Gabriel Barceló Bover
Fa uns dies el setmanari Manacor Comarcal va publicar unes Paraules de convit per al reconeixement dels agermanats manacorins de la nova presidenta de l’Obra Cultural de Manacor, Margalida Fuster. Com a soci que en som de bastants anys enrere, em vull adherir a la seva proposta i que l’entitat que presideix pensa elevar al plenari de l’Ajuntament de Manacor perquè dediqui un carrer, plaça o monument als qui, amb el seu coratge, se sumaren a la revolta de la Germania ara que s’han complert els 500 anys.
Tot i que algunes de les meves adhesions -i peticions públiques- han estat rebutjades o si més no oblidades per a altres peticions semblants, aquest pic m’he encoratjat a sumar-me a aquesta perquè la consider de justícia i factible, puix tants homes d’empenta de fa cinc segles no tan sols han estat oblidats sinó totalment represaliats i considerats terroristes pels addictes a la monarquia encapçalada pel rei dels espanyols Carlos I d’Espanya i V d’Alemanya.
Els qui som afectats d’intentar conèixer la història de les Illes -i més encara la de Manacor (la d’Espanya ja ens la incrustaren a l’escola)- recordam amb tots els respectes i devoció alguns d’aquells fets luctuosos esdevinguts els anys 1522 i 1523 en què les persones, fartes d’haver de patir la misèria imposada pels governants i cacics d’aleshores, protagonitzaren una segona revolta quan encara patien les conseqüències de la Forana de 1450 (l’encapçalada per Simó Ballester, àlies Tort) s’agermanaren per a una nova protesta que, com a l’anterior, acabà amb la derrota i la conseqüent repressió dels vencedors addictes a la monarquia, els Mascarats, que s’havien refugiat a la “fidelíssima” ciutat d’Alcúdia a la batalla del Rafal Garcés.
Els valents manacorins que hi lluitaren i que hagueren de patir el càstig dels Mascarats, segons ens deixà constància l’historiador Gabriel Fuster Fortesa a la primera “Història de Manacor”, tenen nom i llinatges. Recordem-ne alguns: l’instador manacorí de la Germania fou Mateu Armengol ‘Sarrià’ i els seus principals consellers -alguns batles- Jaume Gil “Primer cavaller de Sarrià”; els germans Antoni i Joan Juan ‘Sayard’, aquest de tan sols 25 anys, escorta de Sarrià i de Joanot Colom; Andreu Frau; Antoni Riera “Bombax”; Antoni Andreu, de 70 anys; Bernadí Rosselló; Miquel Fuster; Mateu ‘Record’, perseguidor de mascarats; Bartomeu ‘Cabreret’; Jordi Mas que fou castigat a pagar 400 lliures, i el seu fill, també Jordi, notari d’actuació dubtosa…
A la repressió feta pels mascarats contra els considerats agermanats rebels, que foren ajusticiats i als quals els confiscaren els béns amb destinació al fisc reial, s’hi compten aquests manacorins: Francesc Reixach, Miquel Font, Jaume Melcior, Martí Febrer, Pere Cavaller, Lluc Ballester, Joan Danús ‘Valora’, Antoni Vicens, Bartomeu Mora, Joan Gil, Bartomeu Melis, Joan Miquel Segura, Antoni Fuster ‘Algorefa’, el sastre Alonso Guzmán i possiblement (Sal)Vador Riera, a qui prengueren el Rafal de Conilles el 9 d’octubre de 1527 i que passà a mans d’Antoni Andreu per 120 lliures i 12 quarteres de blat.
Creiem que foren moltíssims més els manacorins represaliats i assassinats que es revoltaren. Però aquí no pretenem allargar més el tema de la Germania, sinó mostrar la nostra adhesió a la petició de l’Obra Cultural de tenir-los en compte com s’hi tingué el valent Simó Ballester, de qui en tenim record en unes estàtues dels escultors Llorenç Ginard i Pere Ferrer Pujol (que quedà en maqueta), amb el nom d’un col·legi, d’un carrer i d’una cooperativa agrària ben activa.
Regidors i regidores, senyor batle: sigueu generosos amb ells i coherents amb la Llei de la Memòria Històrica. Feis que després de 500 anys d’oblit siguin reconegudes públicament les proeses dels qui pagaren amb la vida o en repressions que els deixaren en pobresa de solemnitat tot per aconseguir un Manacor més digne.
Per facilitar-vos la feina, em permet suggerir-vos que alceu el seu record (i per què no un monument?, no n’anam sobrats) a la plaça -també oblidada com ells i sense nom que trobareu a l’indret anomenat ses Forques, on possiblement n’executaren- ubicada a l’avinguda dels Pins de sa Torre, entre els carrers d’Eivissa i Formentera.
