ActualidadCulturaEntrevistasManacor

El dijous 22 de setembre, a la I.P. Antoni M. Alcover, presentació de la nova novel.la de Ricard Pérez Fuster, “La cel.la blanca”

A Manacor, i concretament a la Institució Pública Antoni M. Alcover (c. del Pare Andreu Fernàndez, 12), el dijous 22 de setembre a les 19’30 hores es presentarà una nova novel.la de Ricard Pérez Fuster (Barcelona, 1961), que du per títol “La cel.la blanca”, amb pròleg i correcció de l’escriptor i investigador manacorí Gabriel Barceló Bover. A l’acte, que presentarà Maria Magdalena Gelabert, acompanyaran al seu autor el mateix Gabriel Barceló, la pianista Elena Fuster (mare de Ricard), així com Cristina Duran, Josep M. Salom i Miquel À. Lladó.
Ricard Pérez i Fuster, psicòleg i exassessor financer, va col.laborar, fins al 2019, a la Revista de l’Associació del Personal de CaixaBank, on publicava un article mensual sobre música clàssica. Ha estat guardonat en el concurs literari de Sant Jordi, convocat per l’Ajuntament de Premià de Mar, en l’apartat de contes, amb el segon premi l’any 2007 i el primer el 2008 i el 2009. També ha obtingut, en el concurs literari convocat per l’Associació de Donants de Sang de l’Hospital de Sant Pau, en l’apartat de relats, el primer premi l’any 2010 i el 2014 i amb el segon el 2011. També va resultar finalista en el segon concurs literari de relats convocat per l’Associació del Personal de CaixaBank, l’any 2014.
L’any 2015 va publicar, amb l’Editorial Círculo Rojo, el llibre de relats “De solituds i tempestes”. L’any 2019 va publicar, amb Stonberg Editorial, la seva primera novel.la “Condemnats”. “La cel.la blanca” és la seva segona novel.la (Stonberg Editorial).
Amb Ricard Pérez ens reunírem al bar s’Agrícola perquè ens endinsés un poc més en la seva persona i amb la novel.la que presentarà a Manacor.

  • Ricard, des de quan escrius?
  • La veritat és que porto escrivint tota la vida, el que passa és que no em vaig decidir a llançar-me “al ruedo” fins als 55 anys. Feia feina a una entitat financera, la Caixa, i la feina m’absorbia matí i tarda. Això sí, de tota la vida he sigut un lector compulsiu, i crec que si un escritor no llegeix, difícilment pot escriure, i això em ve de família. El meu pare també era un lector compulsiu, així com la meva germana.
  • D’on neix la teva segona novel.la, “La cel.la blanca”?
  • Començaré dels meus inicis… Al principi em costava el fet d’expressar-me en l’escriptura, fins que un amic em va dir que el que havia de fer era “deixar-me anar”, aquest amic és el conegut escriptor català Joaquim Carbó -que ara ha fet 90 anys- , qui va ser un dels fundadors de la revista “Cavall Fort” i que ha publicat una gran quantitat de novel.les impressionants i obres per al.lots. Ell va ser qui em va fer el pròleg de la meva primera novel.la, “Condemnats”, i ell, amb sinceritat em va dir “molt bé el llibre, pensa amb els lectors i lectores que ho puguin consumir, però deixa’t anar”, i amb aquesta darrera novel.la m’he deixat anar més, com em va dir el meu amic. És a dir, no he fet l’estil típic d’un escriptor, amb la seva estructura normal, sinó que he innovat, i n’estic molt content del resultat.
    I ara vaig amb el que em demanaves d’aquesta darrera novel.la. Aquest és un llibre la inspiració del qual em va venir d’una cançó. La cançó d’un disc de fa molts anys, d’Alice Cooper, un músic que sempre ha fet un rock molt salvatge. Un amic meu em va regalar un disc d’aquest músic, però en aquest cas feia una música més tranquil.la, i em va cridar l’atenció el tema “The quiet room” (“L’habitació tranquil.la”), i d’aquí, inspiració i endavant.
Ricard Pérez Fuster
  • Ens contes un poquet de què va?
  • És tracta d’un home que està ingressat en un manicomi, i explica la seva relació amb l’habitació que té. Ell diu “jo li he confiat tota la meva vida a l’habitació, jo li he explicat els meus amors, els meus passats, ella és la que em dóna tot el seu suport, vull sortir però no puc”… Són dues històries paral.leles, una és contemporània, i l’altra és una reconstrucció del passat. Parlem de la Barcelona dels anys 70. En definitiva, és una persona que no es pot integrar dintre del món per tota la problemàtica que ha viscut, com assenyala Gabriel Barceló Bover al pròleg del llibre.
  • No tenim espai per més, Ricard. Per acabar, parlem de l’acte que tindrà lloc a Manacor dia 22…
  • No serà un acte típic de la presentació d’un llibre. Vull que sigui més especial. M. Magdalena Gelabert em farà unes quantes preguntes, parlarem del llibre, però vull que hi hagi música, i sí o sí he de posar aquesta cançó que em va inspirar per fer el llibre, “The quiet room”. Posarem el disc, la traduïré al català perquè la gent l’entengui, i després vull que el disc passi de mans en mans d’entre els presents perquè “sentin” el disc i la inspiració que em va venir quan el vaig tenir en les mans.
  • Segur que serà un èxit, Ricard, tant el llibre com la presentació.
  • Moltes gràcies. Així serà i és. Està agradant molt el llibre als que ja l’han llegit i n’estic molt satisfet.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba