La toponímia és la ciència que estudia els noms de lloc. Com a ciència hauria de ser un poc neutra i passar desapercebuda pel gruix de la població com passa amb la bioquímica tres-cents seixanta quatre dies cada any (en deixarem un de lliure per si hi ha qualque descobriment potent). Quan supera la seva dimensió científica es converteix en una discussió de tribuna futbolística i les coses poden acabar malament. Quan això succeeix no sé si és que el problema el tenim amb la toponímia o si es tracta d’un iceberg de foc colgat d’altres matèries.
Els fets
Dissabte dia 2 de setembre Renou Col·lectiu, amb el suport de l’Ajuntament de Manacor, organitzava a la platja de Portocristo un dels seus concerts a què afortunadament ens té avesats arran de la feina abnegada i passional que fan en favor de la música. Allà hi havien d’actuar cinc grups: Jasnsky, Maldol, Coça, Ca Rater i Mr. Miyagui (noms estranys però vivim èpoques que els noms clàssics no conviden a l’èxit). Quan Coça, grup de punk comarcal, sortí a l’escenari el seu cantant saludà amb un efusiu «Bon vespre, Cala Manacor!». Seguit d’un «Ah, no. Bon vespre, port de Manacor! Perdó, perdó… Bon vespre, Porto Cristo!» Un grup de punk ha de transgredir perquè si no serien Los Javaloyas en comptes d’un grup punk. De fet es tracta d’una brometa poc transgressora si ho comparam, per exemple, amb la pel·lícula Jostissi de Carreró, rodada al mateix poble. La salutació de Joan Francesc Mestre «Sisa» no hauria anat més enllà si no fos perquè la batlessa del Port, Antònia Llodrà, va manifestar al moment i a tothom que la va voler escoltar i sentir la seva indignació per aital atreviment toponímic. Fins i tot va arribar dir personalment als membres del grup que no cobrarien l’actuació, cosa que com a bons punks van respondre amb una certa displicència felanitxera: «No passis pena, noltros anam en negre i ja hem cobrat».
Els noms
I mira que els de Coça no varen dir res mal dit. Poques veritats més certes que un concert fet a escassos cinquanta metres de la platja es fa a Cala Manacor. Poques veritats més certes que el port de Manacor és al poble on es produí la situació. Poques més també que el nom legal de l’indret és Porto Cristo. També hauria estat correcte dir-ne Portocristo (nom científic), Districte Cinquè (atès l’òrgan administratiu de la Junta de Districte), Colònia del Carme (com a nom històric), es Port (nom popular a la contrada) i fins i tot Porto Rojo (nom revolucionari propi d’uns punks com els Coça que només fou vigent durant vint dies de guerra l’any 1936). No varen dir res mal dit però la batlessa es va enervar. Algú s’imagina Jaume Soler enrabiat perquè a la revetla un grup punk saludàs els llorencins amb un «Bon vespre, Santa Maria de Bellver!»? O Miquel Oliver per un «Bon vespre, Manaclot!», o «Bon vespre, MaNador!». Aleshores què passa al Port? N’Antònia Llodrà és una nita i una antimanacorina radical que no hauria de sortir de ca seva o tal vegada hi ha una justificació? Evidentment no hauria d’haver botat mai d’aquella manera i es va equivocar però les equivocacions tenen un motiu. La batlessa portenya va botar quan a un concert organitzat per manacorins amb públic majoritàriament manacorí es feien brometes sobre el seu poble al seu poble. I per què no boten n’Oliver o en Soler? Perquè a ells ningú no els discuteix que els seus pobles siguin poble!
El poble
Parlen manacorí i són sens dubte de nació manacorina dins els cànons clàssics; però són nou mil i se senten poble. Com a bons manacorins fan festa per Sant Antoni però com a bons secessionistes han modificat els goigs del sant i canten «pagesos i conradors, i vilans de Porto Cristo!» transgredint, ara ells, mètrica i història. Tanta sort que Mn. Josep Caldentey «Paupeta» no va reaccionar com la batlessa ara quan dins el temple sentí tal atrocitat per primera vegada! Fa mal rebatre l’argument que estaria bé que Portocristo pogués decidir si ha de ser o no el 54è municipi de Mallorca. Si algun poble de Mallorca té la llei a favor per una possible independència és aquest (condicions de població, de suficiència i de distància a l’antiga capital). Tal vegada és més còmode adaptar-se a les circumstàncies, vendre els vots cars, comandar a Manacor i tenir de tant en tant un exabrupte identitari com el del concert, però és molt més noble treballar per aconseguir el somni. Mai en la història Manacor ha tengut un batle tan receptiu a les idees d’Antònia Llodrà i ella i el que representa ho haurien de saber aprofitar. Amb total sinceritat he de dir que m’agradaria molt d’aquí deu anys anar a veure ma mare al poble on viu i veure una furgoneta amb un rètol que digués «Ajuntament de Portocristo. Brigada d’Obres». També m’agradaria que aquell dia els Coça actuassin al concert amb la mateixa irreverència de sempre. També m’agradaria que aquell dia el títol de batlessa ja pogués anar sense lletra cursiva…
