En aquesta vida és important que cadascú defensi les idees en les que creu, i ho pot fer públicament o de manera interna, és igualment vàlid. El que passa és que, la majoria de les vegades, la teoria que sustenta aquestes idees no està basada en fets científics i demostrables, sinó en opinions. Quan qualcú creu que la Terra és plana, aquesta idea no està suportada per cap dada científica creïble, ni tan sols en l’observació visual dels planetes i satèl·lits del Sistema Solar. És una d’aquestes estupideses que qualcú difon per fer més beneita encara la població. Idò s’ho creu ni més ni menys que un 4% dels espanyols. També hi ha un 17% que no creu que els americans arribassin a la Lluna. I un 18% creuen que el canvi climàtic és un procés natural on no hi té res a veure l’acció de l’home. Això dona una idea del coeficient intel·lectual de la gent. Per sort, la ciència avança i cada cert temps ens dona noves eines per conèixer la realitat amb més precisió.
I un d’aquests avanços científics és l’anàlisi d’ADN en l’estudi de la genètica. Idò resulta que aprofitant aquestes noves tècniques científiques la Universitat d’Oxford i la de Santiago de Compostela han fet un estudi per descobrir diferències genètiques a la població d’Espanya en funció de la seva distribució geogràfica. I per sorpresa dels investigadors s’han descobert notables similituds genètiques en les coordenades nord-sud. No entraré en tecnicismes com els polimorfismes autosòmics d’un sol nucleòtid (SNPs), però sí que es va fer l’estudi en individus que tenien tots els avantpassats de les tres generacions anteriors nascuts a la mateixa zona geogràfica.
Per les característiques de la població seleccionada per fer les proves genètiques, podríem dir que aquesta era la configuració genètica majoritària de la població a principis del segle XX. No hi ha cap dubte que, amb els diferents processos migratoris que ha patit Espanya en el darrer segle (andalusos cap a Catalunya i Balears des dels anys 60, magrebins des dels anys 90, etc.), si es repetís la prova amb una mostra heterogènia i aleatòria de població, els resultats serien molt diferents.
Idò aquest inesperat resultat demostra que els mallorquins de vuit llinatges ens assemblam genèticament moltíssim als catalans, mentre que els sevillans s’assemblen més als asturians que als granadins. Les conclusions de l’estudi són sorprenents, però si ens aturam una mica a pensar tenen una explicació històrica i demogràfica.
Simplificant moltíssim, a partir de l’any 409 la província romana d’Hispania patí pels Pirineus la invasió de tres pobles germànics: sueus, vàndals i alans, progressivament. El que quedava de l’Imperi Romà d’Occident hi lluita, però al 416 acaba demanant l’ajuda d’un altre poble germànic aliat, els visigots, que eren arrians. L’any 573 la península estava dividida en el Regne dels Visigots, el Regne dels Sueus al nord-oest, territoris bizantins al sud i una part baix el domini dels francs a la zona de la cornisa cantàbrica. Per tant, a la Península Ibèrica hi habitaven varis pobles molt diferents. Però en només cinc anys, del 711 al 716, es produí una invasió musulmana de sud a nord, que liquidà o desplaçà la població, quedant reduïts els seus territoris a una estreta franja de població al nord de la Península. El 718 començà la Reconquesta, un procés gradual que s’allargà fins al 1492, i que significà que després de cada conquesta militar cap al sud li seguia la repoblació amb persones arribades del nord. És per tant lògic entendre que els desplaçaments de la població es produïren en sentit nord-sud, i precisament és aquest fet el que queda retratat encara avui en les característiques genètiques de la població.
I tornant a l’inici, clar que aquest és el resultat d’una investigació científica seriosa, de dues universitats que s’hi juguen el seu prestigi i que empren eines científiques per conèixer la realitat, no per crear una realitat paral·lela fictícia com fan els negacionistes. Per exemple aquells que diuen que els mallorquins i els catalans no tenim res a veure, que noltros xerram un idioma diferent que prové de la població indígena de l’època talaiòtica preromana. No sé si s’ha fet mai cap enquesta sobre aquesta pardalada, però ben segur que hi ha un percentatge no insignificant de la població que s’ho creu. Jo en conec més de dos, i a les xarxes socials en veus sovint.
