ActualidadEntrevistasNoticias

«Les restes trobades ara al cementeri de Son Coletes es varen guardar perquè hi havia gent que encara no les havia reclamat o perquè no es varen trobar els parents»

L’entrevistat, que no vol que aparegui el seu nom, fou ajudant d’en Sion Martí, responsable del Cementeri de Son Coletes de Manacor, allà pels anys vuitanta. Amb ell parlàrem per si en podríem treure qualque cosa més en clar.

– M’han assegurat que si vull saber el que va passar a Son Coletes els anys 80, vos sou la persona indicada.
– A l’any 80 se varen fer unes reformes a unes tombes, ja que s’havien de tornar a fer de bell nou.
– Què eren les que tenia en Muntaner s’inquero?
– No, les d’en Muntaner no. No puc dir ara el número de parterre. Però a l’any 80 aquestes tombes estaven en molt mal estat i no quedà mes remei que fer una reforma. Hi va haver gent que no va voler saber res de treure i tornar a col.locar els morts. I això va passar quan va venir una companyia que se deia “La Única”, d’un palmesà que li deien Perelló, que després va muntar a Manacor la funerària Martí-Seguí, en el carrer José Maria Quadrado nº4.
– Segur que aquesta reforma era a l’any 1980?
– Sí, perquè jo hi feia feina al Cementeri. I tots els morts d’aquelles tombes es varen moure amb uns papers i ordres que constaven com a procedents de l’Ajuntament, perquè s’havien de reformar les tombes i treure tots els morts. Fou quan la funerària Martí-Seguí, se va posar en contacte amb un Sr. que estava al Cementeri, i no vull dir el seu nom. Duien els papers amb els certificats de defunció i els permisos que necessiten de l’aprovació per part de l’Ajuntament. Com que no sabien a on posar els ossos dels morts que la gent no va reclamar, es posaren allà on ara s’han trobat. Però tots, tots, puc dir que estaven ben identificats.
– Amb els seus papers corresponents?
– Sí, i si ara no troben els papers és perquè els han perdut, o bé és perquè volen responsabilitzar en Sion.
– Però les restes no tocarien haver-se traslladat a la Fossa Comú?
– Aquestes restes es varen guardar perquè hi havia gent que encara no les havia reclamat o perquè no es varen trobar els parents. Es posaren a dins unes capses de novopan i en els llocs on ara els han trobat, perquè qualcú va donar les ordres de que es fes així.
– Varen donar les ordres des de l’Ajuntament?
– Des de més a dalt. Algunes persones reclamaren els seus parents traslladats perquè havien comprat un nínxol, i es depositaren al seu lloc. Però de la majoria de restes, ningú no va voler saber res, ja sigui perquè era un parent llunyà, un repadrí o pel que fos.
– Segur que aquestes tombes no eren una concessió del que vos he demanat al principi?
– No, aquestes tombes es varen arreglar quan l’arribada de la companyia “La Única”. No es tracta de capelles, i una de les tombes està a mà esquerra, no record si en el segon passadís o al tercer. Després n’hi ha una altra a la banda dreta, també baix terra, i crec que qualcuna més perquè llavors no bastaven els nínxols i alguns d’ells es varen vendre tres vegades.
– I això com era possible, si la concessió correspon a l’Ajuntament?
– Quan jo feia feina al Cementeri de Son Coletes, vàries vegades varen venir diferents persones que reclamaven el mateix nínxol. Aquest tal Perelló “palmesano” que t’he anomenat abans, va vendre els mateixos nínxols a fins a tres persones diferents. I això també m’ho va dir el picapedrer, que no va poder cobrar la feina feta.


– Sabeu qui era aquest picapedrer?
– Clar que sí, però tampoc vull dir el seu nom.
– Vos tinguéreu sempre clar que trèieu les restes d’aquelles tombes per ordre de l’Ajuntament?
– Sí, perquè en Sion sempre va dur els papers de l’Ajuntament de cada un, amb noms i cognoms, i els nínxols on estaven enterrats. Hi va haver gent que se va estimar més cobrar un parell de mils de pessetes per la renúncia del nínxol, que pagar per desenterrar, tornar a enterrar i el cost que hi pogués haver de l’obra. Així es feien els “xanxullos” i és de suposar que venien de per devers l’Ajuntament.
– De veritat que no es feien en el mateix Cementeri aquests tractes?
– Els que venien amb els papers nous, venien de l’Ajuntament. Tot el que se ven que no se pot vendre, però ve com a “cedido” al Cementeri, ja ve així des de l’Ajuntament. Si un tenia tres nínxols i en volia vendre dos, fèiem el tracte i anàvem a l’Ajuntament, d’on tot sortia arreglat.
– Com era idò lo dels nínxols que s’havien venut tres vegades?
– Perquè als qui les interessava comprar un nínxol, anaven directament a en Perelló, que era un vividor i ho arreglaven… “¡y adiós muy buenas!”.
– I la funerària… tampoc hi tenia res a dir?
– Com t’he dit abans, l’empresa funerària es deia Martí-Seguí, que va quebrar, i es va posar el nom de Leal-Seguí-Oliver.
– Mai vos demanàreu com era possible que totes aquestes maniobres vinguessin avalades des de l’Ajuntament?
– Jo el que sé és que els papers que arribaven, eren papers de l’Ajuntament. No sé si recordes quan acusaren a en Sion de vendre droga i anaren a Judici. El Jutge va obligar a l’Ajuntament a que li tornès la feina i que li paguessin tot l’any que no en va poder fer. En Sion tenia els seus defectes, però eren mentida les acusacions.
– L’entrevista està gravada i hem acceptat les seves condicions, fora noms, perquè el que ha dit o mig dit aquest home, és com a manco per a serioses preguntes a qui cal i que les respongui.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba