Manacor, 50.000 habitants. Els preus dels lloguers disparats. El preu de compra de cases, pisos i solars pels ennigulats, impossibles d’adquirir per la gran majoria de les persones treballadores, encara que tenguin dos sous. Per res m’atreviria a dir quina és la solució d’aquesta greu problemàtica, però estic convençut que no és només una qüestió d’urbanisme, sinó que entre tots hem de pensar detingudament quina societat volem.
El sentit comú ens diu que si un grup de persones es troben estretes en un lloc només hi ha dues opcions: 1) fan créixer l’espai que ocupen o 2) algunes persones deixen el grup. I traslladat al nostre poble podem dir que, o sobra gent o falta espai, o sobren habitants o falten habitatges. Però si permanentment seguim creant més habitatges i ocupant més espai, fent créixer pobles i ciutats en extensió i altura, però al mateix temps seguim creixent en número d’habitants, aquesta serà una espiral que mai tendrà fi.
Per tenir la tempesta perfecta hem d’afegir l’ingredient dels especuladors, aquelles persones i empreses que sense la més mínima intenció de treure al mercat de l’habitatge una propietat, però perfectament coneixedors del seu progressiu augment del valor de mercat, compren, acaparen i venen fent augmentar els preus. I aquesta és una pràctica que segons la normativa europea no es pot prohibir, és el lliure mercat, però que potser seria lògic regular.
Les administracions públiques poden invertir doblers en polítiques molt diferents per la posada al mercat d’habitatges. Una d’elles és la construcció de nous edificis de pisos de protecció oficial, clar, però requereix el consum de territori i l’impacte és realment petit, perquè la quantitat de pisos que poden construir les administracions és molt reduïda. L’Associació de Constructors considera que en aquests moments les Balears tenen un dèficit de 35.000 habitatges. No tenc la xifra exacta, però em sembla que en els 8 anys de govern de Francina Armengol es varen entregar les claus de molts menys de 500 habitatges en totes les Balears.
Com a mesura correctora, aquests darrers anys s’ha generalitzat a molts municipis un requisit per accedir als habitatges de protecció oficial: dur un mínim de cinc anys residint al municipi. Aquesta mesura beneficia a les famílies d’aquell municipi, sobretot als joves que es volen emancipar, creant un criteri que evita l’arribada de nous residents i augmentar encara més la població.
Una altra manera molt més interessant d’invertir els doblers públics és emprendre iniciatives per aconseguir posar al mercat una elevada proporció dels habitatges que en aquests moments es troben buits, i que es xifren en més de 150.000 a Balears. I aquesta mesura no consumeix territori, al contrari, lluita contra la degradació dels nuclis urbans, ara mateix plens de cases i pisos tancats que es fan malbé. Idò aquesta és la solució que ha començat a aplicar ara el Govern de les Illes Balears: el “Lloguer segur”.
La idea és aconseguir que aflorin al mercat de lloguer aquells habitatges que es troben buits per les reticències dels propietaris a que els ho facin malbé, per por a que alguns llogaters es converteixin en ocupes per la normativa estatal vigent que els protegeix i per la por a no poder recuperar l’habitatge sense un costós i llarguíssim calvari judicial. En definitiva, moltíssims habitatges no es lloguen per no tenir maldecaps. Amb aquesta fórmula, el Govern és el llogater, que es compromet a retornar la propietat en les mateixes condicions, que assegura que el propietari cobrarà el lloguer puntualment. I en contrapartida, el Govern s’assegura que el preu del lloguer no sigui abusiu, a més de subvencionar-ne el 30%.
No ens enganem, a molts carrers de Manacor hi ha mitja dotzena de cases tancades, i algunes d’elles ja no tenen teulada. Envestir el maldecap d’arreglar-la per llogar-la de cada vegada fa menys peresa, perquè els preus del lloguer són elevats, encara que també s’ha encarit molt el cost de les obres. Ara amb aquesta iniciativa del Govern pot ser encara més atractiu arreglar una casa vella, perquè el propietari podrà demanar al Govern l’avançament de 7 anys de lloguer.
Però per damunt de tot no hem de perdre de vista el problema de base: volem més habitatges i més habitants de cada vegada, o en algun moment s’ha de començar a posar fre al creixement de la població? Ens hem de plantejar molt seriosament si volem fer créixer encara més el nucli urbà de Manacor allà deçà les rondes de circumval·lació. Ens hem de plantejar molt seriosament si volem ser encara més de 50.000 habitants. Ens hem de plantejar molt seriosament on construirem més escoles i serveis públics, i si això requerirà amb el temps construir un altre anell de circumval·lació al voltant de la ciutat, on ara hi ha foravila. Personalment crec que tot es pot arribar a convertir en un gran disbarat sense marxa enrere que no m’agradaria arribar a veure.
