La grandesa de la democràcia és que tothom pot opinar, però tampoc està obligat a fer-ho, si vol passar és igualment respectable. I la principal manera d’opinar sobre què volem que es faci al nostre poble, és votar a les eleccions que cada quatre anys ens citen a les urnes. I el vot de totes les persones val el mateix, tant el de les persones que estan totalment informades sobre qui està governant i què ha fet la darrera legislatura, com el d’aquelles altres que ni tan sols saben quins partits han governat i quins han estat a l’oposició. No em sorprèn gens ni mica aquell senyor que aquests dies digué que no sabia qui era el batle, ni de quin partit, però que no feia comptes votar a les eleccions municipals, perquè deia no li afectava el més mínim.
El cert és que poques coses tenen més repercussió en la vida de cada persona que la gestió que es fa del municipi, que és la més propera al ciutadà, la que viu dia a dia. Posem un exemple. Quan es tallen els encreuaments del passeig Ferrocarril a l’altura del carrer Barracar i del carrer Verònica, des de la plaça Madrid fins al carrer Conilles no hi ha possibilitat de fer un canvi de sentit; això significa que una família que necessiti dur en cotxe un infant a Son Boga o al Molí d’en Xema des de la part occidental del nucli urbà haurà de recórrer 800 metres més, que significa més contaminació, temps i ocupació de la via. O una persona que entri a Manacor amb cotxe pel carrer del Molí d’en Beió (carretera de l’hipòdrom) i s’hagi de dirigir cap a la meitat est del nucli poblacional, haurà de recórrer també 800 metres més que abans. I això ho han decidit així els polítics que governen ara a la nostra ciutat. O sigui que sí afecta a la vida quotidiana de la gent.
Idò, essent així, quina hauria de ser la postura més lògica de la població? Sembla que informar-se del que pretenen fer cada un dels partits que es presenten a les eleccions, i votar segons el que cregui cadascú que és el millor per a tots en general i per a ell en particular. Aquí ja depèn de l’escala de valors de cadascú, si prioritza l’interès general o si l’únic que li importa són els seus interessos particulars.
Aquest pla té un greu inconvenient. Molts partits estan especialitzats en no dir el que tenen intenció de fer, més ben dit, amagar-ho, perquè saben que potser molta gent no els votaria si se sabés. Posem un altre exemple. El programa electoral de MES de 2019 deia textualment: “Ampliarem les zones de velocitat limitada, i també les ACIRE, per tal de donar prioritat als vianants”, i quan ha governat això ha significat crear la ZPR, tancant l’accés amb vehicle a 67 carrers de cop, però que no ha repercutit en cap millora en la prioritat per als vianants, ni tan sols a carrers tan poc transitats com el carrer del Rei, on hi passen tan pocs cotxes ara com abans. Pel que fa a zones de velocitat limitada, no s’han ampliat: als carrers d’un sentit únic amb calçada i voreres és de 20 km/h per normativa estatal, no per normativa municipal. O per exemple la promesa electoral que deia: “Farem una ruta ciclista segura de Manacor a Porto Cristo”, que directament no s’ha complit.
Aaaaaaah! Els programes electorals… Quins grans desconeguts per la població. Els partits hi dediquen un gran esforç d’imaginació, però la ciutadania hi presta poca o nul·la atenció. I això, que hauria de ser el contracte que es comprometen a complir els partits si governen, es queda en paper banyat, amb un variat ventall d’excuses: que com que no governen en solitari els seus socis de govern no els ho han deixat fer, que ha vengut una pandèmia que no els ha deixat complir el programa, que la culpa és del Govern o del Consell (punyetes, justament governats pels mateixos partits), etc. En conclusió, és com un gran joc, els partits prometen fer, i la ciutadania sap que no compliran i ja no els escolten, i els fulletons impresos amb els programes electorals serveixen per encendre foc o amb sort van al contenidor blau quan es recicla el paper i cartró de la casa.
Les maquinàries electorals ja estan en marxa, ja s’anuncien candidats, alguns que la resta de l’any mosseguen ara saluden tothom pel carrer amb una bona rialla, i dediquen molt més temps a passejar per topar-se amb la gent i poder-se fer els amables. I és que ja ho deia aquella senyora major: “No fieta, jo votaré tal, perquè em va caure simpàtic un dia que mos varen convidar al teatre”. O aquella jubilada que va dir a la seva neta: “Saps què? Estic molt contenta perquè m’han pujat la pensió 75 euros!”, i la neta li va respondre: “Però padrina, si vos han pujat molt més l’electricitat, el pa, l’oli i totes les coses! Encara hi feis quebres!”.
