En un món idíl·lic i utòpic tothom seria coherent, ningú mentiria i ningú pregonaria als quatre vents el contrari del que pensa i del que fa. La coherència, la sinceritat, la veritat i l’honradesa serien les vertaderes senyeres, per damunt totes les altres. Però no vivim en aquest món utòpic, sinó que la nostra realitat és oposada a tot això.
Vídeo del Ple Ordinari 10/2024 de dia 11 de novembre, penjat al Youtube, moment exacte 2 h 22’ 21’’. Transcripció exacta i literal de les paraules del batle de Manacor, Miquel Oliver: “…sa responsabilitat d’un govern en minoria és precisament dur ses propostes consensuades. I sa responsabilitat de s’oposició amb un govern en minoria és entendre que ses propostes que duim, totes i cada una d’elles, no tenen un pes polític, ni ideològic, ni res…”. Molt eloqüent!
Però molt consensuades no sembla que estassen les propostes que duia el batle al Ple, quan no havia acceptat negociar-ne cap. Perdé la votació de la seva proposta per apujar les tarifes de l’aigua que ens raja dels grifons de les nostres cases, que recordem no és potable. També perdé 3 de les 5 propostes d’incorporació de romanents per fer inversions, i les dues que aconseguí treure endavant no varen ser per estar consensuades, sinó per l’abstenció resignada del PSOE.
Quina llàstima que no hagués complit la seva pròpia màxima: estant en minoria, tenir la responsabilitat de dur les propostes al Ple consensuades. Però això no ha estat un lapsus d’un sol dia, cada Ple és igual. De moment, en aquesta legislatura municipal on el batle governa en minoria, a cap ni un sol Ple ha duit les seves propostes consensuades amb l’oposició, que és majoritària. Però no hi ha cap problema, qui dies passa anys empeny. És igual si no es poden dur endavant algunes propostes. Cap inconvenient.
Saber governar en minoria, en el llenguatge de MÉS, queda demostrat que és més un joc de prestidigitació que de democràcia, de negociar sense tenir por a mentir, de comprometre’s a coses que després no es fan “per raons tècniques”, d’encaixar perdre votacions al Ple sense fer-ne cap drama, de saber girar la notícia per enganar descaradament la ciutadania…
D’això darrer posem-ne un exemple. El govern municipal minoritari presentà al Ple Ordinari de novembre la següent proposta: Aprovació provisional de l’ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari de la prestació del servei d’abastament d’aigua i sanejament del nucli urbà de Manacor i Cala Murada. El títol enrevessat significa, en llenguatge planer i entre altres aspectes, modificar el preu de l’aigua que l’Ajuntament subministra als habitatges.
Un mitjà digital publicà el titular de l’engany, dictat per l’equip de govern: “L’oposició vota en contra de protegir el preu de l’aigua per a la meitat de vivendes manacorines” (quina pífia, la paraula “vivendes” és un barbarisme, es diu “habitatges”). El quid de la qüestió és a la paraula PROTEGIR, que no vol dir ABAIXAR. Protegir podria significar que hi hagués un pacte d’estat perquè durant molt de temps el preu de l’aigua no apugi, però això no ho diu enlloc al text que proposava MÉS. Tampoc es va presentar per consens de totes les forces polítiques, requisit imprescindible per fer un “pacte d’estat”. Idò en què consistiria aquesta protecció? No ho sap ningú. Anem a analitzar l’afirmació.
A la taula adjunta poden veure el que estan pagant ara mateix si viuen a Manacor o Cala Murada i el que pretenien MÉS i AIPC que es pagàs.
Diu el govern municipal de MÉS que això significaria abaixar la factura del 50% dels comptadors entre 39 i 72 cèntims cada mes. Quina dobleradaaaaaa!!! Vaja protecció!!! Han calculat ells que en el primer tram hi ha un 50% dels comptadors, en el segon un 31% i en el tercer el 19% restant. Per tant també es podria dir que s’apujaria el rebut de l’aigua al 50% dels consumidors, i en alguns casos seria cometent una injustícia, com per exemple en el cas de les finques de comunitat on hi ha un sol comptador.
Per altra banda, ben alerta a xerrar del percentatge de fuites d’aigua que han rebaixat, que és del 0% en aquests cinc anys i mig de govern. En canvi, en els quatre anys anteriors quan governava el PP en matèria d’aigua, s’aconseguiren rebaixar d’un 60% a un 40%. Això vol dir que aquests cinc anys i mig s’ha estat tudant el 40% de l’aigua de les canonades. I llavors tenen la barra de dir que apugen els preus als majors consumidors per estalviar aigua, perquè no la tudin, per protegir els aqüífers, quan qui tuda una quantitat immensament major d’aigua és el propi Ajuntament, més de 15 milions de litres mensuals.
De tot això, qualcú veu la “protecció del preu de l’aigua” per enlloc? Jo no. Idò aquest és un exemple de la política d’aquest govern municipal, que conta les coses a la seva manera manipulant la realitat.
