Entrevista a Ana Perelló: “Quant a que hi hagi més sales d’exposicions, tant en Mateu Marcé com en Miquel Oliver es mostraren receptius en trobar-hi solució”

Continuam amb l’entrevista a la gran pintora manacorina Ana Perelló Mas, que encetàrem en la passada edició de “Manacor Comarcal”.

• Ana, quant a l’art, creus que a Manacor es fa el suficient des de l’Ajuntament per recolzar a la gent que es vol iniciar-se dins aquest món? Perquè, per posar-te un exemple, altres bons pintors manacorins com puguin ser Toni Bennasar o Ana Mascaró, entre d’altres, ja fa uns anys que critiquen la manca d’ajuda al jovent i no tan jovent que vol endinsar-se dins aquest món…
• Així és, i com dius, no només al jovent; ni al qui s’hi endinsa ni al qui s’hi ha endinsat. Per posar exemples i sense anar massa lluny, a Felanitx tenen una bona partida de sales d’exposicions; a Sant Llorenç, també. I, quant a Manacor, a Son Macià per exemple, almenys tenen el Centre Cívic on s’hi poden fer exposicions; a Porto Cristo també, tenen una gran sala a l’edifici de la Delegació. Manacor ciutat, què té? És mal d’entendre. Recordo que en Toni Bennasar va voler celebrar una nova edició d’una exposició internacional de Pastel a Manacor, i l’Ajuntament li va dir que no tenien sales d’exposicions. Pel que veig, per una exposició del propi Ajuntament, sí que troben sales, com pugui ser al Museu d’Història de Manacor (Torre dels Enagistes) o a l’entrada de l’edifici de Ca’n Bauzà, però per un pintor o escultor de Manacor, no. Ens ho hauríem de fer mirar. Potser el motiu és que, com que no podem pintar en català, per a ells això ja no és cultura! Potser troben que no representa la cultura de Manacor o de les Illes! Pels músics, sí que organitzaren una sèrie de concerts a Manacor, perquè, com bé va dir el regidor Carles Grimalt, “els músics també han de menjar”, ja que degut a la Covid s’havien aturat tots els concerts. Estic totalment d’acord amb que els músics rebin qualque ajuda, però jo també vull dir que… i els pintors, no menjam? No, els pintors ens mengem els quadres! Els pintors podem exposar al carrer, amb un cartellet i au! Farà dues setmanes vaig xerrar amb el delegat de Cultura, en Mateu Marcé, per diversos temes que no comprenia, i vam estar al carrer parlant prop de dues hores…

• I es pot saber de què xerràreu amb en Mateu Marcé?
• Sí, per exemple, li vaig demanar per què retiraren els Premis Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques. Els darrers van ser l’any 2019, i jo particularment trobo que si és a causa de la Covid-19 o per falta de sales, s’haguessin pogut fer de forma virtual. Trobo que no hi ha excusa que valgui per haver-lo suspès durant aquests anys. Repeteixo, la música sí se pot cantar en català, la pintura, no. Molt cordialment, en Mateu me va parlar de diverses idees, i jo li vaig parlar de les meves, simplement un intercanvi d’opinions. Em va donar la raó -tant en Mateu, com el batle Miquel Oliver en una altra ocasió- quant a que no hi ha sales d’exposicions públiques. A més, el que m’agrada és que em van dir que estan totalment oberts i disposts a col.laborar i a xerrar amb el col.lectiu de pintors i escultors per trobar-hi solució. Els he vist realment interessats en trobar-hi solució, i m’alegra. Però no només ha de ser xerrar, també s’ha de fer, però almenys els vaig veure receptius. També et diré que, al programa electoral de MÉS hi havia fer una “Nit de l’Art” a Manacor, i per ara, pareix que el batle està complint amb les promeses del seu programa electoral.
• Estàs en contra del català?
• Mem si mos entenem. En contra de sa nostra llengua, clar que no! Estic totalment d’acord amb que es defensi “lo nostro”, com pugui ser la llengua, però, estar d’acord en una cosa, no vol dir que hagis d’estar en contra d’una altra. O sigui, jo puc estar d’acord amb que defensin el català, però no estic en contra de l’espanyol. I no m’agrada que ens ignorin, als pintors. He de dir que em sento molt agraïda de que l’Ajuntament de Manacor em permetés que sortís el vídeo pintant el quadre santantonier durant la retransmissió de Completes, però clar, no som només jo la que pinta a Manacor. Són molts a tot el municipi. Sense sales, els pintors i escultors de Manacor no podem mostrar a la nostra gent el que feim. Tanta sort que almenys hi ha S’Agrícola!

• Són molts els pintors que pensen com tu…
• Clar. He xerrat amb molts d’ells sobre aquest tema. I, de seguir així, montarem una associació que es dirà ‘Associació de Pintors Marginats per Manacor’. Jo mateixa he exposat diverses vegades a sales d’exposicions de Manacor (S’Agrícola, Club Nàutic Porto Cristo,…), però sempre a sales privades, i sents com si no estessis valorada.
• Anem a un altre tema. Darrerament has participat a qualque exposició internacional, així com a uns quants concursos de pintura. Ens podries donar una pinzellada?
• La meva primera exposició internacional va ser a finals de 2021 a la Xina. Fa dos anys, un home xinès va veure la meva obra pel facebook, i li va agradar tant que es va posar en contacte amb jo i… ja me diràs!, ell em parlava en xinès i jo en espanyol, i venga traductor per entendre el que m’havia dit… La qüestió és que me demanava si podria anar a la Xina, amb tota l’estada i viatge pagat, a fer un taller de pintura (workshop), però clar, jo en aquells moments tenia una altra feina i no podia deixar dues setmanes per anar a la Xina, i menys amb dos al.lots. Ara, fa uns mesos, el mateix xinès va montar una exposició a la Xina i me va demanar que per favor hi participés, i que només el que havia de fer era enviar-li una foto d’una obra meva en alta resolució, que és el mateix que feren la cinquantena de pintors estrangers que hi participaren. Els qui sí exposaven la seva obra original eren els locals. Després vaig participar en un concurs internacional de pastel que va organitzar una web italiana, on hi participaren uns 250 pintors, i la meva obra va quedar segona o tercera, ara no ho record bé. I el darrer fou un concurs internacional a la Xina, vaig veure la propaganda i m’hi vaig apuntar. A més, vaig veure que era totalment gratuït, i jo m’ho miro molt en això, ja hi ha massa “buitres” vivint a costa dels pintors, aquells que te fan pagar per presentar-te, te fan pagar per exposar, etc. Bé, al que anava: vaig presentar l’obra més grossa que he fet mai, que és aquesta parella a la platja, a vorera de mar; seleccionaren a 300 participants, van quedar 40 preseleccionats, entre aquests, jo, hi havia 20 premis, i vaig quedar entre els vint primers.

• Et veus d’aquí a uns anys, vivint única i exclusivament de les teves obres?
• No, no m’hi veig. Per vendre quadres has de fer allò que a la gent li agrada, i això et limita, i jo vull fer el que a mi m’agrada. Passo a dir-te una altra frase cèlebre que crec que va dir en Picasso: “Los artistas venden lo que pintan, y los pintores pintan lo que venden”. Jo disfruto de pintar el que m’agrada, el dia que no gaudeixi del que faig, segurament em dedicaré a una altra cosa, o només seguiré pintant per jo. Precisament si m’he posat a donar classes de dibuix i pintura, és per poder seguir pintant el que jo vulgui, i no el que els altres vulguin que pinti. Faig encàrrecs, i seguiré fent-los, però quan hagi acabat aquell encàrrec, tornaré a pintar el que a mi m’agrada. Te puc posar un exemple: quan tocava la guitarra, m’agradava tocar rock; si un amic m’hagués dit per anar a hotels i tocar música que no fos rock, li hauria dit que no. Amb això som molt radical. No crec que arribi a ser mai una gran artista, i honestament, no me fa falta. M’encanta fer el que estic fent ara, perquè és molt gratificant ensenyar a dibuixar i pintar als meus alumnes. Saps què és l’únic que vull? Ser feliç.
• Ens podries parlar de pròxims projectes que tens en marxa a mig o llarg plaç?
• Buff. La veritat és que no planifico a mig o llarg plaç res de la meva vida. M’agrada molt viure el moment i improvisar “sobre la marxa”. El meu propòsit és seguir pintant i millorant, i seguir gaudint del que faig. Aquest és el meu únic propòsit dins la meva vida. Espera!, un projecte a curt plaç podria ser… que a ca meva tenc ses parets blanques, sense un sol quadre ni meu ni de ningú. Aquest podria ser el meu pròxim projecte a curt plaç. Li vaig dir al meu home per comprar unes quantes làmines… i se va posar les mans al cap!! (jajaja!).
• Participaràs a la ‘Fira de la Dona’ de Manacor?
• En principi no en feia comptes, però dues amigues i el meu home m’han convinçut. Intentaré, a principis de març, tenir fets 4 ò 5 quadres petits per vendre a la fira, així com un poc d’exposició.