
Comerciants i restauradors de la ciutat de Manacor, es van reunir el dijous 12 de novembre, a les 16 hores a sa Bassa, per parlar de les seves preocupacions actuals, i que són moltes, degut al confinament.
Apreciat Miquel Oliver, Sr. Batle de Manacor,
Apreciat Ajuntament de Manacor,
Apreciats ciutadans de Manacor,
Som Manacor. Som es poble. Som sa gent.
Volem expressar-vos que, com a ciutadans manacorins, ens agradaria participar en millorar la difícil situació social i econòmica que estam vivint. Ens encantaria poder ajudar a l’Ajuntament amb la tremenda responsabilitat i l’excessiva càrrega de feina física, mental i emocional que estau sostenint, i segurament no està sent fàcil.
Tenim idees, suggeriments, il·lusió, i moltes de ganes de fer feina. De fer poble. Esperam que escolteu i accepteu de bon grat la nostra petició de col·laborar activament en la recuperació de l’economia local, que està emmalaltint; restaurant el teixit social, o més bé creant-lo i impulsant-ho, ja que a Manacor no hi ha hagut massa vida de poble mai, i ja és ben hora de fomentar-la. No pot ser que només facem pinya per Sant Antoni. No pot ser que ens uníssim per a defensar la nostra llengua, i no per a salvar al nostre poble, ferit d’ala, que necessita alar i cofar. Hem de passar a l’acció amb ganes, creativitat, coratge, proactivitat i resiliència.
Sabem que la qüestió sanitària no entra en les vostres competències, per això ens centrarem a exposar-vos una sèrie de propostes que no en tenen res a veure. Esperam que siguin considerades i del vostre agrad.
Us demanam que reflexioneu sobre les següents peticions que us volem manifestar, què creim convenients, coherents, i necessàries:
- Permeteu que puguin entrar clients als bars i restaurants, amb mesures de seguretat i limitacions d’aforament, envers l’actual prohibició absoluta que impedeix a les persones que volen gaudir de menjar i beure en companyia, poder fer una cosa tan normal com aquesta. Com això, en bon manacorí.
- Permeteu que les persones que viuen a fora puguin venir a comprar als comerços de Manacor. Molts de nosaltres tenim més clients de fora que d’aquí. Moltes d’aquestes persones són manacorines.
- Ajudau als sectors dels músics, actors i locals d’oci nocturn, uns dels que més estan patint. Hi ha maneres, hi ha opcions. Sempre n’hi ha. Per exemple, amb concerts i espectacles a les places els caps de setmana, permetent que els propietaris dels locals siguin qui gestionin i puguin generar els merescuts ingressos que ara no poden obtenir, venent aliments i begudes. Ajudaríem a tres dels sectors més perjudicats des de fa ja vuit mesos, que es fan molt llargs sense poder fer feina. També ajudaríem als adolescents. Els estam robant la seva adolescència, i no és just. Necessiten fer vida social amb un grup d’iguals per a poder tallar el cordó umbilical amb els seus pares i poder fer la seva vida, independents, autònoms, coherents, i responsables de la seva pròpia existència. Els hem de donar arrels sòlides i ales per volar, i un dia, quan ho desitgin i sigui el moment adequat, tornaran a les arrels. Si no els donam opcions d’oci, les cercaran per altres vies.
- Augmentau i avançau les ajudes econòmiques als restauradors i comerciants. Ja tenim factures sense pagar i geleres mig buides.
A part d’aquestes sol·licituds, tenim idees d’iniciatives originals per dur a terme més endavant, que poden dur Manacor a un altre nivell. Creim que són motivadores i aprofitam per expressar-les ara, per anar-les paint i per mantenir l’esperança de fer un Manacor millor. Aquí en teniu unes quantes:
- Cada dissabte, fires i mercadets al Claustre, l’espai més preciós que tenim i no empram, perfecte perquè està protegit del sol a l’estiu, i de la pluja i el vent tot l’any. Fires i mercadets d’art, disseny, artesania, llibres, contes i còmics, roba, complements i bijuteria, petit mobiliari i decoració, joguines, gastronomia, articles d’estoc amb descomptes, intercanvis d’articles personals o de segona mà… amb concerts, espectacles, tallers… Matins, capvespres, o tot el dia!
Ajudaria a moltes persones, i podríem atreure turisme forà, tal com fan les prestigioses fires de Sineu, Artà, Sóller, Pollença…
Un poble sense mercats o fires alternatives i creatives és un poble avorrit i mediocre. ● Cada dijous, Nit de Tapes. Les enyoram. La vida social sempre ha anat de la mà de menjar i beure en grup.
Ajudaríem al sector dels restauradors, greument perjudicat. Les restriccions al seu gremi no tenen sentit mentre als supermercats o mitjans de transport públic es permeten aglomeracions diàriament.
- Cada dimarts, nit de Tendes Obertes, amb música, expositors d’estoc als carrers i promocions especials, com el dia de l’espectador del cinema. Una passejada després de sopar pel centre de vianants que tan bé ens ha quedat i tan poc gaudim, en comptes de mirar la televisió, Netflix o xarxes socials. Hem de moure els doblers que hi ha a Manacor, a dins Manacor. Ajudaríem als comerços en general.
- Els diumenges, dies complexes de gestionar a vegades per a les famílies, una passejada amb diverses opcions d’esbarjo, joc, i entreteniment. Un ampli recorregut amb opcions d’aprenentatge i diversió infantils, com microteatre, espectacles de titelles, contacontes, pallassos… a na Camel·la, per exemple. Ajudaríem a tothom! Un poble sense infants rient, corrent, cantant i botant, no és un poble.
Com ho podem fer?
Amb prudència i sentit comú. Amb mascaretes, respectant les distàncies i els aforaments, i totes les pautes que ens doneu. Sent responsables i coherents. Comprometent-nos a donar el millor. Sent ciutadans.
Per acabar, un afegit, des del cor com el que la mà té en el nostre escut, ben vermell, ben sa: Massa persones han deixat de creure en els polítics, i tenen poquíssimes esperances en què aporteu solucions eficients a la surrealista situació actual.
Però nosaltres creim que l’actual equip de l’Ajuntament pot demostrar el contrari, fent cas al poble, estant receptiu, sent valent i fent feina oberta a la innovació en tots els aspectes. Aquesta situació ens està forçant a viure d’una altra manera, demostrant-nos que era el moment d’aturar i repensar la forma en què estàvem fent les coses. El nostre mode de vida ha de canviar, però això no vol dir que hagi de ser a pitjor: és el moment de fer el gran canvi a millor que moltes i molts desitjàvem.
Podem aconseguir una vida d’un poble ple de gent orgullosa d’on ha nascut o ha decidit fer la seva vida. Un poble inspirador per a altres localitats. Un poble que com «Au Fènix» veu oportunitats per evolucionar en les crisis, i les aprofita.
Creim en tu, Miquel. Confiam en vosaltres, gent de l’A_Junta_Gent. No ens decebeu. Amb la mà al cor:
Moltes gràcies per escoltar-nos. Gràcies, poble. Gràcies, gent!
Salut i força per Manacor!






