ActualidadOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Nadal, temps de posar-se en la pell dels altres

No és ben igual sentir a dir en un documentari d’història que, quan se va enfonsar el Titanic, se moriren ofegats dins la mar més de 1.500 passatgers que hi viatjaven, que mirar la pel.lícula ‘Titanic’, que ens fa posar dins la pell d’en Jack i de na Rose, dos personatges imaginaris de la gran pel.lícula que ben bé haurien pogut esser qualssevol passatger de bon de veres que viatjaven en aquell trajecte, tan tristament famós. Ni llegir que la ETA en va matar mil que posar-se, per exemple, dins la pell d’en Miguel Ángel Blanco. O llegir que, a Son Coletes, n’hi assassinaren 200, que posar-nos dins la pell de tan sols una víctima, pensant que fos el nostre padrí o la nostra padrina, el nostre pare o la nostra mare, o un germà, una germana, un fill o una filla.
Tampoc és ben igual llegir, o sentir a dir, que en Hitler (o qualsevol dictador) va assassinar 6.000 persones, o 60.000, o 600.000, o 6 milions, que posar-se dins la pell de la nineta de l’abric vermell. No sé si veiéreu la pel.lícula o no. I, si la veiéreu, no sé si vos ne recordau, que era en blanc i negre, però que hi sortia una nina de devers tres anys vestideta amb l’abric vermell que dic, dins els trists fets de l’assalt dels nazis al gueto de Varsòvia, per buidar-lo dels jueus que hi tenien encorralats i menar-los cap al camp d’extermini d’Auschwitz. Damunt un tot en blanc i negre, cridava l’atenció aquella nineta amb l’abric vermell. El director de la filmació, n’Steven Spielberg, va dir que ho va fer ben aposta per denunciar davant tot el món com els governants americans sabien ben bé que l’Holocaust passava i no mogueren ni un dit per aturar-lo. “Tan sols que haguessen bombardeades les vies dels trens que duien els jueus a exterminar -diu ell-, ja haurien aturada, o almanco feta minvar, aquella matança de jueus europeus. Això vaig voler denunciar en mostrar en color l’abric d’aquella nineta”.
No remolc tot això per emmalaltir-vos, ara. No en duc gens d’idea ni una mica. Però només ho vénc a dir perquè aquests dies de Nadal, aniria bé posar-nos dins la pell de la gent que, enganyada o no, fuig de la misèria i de la guerra amb barcasses de mala mort per venir cap a Europa. La setmana de Nadal vaig llegir no sé a on que enguany hi ha hagut devers 1.500 morts ofegats dins la mar cercant travessar de mala manera cap aquí. Tot això el temps que aquí fèiem compres a rompre per inflar-nos el bisbe de porcella fins a haver-nos d’afluixar la corretja dos o tres punts, i per omplir-nos de xampany fins a regalimar-nos pels ulls. I pensar que, segons a on, encara reben a pedrades la pobra gent que sura i aconsegueix travessar la mar! Ens posam dins la pell d’un refugiat, posant per cas que fos un fill nostre que aquí tot se desbaratàs fins al punt que hagués de partir a l’altre cap de món per mirar de sobreviure-hi? Maldament no paresqui vera, això mateix hagueren de fer molts de mallorquins cap a Sudamèrica quan els nostres padrins eren infants.
M’emprenya pensar que Nadal no és igual per a tothom. Hauríem de pensar que Nadal és (o tocaria esser) una festa de refugiats. Els pares del nin Jesús de Natzaret ho eren, refugiats. I perseguits per la policia del rei Herodes. Jesús va néixer dins una païssa. I a Europa veim com hi ha països que bravegen de cristianisme i no s’aturen de recular en drets humans i que no volen saber res de la gent que hi toca a les portes perquè no té on caure morta.
Comprenc que els països independents se vulguin protegir de l’entrada desbordada i descontrolada d’immigració. No hi ha enlloc en el món que vulgui que li passi com a Mallorca, que en 50 anys ha vista multiplicar per tres o quatre la seva població. Ara bé: a la llarga, tanmateix el remei no és tancar fronteres ni deixar morir ofegada dins la mar la gent desesperada. El remei seria cercar acords comercials entre els països rics i els pobres de manera que allà on hi ha més misèria hi poguessen fer fàbriques, o treure-hi profit de les terres, o qualsevol cosa que hi donàs feina, dignitat i esperança a la gent sense haver de partir cap aquí. N’Angela Merkel va fer una feinada molt ben feta per acollir i integrar amb una feina digna la gentada que fugia de la guerra de Síria cap a Alemanya.
Nadal hauria d’esser un temps especial perquè els mandataris mundials se posassen dins la pell dels pobres i se buidassen el cap (que per qualque cosa cobren) per construir esperança en un món més just i habitable, per construir el Regne de Déu, traduït a llenguatge religiós i nadalenc.
Molts d’anys a tothom!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba