Joan Llodrà
El temps vola i en voler ens trobarem a un any de les properes eleccions municipals. Ara la cosa està tranquil·la per la Sala. El govern disposa d’una còmoda majoria, a la plantilla funcionarial s’han acabat molts de processos d’estabilització que hi havia en marxa i la gestió pública sembla que ha agafat una mica de normalitat. Però quan els equips estan normalitzats i la feina a la fi surt amb un poc de ritme, comença la remor desestabilitzadora pròpia dels fulls de calendari que, implacables, ens acosten al següent examen. Res, llei de vida i aviat tendrem ball. Però la pregunta de difícil resposta és: i qui ballarà?
Els del govern
Anem a les certeses. Sorprendria molt que Antònia Llodrà no tornàs liderar l’Agrupació Independent de Portocristo. Tot i les petites reticències de membres de la vella guàrdia del partit quant a la gestió de les dues regidores portenyes, la veritat és que la gent del poble costaner sempre els hi ha donat suport. Anem a una altra certesa. A MÉS-Esquerra està claríssim que Miquel Oliver no ballarà, com a mínim damunt cadafals manacorins. Fa poques setmanes Carme Gomila també ha anunciat el mateix. Si donam per bona la matemàtica que només es poden guanyar les eleccions si el cap de llista té entre quaranta i cinquanta anys (sempre ha estat així) i que els d’Oliver han de sortir a repetir les tres darreres victòries l’olfacte ens diu que Sebastià Llodrà i Joana M. Llull serien els més ben situats a les cases d’apostes. No és un caramel liderar MÉS el 2027. Dos mandats seguits desgasten, tot i que també consoliden, i el liderat de Miquel Oliver per bé i per mal ha estat d’un alt perfil i qualsevol substitut té una papereta complexa. Quant al tercer element de l’equip de govern hem de dir que Núria Hinojosa encara estarà a un anyet per tenir l’edat necessària que la matemàtica històrica certifica com a mínima per guanyar. Però tot i no tenir els quaranta ja durà setze anys a la Sala i això, tot i donar call i pàtina, no passa en va. S’imposen uns mesets de reflexió dins ca el PSOE per decidir el camí.
Els de l’oposició
Esteve Sureda per poc que vulgui podrà tornar encapçalar la llista de Vox. No és un gran candidat ni se li coneixen habilitats extraordinàries però dins el partit no ha creat problemes i ha fet sempre allò que li han dit de Palma. Els líders anteriors, Vanesa Jofre i Javier Fernández, podien ser més capaços que Sureda però eren massa gallets i ambiciosos. A una estructura tan piramidal com l’extrema dreta d’Abascal aquestes coses passen factura. Per això mateix duraren el posar. I del partit més clàssic i amb millors resultats històrics de Manacor què n’hem de dir? Tendrà Maria Antònia Sansó la tercera oportunitat per guanyar les eleccions després de dues severes derrotes? Va fer al seu primer intent del 2019 el pitjor resultat de la vida del PP local. Un trist 15% dels vots i només quatre regidors amb un mandat anterior en què tengueren dos anys d’un agradable batle a qui no deixaren repetir al capdavant de la llista. L’any 2023 millorà resultats de manera clara amb un 25% i sis regidors que no foren suficients per governar. Fou premiada amb una direcció insular al Consell. La de Pressupostos, on, sense pena ni glòria, no ha pogut incloure-hi cap any l’anhelada millora de les avingudes del Torrent i de Portugal. De Palma sembla ser que no la volen de cap de llista però no s’atreviran a tallar-li el coll. De tota manera no té el favor de l’enfant terrible de la dreta manacorina i això tard o d’hora es paga. Sense Antoni Pastor remant-li a favor potser no serà suficient la ingent feina familiar i les generoses portades per treure el carro endavant. La gent activa del partit a Manacor està amb ella. Ens atrevim a dir que malgrat tot ballarà…
Els aspirants
El PI ha passat de cinc regidors a tres i de tres a zero. Tot i que Marga Fons va quedar a no res d’arribar al consistori el 2023. Ara Joan Lladó ha entrat amb força dins l’espai de centre dreta nostrat i ben segur que no deixarà ningú indiferent. És un altre enfant terrible de la política que ha tornat a rotlo per remoure-ho tot. No liderarà la llista de la nounada Coalició per Mallorca a Manacor però remarà fort perquè el nou PI torni a la Sala. El dubte importantíssim sense resoldre és qui voldrà ballar per ells a les eleccions municipals. Hem nomenat sis llistes que semblen segures i hauríem de parlar de la setena en dansa ja que dins l’espai de l’esquerra cupaire sembla que la cosa va més enravenada que mai. D’ençà de 2015 ha d’arribar la llista juvenil per canviar-ho tot. L’eterna promesa en podria dir algú irònicament. Els és important posar de manifest que Miquel Oliver ha fet polítiques de dretes. El principi de realitat ens diu en canvi que la gran majoria de Manacor considera MÉS-Esquerra d’extrema esquerra. En fi, ara que la joventut s’ha esvaït sembla que hi ha més possibilitats que mai que l’Embat via CUP o viceversa faci llista. Deu ser que han entès la regla dels 40-50? A ballar s’ha dit!
