«El Bisbe toca les atzeroles als intocables», per Jordi Caldentey
La primeria d’aquest mes, el Bisbe Sebastià Taltavull va tenir el seny i el coratge de fer un escrit damunt la premsa per dir-hi prou a l’avarícia d’aquest model que pateix Mallorca de creixement il·limitat del turisme de masses. Tant dins l’escrit com dins més d’un sermó en dir missa, En Sebastià ha recordada una cosa tan senzilla (que pareix mentida que tothom hagi perduda de vista) com és que Mallorca és una illa i que no hi cap de tot. I que tant d’encimentar i encimentar, i créixer i créixer, i augmentar i augmentar, i vénga més gent i més gent, i vénguen més cotxes i més cotxes, de manera que ja no hi ha qui circuli ni qui aparqui per enlloc, que tant d’abús s’ha d’haver acabat.
Bona la va haver dita! Encara el Bisbe no havia acabat de xerrar, com ja va sortir tot fet un Nero l’escolà dels intocables, el conseller de Turisme Jaume Bauzà, el criat dels hotelers, a dir-li de què va, i a fer-li pensar que l’Església també treu profit del turisme en fer pagar entrada als turistes que visiten la Catedral i altres construccions religioses.
No pareix vera que tot un conseller sigui incapaç de destriar que una cosa és anar contra l’augment fora límits del turisme i una altra, de molt diferenta, és anar contra el turisme. Si un metge diu a un que no se pot moure de gras que està que no mengi tant, vol dir això que el metge li recepta que no mengi pus i que se mori de fam? Tan mal de fer és destriar una cosa de l’altra? Quina llumenera, deumeuet, que tenen de conseller els intocables de l’hoteleria golafra de gran embalum!
Sabeu què hi està, de malavesat, l’hotelerum d’alta volada! Resulta que són «d’interès públic» tant a l’hora de bestreure doblers per eixamplar-los sempre seguit l’aeroport, com a l’hora de posar-los milions en depuradores d’aigua bruta, com en anar el governet d’aquí a totes les fires turístiques internacionals que poden per promoure’ls encara més amb doblers públics el negoci privat, com en haver de fer més i més hospitals i més i més carreteres per mor de la gentada que menen cap aquí, com a l’hora de fer més i més dessaladores d’aigua de la mar per mor de la salinització i l’eixugament d’aqüífers subterranis culpa de la sobreexplotació, i per tot quant han de menester. Ara bé: a l’hora de repartir-se els guanys il·limitats que tenen cada any, llavors, de negoci públic, res de res!: Tot dret cap a la seva butxaca, se’n va la milionada que fan cada any! Fins al punt que se’n van a fer urbanitzacions senceres pel Carib amb la milionada que treuen per aquí. Però què s’han cregut?
Per molt que ells, els grans hotelers, siguin els qui fan i desfan de bon de veres, molt més que no qualsevol governet de torn, passa d’hora que qualcú els digui fins aquí hem arribat! Era ben hora que s’alçàs qualque veu cristiana coherenta amb el missatge d’austeritat, vénc a dir de vida senzilla de l’Evangeli del jueu dissident Jesús de Natzaret, l’humanista més gran de l’Història, avançat al seu temps.
És just i necessari que qualcú gosi dir prou! de dins l’Església a tant de capitalisme desfermat, tant de consumisme desbocat, tanta d’explotació colonial de Mallorca, tanta de destrossa del territori i tanta de superpoblació desfermada, amb unes proporcions que no s’esdevenen enlloc pus d’Europa!
Una aferrada pel coll pel vostre exemple i pel vostre coratge de ficar el dit dins la nafra, senyor Bisbe!








