Si provau de fer una volta qualsevol dia d’estiu per l’alameda del Tren (que té tres noms, de dalt a baix: Avinguda Mossèn Alcover, Avinguda des Tren i Avinguda Fra Juníper Serra), si no anau ben per una vorera, cercant-hi l’ombra dels balcons i de les façanes, ran-ran les cases, vos hi cau un soleller damunt el cap, que vos assegur que vos torra el cervell. I és que, en tota l’alameda, que fa devers un quilometre de llarga, no teniu orgues de veure-hi ni un arbret. Per enlloc. Quina diferència amb l’avinguda del Torrent, que hi ha uns bons arbres a cada banda, ben alts i amb una bona rama, que fa que, per poc, les branques d’una banda i de l’altra s’entreforquin a dalt de tot, i s’hi tenguin, i facin una bona ombra.
I ja no diguem quina diferència amb l’alameda de Na Camel·la, que allà sí que les branques de cada arbre se toquen de tot, de manera que aquella rama tan vitenca que du cada arbre, fa com una espècie de túnel, amb una bona ombra, que vos hi podeu passejar, o seure-hi a la fresca, qualsevol dia d’estiu, maldament sigui el migdia. Per poc que bufi una mica d’oratge, quin estar d’àngels, que hi fa, allà davall. Quina feina més ben feta, que va fer el batle Miquel Riera, al Cel sia, a Na Camel·la! I quina tria més encertada i més ben feta, que va fer, a l’hora de triar la casta d’arbres que hi sembrarien!
Així és que aniria de primera que fessen una bona sembradissa d’arbres d’ombra, de dalt a baix, a l’alameda del Tren. Així en l’estiu no s’hi acubiarien de calor, no s’hi moririen de bascota a l’hora de moure-s’hi. Si ho cercau per l’internet, trobareu com hi ha estudis que demostren que a un carrer, d’haver-hi arbres o no haver-n’hi, hi ha un biaix de devers deu graus de diferència de temperatura allà davall, a l’ombra.
Una altra cosa que passa al cap de dalt de l’alameda del Tren, i que sé cert que no és la primera vegada que en parl: si cap dia fa un ruixat, com n’ha fets la darreria d’agost i primeria de setembre, al cap de dalt, voltant del Torrent per amunt cap a Sa Volta, hi davalla una aiguada per damunt l’asfalt que aviat s’enfila damunt la vorera, per allà on passa la gent. Si no anau amb unes bones catiüsques, no hi ha manera de davallar d’un cotxe, ni de pujar-hi, ni de travessar el carrer, sense sortir-ne amb les sabates xopes, remullats fins als turmells. Ja deu fer prop de cinquanta anys que, a l’alameda del Tren, hi feren les obres d’estrènyer cada vorera per fer-hi una carretera de davallada i una altra de pujada, amb la filera de faroles enmig. Llavors deixaren aquest nyap, sense clavegueram per a l’aigua ploguda, en el bocí d’avinguda que vos dic. I en tot aquest mig segle, no hi ha haguda manera que cap ajuntament hagi fetes les gestions que pertoca davant el Consell (que és qui té l’autoritat damunt les carreteres) a fi de fer un clavegueram aposta per a les aigües pluvials en aquest bocí d’avinguda que s’anega cada pussetera ploguda que fa.
I una tercera cosa que vull aprofitar per tocar ja que hi som, i que també ja n’he parlat altres pics, és que no hi ha dret a haver de suportar el renouer de les motos de 49, de les motos de jovenet, que els fabricants, en lloc de fer-les per traginar una personeta, no: les pensen aposta perquè hi puguin cridar l’atenció en aquestes edats els qui les menen, amb l’escandalera insuportable que fan. Devers l’antic forn de ca s’Inquero, hi ha un senyal de limitacíó de la fua a 30 quilometres per hora. Però vos assegur de cert que els divendres i dissabtes a vespre, i tota la nit, d’aquest 30, en fan el cas del moix. I vénga tot el vespre i tota la nit a fer via i a fer renou, per amunt i per avall! I la pobra gent que té la desgràcia de tenir el dormitori a ran del carrer, que no pot aclucar els ulls ni fer tros de nit. I així un divendres i un dissabte darrere l’altre, cada setmana, de cap a cap d’any. Tan mal de fer seria posar-hi adesiara el radar i fer acomplir aquest 30? Tan mal de fer seria enviar-hi qualque municipal amb un mesurador de decibelis per fer acomplir les ordenances en renou, que segur que toca haver-hi? O no fan apagar la música tot d’una si un veïnat, onsevulla, si en sent un altre que la fa sonar forta a segons quines hores, pega telefonada a la policia? No hi compareix de cop un municipal a dir que l’aturin? O que la posin fluixa, que només la sentin dins la casa del qui la vol escoltar. I en canvi els motoristetxos jovenets han de poder despertar una tracalada de famílies de dalt a baix de l’alameda, tota la nit, un cap de setmana darrere l’altre? Treu cap enlloc tot això?
Així és que aniria de primera que l’Ajuntament (o el Consell), en lloc de passar-se la pilota l’un a l’altre, si això és assumpte del Consell, si això altre és cosa de l’Ajuntament, se posassen d’acord d’una vegada per posar tall a tant de desgavell i per fer l’alameda del Tren una mica més habitadora. Sé ben cert que no som l’únic que ho pensa.
