La veu del poble

ARTICLE JOAN LLODRÀ: Bona nit, malparits!!

Joan Llodrà

Enguany fa trenta anys del disc Ben endins de Sopa de Cabra. No és un disc qualsevol, es tracta del treball musical en català més venut de la història. D’aquell temps en què es venien vinils a l’engròs… Disc de platí va arribar a ser! O sigui, més de 100.000 exemplars comprats per un mercat de poc més de deu milions de persones. Per celebrar l’efemèride el veterà grup gironí ha fet una versió nova de Si et quedes amb mi, la cançó que va servir per promocionar el doble elapé, amb un grapat d’artistes convidats. A més, ha començat una gira en directe que, gràcies a les vacunes i les millores amb les xifres de la pandèmia, podrà començar amb poques restriccions. Seran a Mallorca dia 10 de juliol. Passat Palma, a un indret de la costa de Calvià que no sé ben bé on és però que ben segur trobarem. I trobarem l’emplaçament, per poc avinent que sigui, per la necessitat de retrobar-nos amb una mítica banda que tant ens va omplir la joventut com alegria i nostàlgia ens ofereix a la maduresa.

-L’estiu de 1991-

Va ser l’estiu de Sopa de Cabra. Ja duien cinc anys tocant, però per aquestes contrades i més enllà de Girona just eren seguits de prop per un selecte grup especialitzat. Amb la sortida del doble disc, de tres cares de directe i una d’estudi, començaren a sonar per tot i entraren ben dolç. No existia el facebook, el youtube ni l’espotify i la difusió anava per altres canals. Gravacions en VHS dels programes del Canal 33 com ara l’Sputnik, tràfic de cintes de casset pirates pels instituts de secundària i, també, moltes vendes fruit del boca orella. En el moment de màxima esplendor el vídeo de Si et quedes amb mi arribà a sortir al programa del Canal Plus, Los 40 Principales. Una cançó en català a un canal que es veia a Madrid, Gijón o Lepe!

-Aquell concert de Sineu-

Amb l’olla al foc aquells dos mesos, el bull va alçar a Sineu. Dia 9 d’agost es va fer a aquesta localitat del Pla de Mallorca un concert que va rompre esquemes i previsions. Si un any abans havien actuat a Llucmajor amb mig milenar de persones de públic l’evolució va ser bestial. Tal vegada l’organització, optimista, hi podia esperar mil o dues mil persones a tot estirar. Conten les cròniques que s’hi trobaren més de deu mil persones. Els restaurants i bars en vint quilòmetres a la rodona estaven plens servint sopars al jovent àvid que feia temps per anar al concert. Una ploguda d’estiu hora de començar i un grip del cantant no pogueren aturar la força del rock. El ruixat va passar, el líder del grup va treure coratge per superar la indisposició i el crit Bona nit, malparits! amb què començaven tots els concerts se va sentir plenament, només amb un poc de retràs sobre l’hora prevista dins un poble saturat i desbordat. De la màgia d’aquell dia som molts que avui encara en guardam un record especial, encara que fóssim uns al.lots pucers amb tota la vida per davant. Val a dir que el grup, i ho han dit un grapat de vegades, guarda també aquest concert ben endins.

-I més a prop?-

Al llarg de la seva carrera no han actuat mai a Manacor. Segurament no haurien omplit. El costum manacorí és no anar a les festes que es fan aquí i en canvi envair les dels pobles més propers. Per això mateix és segur que les contractacions a Sant Llorenç, Artà, Portocristo o Felanitx ja es feien pensant que un bon grapat de Rieres, Gomiles i Llulls arrasarien, amb tota l’estima del món, les localitats de prop per anar a revetles i concerts a l’aire lliure. Del concert que feren a Sant Llorenç l’any 1996 en podem destacar dues coses. Primera, que el batle que els contractà fou el mateix que els podria contractar enguany si a darrera hora es decidís a fer-ho vint-i-cinc anys després. Segona, que els teloners foren Els Crancs, conjunt manacorino-llorencí liderat pel malaguanyat Joan Serra i on hi començà la carrera el reconegut Miquel Serra, a més d’altres personalitats ben estimades que aviat penjaren els instruments.

-Tants de caps tants de comiats-

Amb quinze anys ininterromputs d’escenaris, l’any 2001 es va dissoldre Sopa de Cabra després d’una sèrie de recitals a mode de comiat. La sorpresa va ser que el 2011 varen comparèixer per tornar a fer set recitals multitudinaris, un d’ells a Palma, i acte seguit desaparèixer. Varen tornar a guaitar l’any 2015 però el retorn definitiu no és fins el 2020. Si bé és cert que tants de comiats i reaparicions els poden haver fet perdre una mica de credibilitat. La credibilitat, però, la tenien perfectament superada el primer dia que pujaren a un escenari. Pep Bosch, el bateria discret; Cuco Lisisic, el baixista atrevit; Joan “Ninyín” Cardona, el guitarrista perdut i virtuós (ja traspassat); Josep Thió, cervell guitarrista i Gerard Quintana, cantant i líder formaven aquella Sopa de Cabra incombustible que tantes nits de glòria forjà. Sempre els acompanyà la polèmica: fos per algunes lletres irreverents (impossibles avui dins l’onada de puritanisme regnant), fos per l’intent poc reeixit d’anar a fer les Espanyes o simplement per l’actitud vital d’una bona banda de rock and roll. Visca Sopa de Cabra! Part fonamental de la banda sonora de la nostra vida…

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba