La revista Perlas y Cuevas rodarà clau. La publicació fundada l’any 1960 per Mn. Baltasar Pinya i liderada de sempre per l’erudit Rafel Ferrer Massanet abaixarà la persiana enguany. Antoni Ferrer Vallespir, hereu, director i ànima contemporània del Perlas y Cuevas és nascut el 1958 i per tant no fa lleig tancar l’any que fas els seixanta-cinc. Prop de mil cinc-centes edicions avalen la trajectòria d’aquest quinzenal dels cinquanta primers anys i mensual dels tretze darrers. No tancarà d’amagat com ho feu el 7Setmanari sinó que prepara una senyora festa de comiat amb número especial inclòs.
L’Hola de Manacor
Va néixer dins el franquisme de la mà de gent conservadora però sense la vocació de ser l’altaveu del règim. La vocació tampoc no ha estat ser un noticiari de Manacor ja que la periodicitat quinzenal demana un enfoc molt més divulgatiu o de reflexió. Tampoc hi ha hagut la vocació d’anar a fer punta per deixar gent, s’ho mereixin o no, en evidència. Com sempre diu l’actual director «Nosaltres som la revista Hola de Manacor. Triam la foto que deixa millor l’entrevistat i també el titular». Amb la idea de no ofendre ningú i de no prendre gaire partit es posa de manifest el conservadurisme entès com allò de no ficar-se en qüestions polítiques per mantenir l’entesa cordial entre tots els lectors. Òbviament una línia així sempre rema a favor de l’statu quo però també és cert que les seves pàgines han estat obertes a tothom a qualsevol moment. Dins la mateixa línia argumental anterior, en castellà com a llengua editorial va néixer i en castellà com a llengua editorial morirà, encara que moltes edicions tenguin més de la meitat del text en català. La publicació no pren partit polític però la passió del seu director és parlar de política, i parlar-ne molt i molt. I la revista ho reflecteix: enquestes, tertúlies, rumors, debats electorals i tota quanta aportació fos possible en el marc d’unes eleccions municipals.
Les curiositats
Quatre detalls per fer més mengívola la lectura i a l’hora posar un poc de sal al tema. 1. El menjar. Perlas y Cuevas només cobria rodes de premsa si hi havia menjar. Alguns mitjans prioritzen el tema de la conferència de premsa a l’hora d’anar-hi o optar per agafar després el comunicat. Ells no. Ho dic amb coneixement de causa després d’haver-ne convocat dotzenes al llarg dels anys. 2. Monarquia. El director, tot i el seu substrat conservador, sempre ha tractat bé totes les tendències polítiques assentint davant qualsevol proposta ideològica. Fins que es va trobar, l’any 1999, amb un retrat de l’aleshores rei d’Espanya, Joan Carles de Borbó, girat cap per avall dins la seu d’un partit polític a un lloc preeminent. Aquell dia la cara li va trasmudar de color! 3. Anuncis del Mustang Runch. Durant molts d’anys, diria que mentre Ferrer Vallespir fou fadrí, a més de les pàgines clàssiques de publicitat de Majòrica, les coves i altres empreses de Manacor, el Perlas y Cuevas duia cada quinze dies en exclusiva al municipi una pàgina sencera de publicitat del Mustang Runch que fou font inesgotable de comentaris. 4. Polèmica d’Aline. Perlas y Cuevas va ser protagonista del Sant Antoni de 2016 ja que pocs dies abans de la festa publicà un reportatge fotogràfic d’un Dimoni Gros acompanyat d’una senyora amb poca roba que resulta ser Aline, una ballarina professional de pole dance. Aconseguí enervar alhora sectors conservadors que reclamaven la puresa de la tradició dins la festa i també col·lectius feministes que denunciaven la denigració de la dona.
El llegat
Si ens posam un poc seriosos no podem obviar que Perlas y Cuevas deixarà un llegat historiogràfic brutal. Consultar l’hemeroteca d’aquest mitjà és una lliçó pràctica d’història de Manacor. Es pot fer digitalment a la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB fins l’any 1994. I en paper des dels inicis fins avui a la Biblioteca de Manacor. Un exercici ben recomanable. Ferrer Massanet i per tant Perlas y Cuevas foren els primers, per exemple, que posaren a l’abast del gran públic ja els anys vuitanta treballs sobre Bayo o sobre Rossi cabdals per entendre el Manacor d’avui. Perlas y Cuevas és ja font historiogràfica i els seus quaderns grocs centrals, siguin d’Antoni Tugores, Tomeu Matamalas, Maria Magdalena Gelabert o Albert Carvajal entre molts d’altres, són eines fonamentals per conèixer-nos millor. Tanmateix Perlas y Cuevas és testimoni d’un Manacor que en bona part ja no existeix. Un Manacor de vint-i-cinc mil habitants on els malnoms eren categoria i no anècdota; un Manacor de quan el bacallà es tallava a s’Agrícola i els infants feien la primera comunió. Tanca Perlas y Cuevas testimoni fefaent d’aquest Manacor extingit i substituït per la ciutat dels cinquanta mil. Mentrestant Antoni Ferrer ja podrà posar whatsapp al mòbil i aprofitarà el temps remant a la piragua, anant al cinema com ningú i si lleu escrivint una novel·la de lladres i serenos.
