ActualidadOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Per què serveix formar-se?

Si formulam aquesta mateixa pregunta a una quantitat representativa de la població hi descobrirem una estadística digna de ser analitzada, i, com no pot ser d’altra manera, amb resultats ben diferenciats en funció de l’edat dels entrevistats. Cada persona vessarà en la resposta la seva experiència personal, la dels casos propers que coneix i possiblement alguna cosa hi haurà de rumors sense cap fonament real.
Per ser la resposta més absurda, encara que freqüent, convé comentar primer aquella de que “estudiar no serveix per res”. Hem de partir de la base de que no tothom obtendrà bons resultats acadèmics de la formació, per motius molt diversos: l’interès, la capacitat, l’esforç real, la disponibilitat, les necessitats econòmiques… La majoria dels llocs de treball no requereixen formació acadèmica superior, sinó formació tècnica que podríem qualificar de bàsica o mitjana. Cert que tots els que diran això coneixeran el cas de tal o qual magnat de les finances o exitós empresari que no va estudiar i ha fet una fortuna, però sense donar massa voltes tots podem entendre que hi ha persones de gran intel.ligència, intuïció pels negocis o elevat sentit comú, sense estudis. Però d’aquí a manifestar que formar-se no serveix per res, a dia d’avui, amb tots els respectes a les persones que opinen així, no se sosté de cap de les maneres amb cap argument.


La resposta majoritària és, sortadament, que estudiar serveix per a poder tenir el dia de demà un treball millor, més remunerat, menys esforçat físicament, etc. Però a dia d’avui, encara que tanta gent veu això, es dóna la paradoxa de que a l’hora d’elegir estudis universitaris es pensa més en si aquests estudis són els que agraden que en les possibles sortides laborals a les que condueixen. I aquesta elecció augmenta la quantitat d’estudiants que abandonen els estudis universitaris durant els primers anys en veure les sortides laborals que els esperen, o canvien d’estudis. En qualsevol cas, això no es pot considerar un fracàs personal, i és important recolzar a qui es trobi en aquesta situació.
Les xifres que ens ofereix l’Institut Nacional d’Estadística són demolidores en aquest aspecte, i indiscutibles: a major nivell de formació, menor taxa d’atur. Així de simple. La gràfica que acompanya aquest article necessita una petita explicació. És molt important destacar que s’ha considerat només la població de 16 a 24 anys, per fer una estadística on no influeixin de manera significativa altres factors diferents de la formació; a més, s’han tengut només en compte les persones que donen per finalitzats els estudis i es volen incorporar al mercat de treball. Les xifres són anteriors a la pandèmia.
És evident que una persona amb formació pot ocupar llocs de treball diversos, tant els corresponents al nivell màxim de formació assolit com qualsevol altre on el requisit sigui menor. No és estrany trobar titulats universitaris ocupant llocs de treball pels que estan sobre-qualificats. Però això que en principi es pot considerar un fracàs del sistema, es pot veure també com una major probabilitat de trobar “alguna” feina, el que no exclou que mentre s’ocupa aquest lloc de treball se segueixi intentant aconseguir una ocupació millor i corresponent a la titulació universitària.
Però formar-se també té una tercera vessant, que és l’adquisició d’un conjunt de coneixements, experiències, aptituds i una determinada actitud enfront a la vida, que ens faci persones més riques intel.lectualment, més crítiques, més reflexives, menys manipulables. Aquesta és l’única opció d’una societat per a prosperar socialment i econòmicament. No és cap secret que molts dels mals que pateix la nostra societat són fruit del baix nivell de formació mitjà de la ciutadania: l’auge dels populismes, l’ús banal de les xarxes socials, el consum de tele-fems, la creació dels ídols populars… tot això n’és fruit. No es pot dir que Espanya sigui cap potència mundial en investigació, recerca i innovació, sinó més bé el contrari. Les administracions no li donen importància perquè no la té per la immensa majoria dels ciutadans, i d’aquí no en sortiran vots.
Formar-se també és una inversió. La saviesa popular dels nostres majors ja sentencia que és millor deixar en herència una carrera que un pis. Encara que val la pena dir que no és directament proporcional tenir estudis superiors amb tenir sentit comú, ni tan sols destacar en intel.ligència. I a la inversa, nombrosíssims exemples demostren que persones sense cap tipus d’estudis han triomfat a la vida des dels punts de vista social, laboral, econòmic, etc.
Finalment, m’agradaria apuntar que quan he parlat de formació no m’he limitat a la reglada, sinó que s’hi ha d’incloure també qualsevol oferta d’aprenentatge, des de les classes de confecció de moda a les d’informàtica per a persones majors. I evidentment l’aprenentatge no té edat, la formació es pot adquirir al llarg de tota la vida. M’agrada molt l’exemple amb el què em vaig trobar una vegada, d’aquell senyor que una vegada jubilat decidí fer la carrera universitària que sempre havia volgut fer però no havia pogut; li costà anys d’esforç, però al mateix temps passà molt de gust, i quan es col.legià al Col.legi Oficial d’Advocats em vengué a veure amb el diari on hi havia la foto de la darrera promoció, on evidentment destacava per l’edat. No exercí mai la professió de misser, però assolí una fita, aconseguí un repte, descansà finalment tranquil.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba