alguns aspectes més. Per exemple, si el que pretens és atreure gent, necessites fer una campanya publicitària d’abast insular, mentre que poquíssima gent d’altres pobles afirma conèixer l’existència d’aquestes escultures de carrer. Realment poca gent es desplaça a Manacor per veure-les. I una altra qüestió. Per què sortir-se de la temàtica de les rondalles? Té el mateix interès visitar un altre poble per anar a veure una Frida Kahlo pintada a l’estil del Dia de Morts mexicà (per cert, estant al mes de maig, no al novembre), que en Joanet de sa Gerra?
Un altre inconvenient: aquestes escultures s’han d’emmagatzemar durant tot l’any, per cert, per part d’un ajuntament que té manca d’espais i va de lloguer. També s’ha de tenir en compte la utilització de personal municipal durant la seva jornada laboral per la creació, transport, instal·lació, desmuntatge i transport de retorn al magatzem. I finalment, altres ajuntaments demanen a l’Ajuntament de Manacor que els deixin algunes escultures, per exposar-les amb motiu d’alguna festa seva, i se’ls deixa, acabant de tirar per la borda l’exclusivitat. Llavors per veure aquestes figures ja no és necessari venir a Manacor, s’han vist a Inca, a Son Servera i a altres pobles… idò quin motiu hi ha per venir a Manacor a veure-les? I això si tornen en bon estat, perquè aquí hi ha una altra despesa, la de la restauració per part dels artistes que les han creat.
El nom que es va triar per aquesta idea és també una operació d’enginyeria social i té múltiples lectures: Manacor Encantat. O sigui, que Manacor no només està encantat per la màgia de les rondalles, sinó que la gent de Manacor també està encantada de tenir aquestes figures, i que tot Manacor està encantat amb aquest govern municipal. Això és un clar missatge subliminal que pretén modificar la percepció de la gent cap aquest govern d’esquerres.
Enguany s’ha sortit de la temàtica de les rondalles mallorquines i la seva màgia, s’ha convertit aquesta celebració en una neofesta multicultural, introduint la cultura mexicana i la figura de Ganesha, deu hindú amb cap d’elefant. No tenim molts nouvinguts a Manacor procedents de Mèxic ni de l’Índia, si el que es pretenia era fer cas als nous habitants de la nostra ciutat. Possiblement ha estat una manera dolça de fer entrar la idea i es deixa per a la pròxima edició incorporar una escultura d’Aisha Kandisha, la llegenda marroquina, i una altra de la Dama Tapada equatoriana, que nacionals d’aquests països sí que n’hi ha molts actualment a Manacor, i recordem que l’any que ve estarem en plena campanya electoral.
I per completar el mapa, s’han dissenyat tres caps de setmana multiculturals, el primer dedicat a la cultura hindú, el segon a la mexicana i només el tercer en reconeixement de la nostra cultura, la mallorquina, quedant evidentment en minoria. Em sembla que la integració no és precisament això, són els nouvinguts els que s’han d’integrar a la cultura receptora, no a l’inrevés. A veure si a Mèxic o l’Índia qualcú farà mai un festival de carrer amb grans escultures de les rondalles mallorquines. Si es fa, avisau-me, per favor.
