Un escrit de Gemma Soler Raspall, de suport al comerç local: “QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL”, i que bé ho val la pena llegir i rellegir.

0

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL☀️

Gemma Soler Raspall

Donat que, per motius aliens a la meva voluntat, encara hauré d’estar present a Facebook durant més dies dels que voldria, aprofito per escriure quatre ratlles en favor del COMERÇ LOCAL.
No ho faig com una acció solidària, sinó RESPONSABLE I COHERENT AMB MÍ MATEIXA.

Us animo a que llegiu aquest text per tal de prendre CONSCIÈNCIA, encara més, de la importància de tenir un comerç de proximitat actiu a les nostres ciutats, pobles i barris.

Parteixo de la premisa principal: “El que ara ens pot semblar una opció còmode, a la llarga pot esdevenir perjudicial”. ⏳

Fa mesos enrera, el dia d’avui hagués pogut ser considerat un dia d’allò més normal: un dijous qualsevol. Ara en canvi, és ple de restriccions, normatives, prohibicions i condicionants a la nostra LLIBERTAT.

Per accedir a MANACOR necessito el “salvaconducte” de l’Escola on estudio anglès. Perquè es tracta de l’escola oficial, si hagués decidit anar a una escola privada no hi hagués pogut anar i segurament no hagués tingut cap altre alternativa que fer-ho, des de casa i per internet.

Afortunadament, i com que un paperot oficial em legitima a accedir a Manacor i el meu TEMPS (com la meva VIDA) és limitat, aprofito per fer aquells encàrrecs que es disposen a prop de l’escola i que, de no ser així, em veuria obligada a adquirir-ho via AMAZON o anant en cotxe a algun HIPERMERCAT de grans marques.

Començo el matí fent un tallat i un croassant boníssim al bar Sa Font. 🥐☕️L’he de fer pelant-me de fred al carrer, ja que ESTÀ PROHIBIT consumir dins dels bars. Per sort, les dues mestresses són ben amables i compensen amb la seva simpatia (que no rialla, ja que des del confinament només me les puc imaginar) la falta de caliu de l’exterior.

Asseguda a la cadira, tant encongida com puc per mantenir la poca escalfor corporal que tinc, veig com obre Bricosegur, la botiga de mobles del davant. Ho fa amb dinamisme, però amb molta cura i detall de disposar tots els articles. Entre xarrup i xarrup de cafè, imagino com em podria quedar al meu dormitori un preciós llum amb acabats d’espart… Però la meva onírica il·lusió es trenca repentinament quan veig un rètol a la porta que posa “ES TRASPASSA PER 15 DIES MÉS DE CONFINAMENT”. Em fixo, que hi ha altres comerços amb el mateix cartell enganxat. 😟

Remunto de nou la meva actitud, després d’una gerra d’aigua ben freda, imaginant-me per un instant com de trist seria, el que ara és un carrer molt actiu comercialment parlant, si les coses no canvien en breu… M’aterra! El desert del Sàhara abriga més vida.

M’aixeco i camino uns metres més enllà. Tinc hora a la millor perruqueria del poble: Ixent! Una EXPERIÈNCIA MERAVELLOSA, sobretot per les persones que valorem la qualitat d’un producte BIO, un servei inmillorable i els efectes holístics en el nostre benestar.

A l’entrar, una vegada més és el caliu humà de les perruqueres les que em fan oblidar, durant una estona, l’inexistent expressió de la meva cara des de que no puc mostrar el meu lluminós somriure.😁❌

Amb molt d’amor, avaluen el meu cavell per escollir el millor xampú i tractament, i m’assessoren amb detall de totes i cadascuna de les passes a seguir per comprendre el motiu de la seva decisió pel que fa a la salut del meu cavell.

M’entre em fan el relaxant massatge capil·lar, em pregunto com pot ser que unes perruqueres d’un petit poble tenen tanta mà esquerre per FER-ME ENTENDRE EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT, i en canvi, una bona colla de polítics són incapaços de fer-ho tenint tots els recursos i mitjans…🤔
Arribo a una òbvia conclussió: ÉS UNA QÜESTIÓ DE VOLUNTAT.

Mentre n’Antònia em pentina, m’explica el secret per fer-me unes ones més naturals. La veritat, és ben fàcil i original, però mai abans ho havia sentit a dir. Aprofito, mentrestant, per fer els exercicis d’anglès, així en trec més profit del meu temps.
Entre “true or false” enlairo la mirada i m’adono de la quantitat de MISSATGES SUBLIMINALS que omplen la perruqueria: “Qualsevol nit pot sortir el sol” em deixa ben pensativa i em porta amb determinació a adonar-me’n que si el sol ha sortit avui, és GRÀCIES AL GRAN ESFORÇ que fan els comerciants de la ciutat de Manacor per lluitar i seguir endavant davant l’injust ofec econòmic que estan patint. 👏👏

El col·lofó final arriba quan, abans de partir, trec el cap pel WC i llegeixo un text sobre els motius pels quals emmalantim, recordant-nos que la causa acostuma a ser emocional (por) i no física (virus). Dedueixo per mí mateixa…

En sortir d’anglès, passo pel taller Ariauto, on el jove mecànic té un mal pronòstic pel meu cotxe:
-“El problema és el sistema centralitzat, si no funciona bé, tot deixa de funcionar”. Em diu amb resignació.
Li agraeixo la seva paciència i marxo cap a casa pensant en que aquella mateixa frase pot ser aplicada perfectament a “altres àmbits” i que ara entenc les catastròfiques conseqüències d’aquest país… 😓

El dia d’avui, m’està fent recordar la meva anterior vida, aquella en la que treballava de professora d’economia i màrqueting a la universitat. Fa 20 anys, ja parlàvem de la competència ferotge de les grans empreses enfront al petit comerç i del PODER DEL CONSUMIDOR per construir el model d’economia, de ciutat i de món que volem, des de la COHERÈNCIA i la CONSCIÈNCIA: si no volem poblacions mortes, depén només de nosaltres decidir on posem els nostres diners.
Així de fàcil! 🤷‍♀️💰

I el que ara ens pot semblar més barat i còmode (la compra per internet i en grans hipermercats o la targeta de crèdit) al final ens sortirà car, molt car, ja que revertirà en un pitjor servei; ciutats dormitori amb carrers llòbrecs i amb més facilitat per a exercir la deliqüència; donar massa poder a uns pocs conformant monopolis o oligopolis; destruir molts llocs de treball i en general, el que podria resumir d’aquesta manera: EN CIUTATS SENSE ÀNIMA.

Els VALORS, els teus, són eteris i és a través de l’ACCIÓ, la teva, que els materialitzes i els transformes en REALITAT.

Quina realitat vols? T’animo a que possis consciència i a que actuis en conseqüència. Sí, DE TU EN DEPÉN. Deixa el diners a la teva ciutat, poble o barri i garantiràs que continui sent rica i independent, i tu amb ella. No es tracta de solidaritat, sinó d’una acció WIN-WIN (tothom guanya, tu el primer). 🥳🤩

Deja una respuesta