“L’anterior equip de Govern, també d’esquerres, va aprovar un Pla General que podria haver aprovat el PP”

L’entusiasme del nostre interlocutor, que enllaça un tema amb un altre amb una rapidesa sorprenent, fa d’aquesta trobada una reunió molt interessant. Aquesta setmana hem parlat amb el portaveu d’Embat, Lluc Gayà, amb qui xerram dels orígens i les bases d’aquesta nova organització política exclusivament manacorina.

• En quin moment sorgeix l’espurna d’Embat?
• És complicat dir una data concreta, ja que això ha anat sorgint a poc a poc. Al llarg d’aquests darrers anys s’ha anat formant un grup de persones molt divers, de diferents procedències polítiques i socials, on hi havia un sentiment de voler generar un espai diferent dels que ja existeixen. De fet, dins Embat hi ha persones que mai s’han sentit especialment properes als partits polítics que hi ha a Manacor i a la resta de Mallorca, mentre que n’hi ha d’altres que sí. Per tant, Embat Manacor és un grup de gent molt divers que s’ha ajuntat per mostrar que no s’està fent res important tant a nivell municipal com a nivell autonòmic, amb pactes progressistes que han duit moltes frustracions. Més enllà d’això, vull destacar també que Mallorca està arribant a un colapse econòmic i turístic molt preocupant, a més de la crisi ecosocial que ja tenim des de fa anys, el que també ha empès moltes persones que ara estan a Embat a fer aquesta passa.
• Fins a quin punt ha influït en el naixement d’Embat, del 0 al 100, aquesta decepció que comentes amb l’esquerra manacorina i mallorquina?
• Jo crec que té una influència molt important… Potser més del 50% es deu a aquesta raó. Com t’he dit abans, una part d’Embat mai ha cregut en els partits d’esquerra que hi ha a les Illes, per això volíem crear un projecte nítidament propi, diferent, que plantegés coses diferents de les que ja es tracten. Noltros estam convençuts que l’espai que representa Embat es trobava orfe a Manacor, el que també ens ha donat aquesta empenta per fer la primera passa.
• Des del teu punt de vista, quines diries que han estat les grans assignatures pendents de l’esquerra manacorina aquests darrers anys?
• Encara que som conscients que hi ha molts reptes pendentes, noltros ja vàrem dir a l’acte del passat dissabte dia 21, que hi ha tres punts clau: feminisme, cohesió social i habitatge. El problema de l’habitatge, que és un problema que va a més, és un conflicte encara pitjor a Manacor, ja que la falta d’habitatge assequible s’ajunta amb la deixadesa de la delegació d’Urbanisme, que tradicionalment s’ha adaptat sempre als interessos dels rics. Pel que fa a feminisme, si bé és cert que en els darrers anys hem vist governs que tenen una mirada feminista, aquesta només es fa quan toca l’assignatura de feminisme, i no s’aborda en el dia a dia amb fets. És a dir, no hi ha una política clarament feminista d’ajudar a la gent més empobrida. I en darrer lloc, noltros també donam molta importància a la cohesió social, ja que el creixement del racisme és una realitat a Manacor i a la resta de Mallorca. Només hem de recordar l’assumpte de la falsa mesquita, tot el renou que va generar, i les actituds racistes que vàrem veure en alguns veïns i polítics. Per això creim que és molt important teixir comunitat en tot el municipi, i espantar qualsevol actitud o comportament racista.
• Sens dubte, des de l’àmbit municipal es poden fer moltes coses pel feminisme i la cohesió social que tant defensau. Però en el tema de l’habitatge, no tot depèn de l’Ajuntament…
• En aquest sentit, és cert que l’Ajuntament es troba molt més limitat que en altres matèries per fer política efectiva, pero això no lleva que es puguin fer moltes més coses de les que s’estan fent. Per exemple, l’anterior equip de Govern, també d’esquerres, va aprovar un Pla General que va fer front a diversos problemes, però no al conflicte de l’habitatge. De fet, pens que va ser un Pla General que podia haver aprovat el PP, ja que es va estar més pendent del tema pressupostari que de saber quin Manacor volem d’aquí a deu anys. Per altra banda, tampoc hi ha una anàlisi profunda de quants habitatges hi ha a Manacor, ni de quants d’aquests habitatges estan buits. L’Ajuntament podria fer una labor més de mediació en aquest tema, i tampoc la fa.
• El fet que hi hagi un Govern en minoria no ajuda a l’hora de dur endavant segons quins temes amb certa rapidesa…
• Sí, és clar que això influeix, però també crec que és un mal endèmic d’aquest municipi. Ningú ha fet res en temes d’urbanisme en els darrers 30 anys, més enllà de donar llicències i fer una mica d’amiguisme. Jo entenc que hi ha altres problemes, de seguretat, de neteja, però no tenim en compte que hi ha assumptes més complexos com aquest que no s’estan abordant de cap de les maneres.
• Embat també es mostra molt crític amb la poca atenció que reben la resta de nuclis de població del municipi de Manacor. Potser aquest tema, així com passa amb Urbanisme, sigui un problema històric d’aquest municipi?
• Sí, sense cap dubte. És clar que la relació entre població i serveis en els darrers anys ha canviat, i això no s’està traduint en més i millors serveis per a la resta del municipi. Al mateix temps, tampoc crec que hi hagi una anàlisi seriosa dels problemes que pateix cadascun d’aquests nuclis de població. Pens que hi ha una política molt de a curt termini, no només a Porto Cristo o s’Illot, sinó a tot el municipi, on hi ha més improvisació que planificació.
• Encara queden gairebé tres anys per a les properes eleccions municipals. De què dependrà que Embat es presenti als comicis del 2027?
• Encara que és una qüestió que es troba damunt la taula des del principi, noltros tenim clar que abans s’han de donar certes condicions per fer una passa tan important com aquesta. Hem de veure si el projecte funciona, si hi ha una bona relació amb els col·lectius i associacions, si hi ha il·lusió en la ciutadania per fer certs canvis… Per tant, la possibilitat de presentar-nos a les eleccions existeix, però hi ha molta feina a fer, i crec que ara hem de fer d’oposició des del carrer, que és un paper que cap organització política de Manacor està fent en aquest moment. Llavors ja veurem si resulta prudent o no un Embat en mode electoral.
• Aquest dissabte el Molí d’en Polit acull la primera reunió d’Embat amb la ciutadania. Què diries als manacorins que estiguin pensant en anar a aquesta trobada?
• La nostra idea és obrir un espai de presa de contacte amb la gent que pugui estar interessada en canviar aquest municipi cap a millor, respectant sempre les bases que t’he comentat abans: feminisme, cohesió social i habitatge. En aquests darrers mesos, els membres d’Embat hem xerrat amb molta gent, i hem trobat molts manacorins frustrats amb les polítiques que s’han vist els darrers anys. Al mateix temps, noltros també hem percebut una certa il·lusió per fer les coses d’una altra manera, com s’ha vist aquest estiu amb les mobilitzacions contra la massificació turísitica. Per tant, noltros volem aprofitar aquesta il·lusió per fer les coses d’una altra manera i fer-les millor, i per això aquest dissabte farem aquesta obertura per donar-nos a conèixer. A més, al llarg dels propers mesos anirem definint l’estructura d’aquest moviment, i seguirem amb aquesta obertura per, a poc a poc, donar-nos a conèixer als ciutadans i ciutadans del municipi de Manacor.