Venim d’unes setmanes molt mogudes en l’àmbit educatiu balear. Les recents mobilitzacions del professorat de les Illes, sumat a la iniciativa de la zona escolar única impulsada pel Govern de Prohens, ens ha empès ha tornar contactar amb la secretària de UGT Ensenyament Balears, Azahar Tortonda, qui ens xerra dels reptes de l’educació manacorina, com la manca d’infraestructures o la zona escolar única, però també d’altres temes més globals, com la necessitat de baixar ràtios i de reduir la burocràcia.
- Fa unes setmanes els docents es varen manifestar per la necessitat de reduir la burocràcia i baixar ràtios als centres escolars de les Illes. En quin punt es troben aquests dos conflictes?
- Aquests dos conflictes segueixen igual que fa uns mesos, completament estancats i sense avenços clars. Per una banda, tenim una burocràcia que continua carregant d’un treball excessiu als professors, el que impedeix al mateix temps preparar les classes de la manera adequada. Pel que fa a les ràtios, com això va molt relacionat amb el Pla d’Infraestructures, que va molt lent, és molt complicat que hi hagi mesures al respecte. En l’acord de millores que vàrem negociar amb el Govern es xerrava de la necessitat de reduir en un 20% les ràtios, però passa el temps i no s’ha reduït res. De totes maneres, aquesta manifestació no va ser només per això.
- Quins altres problemes la van motivar?
- Per exemple, la manera d’imposar les dates de les oposicions, que es varen decidir de forma unilateral des de la Conselleria per aquest mes de maig. Noltros apostàvem per mantenir-les el juny, perquè el maig és un mes de molta feina en els centres educatius, mentre que el juny és un mes que afavoreix molt més als aspirants. Per altra banda, i tornant una altra vegada a l’acord de millores, fa falta una clara millora en la carrera professional dels docents. Els professors cobren del tercer sexenni, com a màxim, 120 euros, una quantitat irrisòria, quan altres funcionaris que ja duen 20 anys i arriben al quart nivell cobren 1.200 euros. Un altre motiu que explica aquesta mobilització té a veure amb un altre punt de l’acord de millores, on es deia que en època de ventura econòmica s’intentaria equiparar els docents amb la resta d’administracions autonòmiques. Això tampoc s’ha fet, malgrat les dades econòmiques inqüestionables que tenim des de fa anys.
- UGT Balears ha rebutjat la zona escolar única. Per què?
- Des del primer moment, vàrem plantejar aquesta negativa per tres motius. En primer lloc, perquè és una mesura que facilita l’augment de la segregació, ja que no totes les famílies ho tenen fàcil a l’hora de triar a quin centre van els seus fills. En segon lloc, el fet d’unificar la zona escolar fa que es perdi l’arrelament al barri o al poble. Un bon exemple d’això és Manacor i els seus quatre territoris. Que un alumne de Porto Cristo o s’Illot hagi d’anar a Manacor, quan pot anar a l’escola del seu poble, fa que es perdi la convivència amb el seu poble. En darrer lloc, aquesta iniciativa fa que els centres menys demandats puguin caure amb més facilitat en una dinàmica regressiva.
- L’Ajuntament de Manacor i el sector educatiu manacorí han mostrat la seva preocupació amb aquest projecte…
- Clar, és que en el cas de Manacor, xerram d’un municipi on actualment no hi ha cap problema d’aquest tipus com per apostar per un canvi. A noltros no ens ha arribat cap queixa de part del municipi manacorí amb l’actual model d’escolarització. Per tant, és normal que hi hagi aquesta inquietud. A més, tampoc entenem com la conselleria no pot fer una excepció amb Manacor, com ja ha fet amb altres municipis de Mallorca. Així mateix, també vull destacar que aquest tema, una vegada més, s’ha fet sense una consulta prèvia al sector educatiu.
- Els darrers mesos, l’Ajuntament de Manacor ha reivindicat més i millors infraestructures educatives per al municipi, una qüestió que ara mateix continua aturada. És el 2026 un any clau per veure-hi avenços?
- Sense cap dubte, ho hauria de ser. El problema és que encara estam esperant la informació per escrit per part de la conselleria. En una de les darreres reunions, la conselleria ens va transmetre tot tipus d’informació respecte del Pla d’Infraestructures, però era massa informació i una mica confusa, per això vàrem demanar tota aquesta informació per escrit, i encara l’estam esperant. Ens varen xerrar de licitacions i de solars que estaven pendents de certs aspectes, però poc més puc dir, perquè sense una informació clara i ordenada, costa molt fer una anàlisi exhaustiva. Sabem que el Pla d’Infraestructures du un temps, però mentre no tenguem aquesta informació per escrit, no podem avançar res. Per tant, com pots veure, una vegada més ens trobam amb una manca de comunicació que, per desgràcia, no és nova en aquest Govern.
- Es van fent passes per climatitzar els centres educatius de les Illes?
- La conselleria ens va dir que les infraestructures que tenen un cost que sobrepassa el que és un contracte menor han d’anar a contractació pública, i això fa que aquest tipus d’iniciatives vagin més a poc a poc. Noltros ho entenem, però això no hauria de ser un impediment per, al mateix temps, prendre mesures urgents, i més ara, que ens apropam a l’estiu. Encara que sigui de forma temporal, fan falta mesures pal·liatives per climatitzar els nostres centres educatius.
- Pel que fa a la Mesa d’Insularitat, hi ha novetats a nivell del sector educatiu?
- Des del mes de gener, el complement d’insularitat s’ha augmentat un 33’33% respecte de les quantitats finals a assolir al gener del 2028. S’ha incrementat en 205 euros a Mallorca, 410 a Eivissa i Menorca i 615 a Formentera per a tots els docents i resta de funcionaris de les Illes, en un acord en el que hi va participar UGT Serveis Públics i que ja ha començat a implementar-se.
- Vols afegir res més?
- Voldria incidir en dues matèries molt importants. Per una banda, vull posar en valor la funció dels docents, ara que es troba tan deteriorat el seu paper, no només pel gran treball que fan, sinó també per la seva influència en els nostres infants i adolescents, ajudant-los sempre a pensar per ells mateixos i a ser crítics amb el món que els envolta. Per altra banda, vull insistir en la defensa del català, ja que pareix que aquest Govern també té el propòsit de generar un problema on no hi és. El català a les aules no és un problema dels residents de les Illes, els vertaders problemes són l’alt cost de l’habitatge i de la senalla de la compra.
