«Rafel Nadal, el fogueró de darrere “La Sala” i l’enveja que veritablement és tinya i a Manacor, perdurable», per Antoni Sureda

Si l’enveja fos tinya tothom duria barret! Des de molt nin, sentia dir aquest acudit als veïnats i veïnades del nostre poble. Encara ara, malgrat Manacor hagi crescut molt passant de poble a ciutat, no hi ha dubtes que una part dels nostres conciutadans segueixen captius del vici de fer comentaris despectius envers del qui guanya i mereix tant l’aplaudiment com l’enhorabona.
Ens agradi a no, aquesta actitud és detestable. Per a més inri i afegitó, en cas dels creients de la fe catòlica, l’enveja és també un dels set pecats capitals.
Tot plegat el meu comentari ve a rotlo perquè en el fogueró del dissabte de Sant Antoni a la plaça en nom dels tres frares dominics, Pares Creus, Font i Roig, no faltaren comentaris despectius i alguna glosa, sobre la fam de guanyar diners per part de Rafel Nadal. El presentaren com el ciutadà més ric de les Illes Balears i que així i tot no havia dubtat gens en signar un contracte per ser l’ambaixador de la Federació de Tennis d’Aràbia Saudí.
Els comentaris dels detractors del campió manacorí, feien al·lusió a que Aràbia Saudita, en els darrers anys ha estat denunciada per violació dels drets humans per part d’algunes organitzacions.
Les declaracions de Rafel Nadal, manifestant que en el país saudita hi havia un gran potencial humà per l’esport del tennis, i la comentada possibilitat de crear una acadèmia “Rafa Nadal” en aquell indret, foren sens dubte els motius de la protesta.
Crec que caldria recordar als detractors de Rafel Nadal, el fet que res apunta a que ell hagi de comprar i comercialitzar milions de barrils del petroli a la monarquia saudita, ni tampoc els subministrarà trens d’alta velocitat ni altres tecnologies… Per a aquestes altres qüestions, coverbos i comissions, ja tenim privilegiats artistes.

La feina actual en l’Urbanisme manacorí, entre les millores d’alguns indrets, vies i places, però també com a goig i estalvi dels urbanitzadors

No pos en dubte la bona voluntat dels qui actualment treballen en el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor. Reconec que els més de 40 milions de superàvit d’anys anteriors, han servit per millorar alguns indrets de la ciutat… I aplaudesc l’aprovació del Pla General, malgrat no m’agradi, pel fet de buidar la capacitat de població d’alguns polígons ja consolidats, per donar la capacitat d’urbanització a nous urbanitzables.
Ara simplement expòs algunes qüestions que més endavant serà hora de concretar a fons i de forma individualitzada i amb totes les dades pertinents.
Fa goig i diu molt a favor de la nostra ciutat la feina feta a via Majorica, però posats a donar, també ha donat tota la força per estalviar milions d’euros als urbanitzadors dels voltants.
La millora de la via entre la plaça de Sa Mora i la de Sant Jaume ens regala una entrada agradable al centre històric, però també convida a la recerca de trespols més adequats per a zones d’humitat persistent durant pràcticament tots els dies de tardor i hivern.
Entre les qüestions que igualment queden per més endavant, cal apuntar la reforma d’algunes places amb resultats molt discrepants entre unes i altres.
Pel que fa a la plaça des Cos, estic convençut que les persones i titulars de negocis que avui protesten seran abans d’un any els seus millors defensors.

Les voreres de bona part del centre històric de Manacor són una vergonya i han esdevingut un autèntic trencacames per a la gent major

Deixant a part els carrers del centre de vianants i alguns altres que en el seu dia gaudiren d’una reforma amb ampliació de voreres i quedaren lliures d’aparcaments de cotxes, com és el cas del carrer de la Verònica, la majoria de la resta dels carrers de Manacor són un insult per a la ciutadania i un trencacames per a les persones majors.
Des de Via Portugal i fent ventall arreu fins a l’avinguda des Tren, ens trobam amb voreres inexistents, altres de pam i mig o simplement intransitables, amb forats, rajoles aixecades, amén d’arbitràries pujades i baixades per entrar i sortir vehicles de les cotxeries. A qualsevol indret ens podem trobar amb voravies malmeses pels vehicles pesants i d’altres inexistents o rompudes.
Agradi o no agradi als qui comanden i als responsables de les obres al llarg dels darrers anys, ens trobam un autèntic malbaratament dels milions del superàvit dels exercicis anteriors.