La primeria d’aquesta setmana, que és fresc, me contaren d’una mestra d’escola i el seu home, que té una bona feina d’enginyer, que, cansats de cercar casa, se són mudats a la Península, a un poblet de l’entreforc entre València, Catalunya i Aragó. Se n’hi van risc a l’aventura, disposats a cercar feina per allà, i més que conformats d’haver-hi trobada una casa mínimanent compradora per ells. Això me va fer pensar en un altre cas que me digueren no fa gaire, d’una manacorina i el seu home, que se n’anaren cap a Astúries, farts i assaciats de cercar casa debades per aquí i no trobar-ne cap que la poguessen pagar ni amb tota la vida de fer feina tots dos. Són dos casos que he sabuts amb molt poques setmanes de diferència, de gent coneguda, i que s’afegeixen a altres casos que adesiara sent a dir però de mallorquins que no conec.
Ara fa devers 30 anys, amb la meitat de turisme del que ve ara per aquí, els de la meva generació, amb deu anys, màxim quinze, se feien un ca seva. Ara, amb el doble de turisme, ni amb tota la vida de pagar hipoteca se poden fer un ca seva els joves d’avui en dia.
Avui vaig endarrer de mostrar-vos un parell de números que he trobats per l’internet, just fent una mica de cerca, que qualsevol pot fer, just culejant una estona això que en diuen el «Google»: Mallorca és una illa de tan sols 3.640 quilometres quadrats de superfície. Fa 50 anys, érem no arribava a 500.000 habitants. Ara hi fregam el milió de persones. Si feim números, surt a 289 habitants per quilometre quadrat.
Còrsega, en canvi, que pareix que parlam de l’altra punta del món però que la tenim darrera Menorca, té 8.748 quilometres quadrats (més del doble que Mallorca) i en canvi tan sols té 550.000 habitants. Això surt a 62 habitants per quilometre quadrat. Vol dir que a Mallorca per poc multiplicam per 5 els habitants per quilometre quadrat que té Còrsega.
Més comparances: A mitjans dels anys 90 (que és quan vos dic que ens fèiem un ca nostra en 10 anys) rebíem 8 milions de turistes cada any. Ara just a l’illa de Mallorca botam els 13 milions. I comptant Menorca i Eivissa, l’any passat passàrem allà deçà els 19 milions. Idò bé: sabeu quants de turistes visitaren Còrsega el 2025? Tres milionets i busques. No va arribar a 4 milions!
Més números: Mirau si hi ballen, amples, a Còrsega! Idò en aquesta illa mediterrània, de cultura italiana però que políticament la fan esser francesa, resulta que, si n’hi ha cap de per aquí que se pensi que hi pateixen fam, o que «hi han d’anar amb so carro i sa somera» (com n’hi ha que ens enfloquen als qui trobam que Mallorca ja va ofegada que no pot pus), si n’hi ha cap que s’ho pensi, que Còrsega sigui una misèria per mor del turisme amb control i mesura que té, va ben errat: resulta que la renda per càpita (que ve a esser la mitjana de doblers que hi guanya la gent que hi viu) surt a 30.300 €. Vos pensau que, així com a Mallorca més que triplicam la quantitat de turistes (un 371% més!) els turistes que rep Còrsega, la mitjana de doblers que guanyam els mallorquins també quasi multipliqui per quatre la quantitat que guanyen els corsos (que serien 112.000 € perhom)? Pots pensar! 36.000 € de mitjana, guanyam els mallorquinets. Un denouet per cent més que els corsos. No un 371 per cent més, com sí que el rebem de turistum desbocat.
I si hi afegim que el preu mitjà d’una casa a Còrsega és de 3.600 € per metre quadrat, mentres que a Mallorca és de 5.337 € el metre quadrat, ja podeu fer comptes, la mica del 19% més que guanyam que els corsos, a on la mos podem ficar, a l’hora de comprar una casa!
Així és que, amb la sobreexplotació de Mallorca com a una espècie de colònia turística, hi poden guanyar carretades de milions els grans hotelers. I, sobretot, l’Estat, que tan llépol hi va, fins al punt que no s’atura d’entaferrar-nos dessaladores d’aigua de la mar, en veure que acabam les reserves subterrànies; i que no s’atura d’eixamplar-nos l’aeroport, en veure que no pot donar raó a l’entrada de més i més milions de turistes cada any. Els qui ens hem de menjar l’embafada de tenir-ho tot estibat de gent per tot som els mallorquinets. I que siguem els qui hi guanyam, no m’ho faran creure. Venga ja!
